Refugiats ucraïnesos en la incertesa

En els últims tres anys, Espanya ha acollit més de 300.000 refugiats que han escapat de la invasió russa a Ucraïna, de les quals 26.000 encara resideixen a Catalunya i 115 són nens i adolescents sense la seva família. La Unió Europea va permetre el lliure trànsit dels desplaçats i els va oferir permisos de residència i treball mentre durava la guerra. I gràcies a això, a diferència d’altres conflictes on, per la dificultat de la ruta, només escapen persones joves i en edat de treballar, aquesta vegada també es van moure els més vulnerables: avis, persones amb discapacitat o malalts. No poden treballar i quan s’han acabat els dos anys d’ajudes del sistema de protecció internacional, s’han vist en el no-res. Segons les dades del Ministeri d’Inclusió, que no té en compte els retorns, hi ha 139.752 refugiats ucraïnesos que no estan treballant, dels quals 16.040 són més grans de 65 anys.

Començar de zero

"És molt dur deixar casa teva, saber que tot el que vas conèixer està destruït, que tota la teva família que et quedava allà ja ha mort, i que tu no tornaràs mai... Jo no tinc un lloc on tornar i a la nostra edat començar de zero és molt difícil. Però almenys tenim un lloc on viure, hi ha persones com nosaltres que estan en condicions molt difícils", explica Tamara Chepez, una dona de 76 anys protegida a la residència de les Germanetes dels Pobres de la plaça Tetuán, a Barcelona. Aquesta dona va escapar de Melitópol, de les primeres ciutats ocupades per Rússia durant la guerra. Va trigar un mes per arribar fins a Espanya, junt amb el seu marit, que va morir fa dos mesos. Parla junt amb Tetiana Aleksandrova, ecomomista i jubilada de 74 anys, que va fugir d’Odessa. "Jo no puc treballar aquí, sort que ens acullen en aquesta residència, han sigut tots molt amables", assenyala la dona, que va venir amb avió el primer dia de la invasió, i que aquí ha sigut operada en cinc ocasions per col·locar-li endopròtesi en les articulacions, per a les cascades i per a una fractura després d’una caiguda. "Les bombes han matat la meva família i ho han destrossat tot", explica.

Quan van arribar aquí, totes dues van ser ateses en el programa de protecció internacional del Ministeri d’Inclusió. A través de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat els van oferir sostre, manutenció, roba, formació de l’idioma i atenció psicològica.

Aquesta ajuda dura 18 mesos, tot i que en alguns casos, com el seu, es va poder allargar fins a dos anys. "El problema és que ni estem acostumats a un nombre tan alt de persones grans, ni sabíem on podríem ubicar-los. La llista d’espera de les ajudes públiques a la dependència és massa llarga i no hi havia un lloc pensat per a ells", conta Anna Figueras, coordinadora del Comitè Estatal d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a Catalunya, que lamenta que la problemàtica existeix també amb altres nacionalitats, tot i que no amb una quantitat tan gran com els ucraïnesos.

"Nosaltres hem atès una desena de persones en aquestes circumstàncies. Ens contacten les entitats socials perquè a l’acabar el programa estatal de protecció internacional aquesta gent no té on anar i no pot pagar res", assenyala Alba Leal, una treballadora social d’aquesta residència privada i sense ànim de lucre, que atén aquest col·lectiu.

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

"La llista d’espera que tenim és llarga però a aquestes famílies les vam acollir el maig del 2022 de forma preferent", afirma. Nou mesos després, estan començant els tràmits per sol·licitar l’ingrés mínim vital o la renda garantida. Ara el seu únic ingrés són les seves pensions a Ucraïna que amb prou feines arriben als 100 euros al mes. "Per a les despeses del dia a dia demanen diners als altres residents", comenta Leal.

Aquest exemple és un de tants, tot i que es desconeix quants refugiats ucraïnesos es troben en condicions similars, ja que les dades del ministeri no recullen els retorns. El que sí que és cert és que és una situació que es podia donar, però d’una forma molt més esporàdica. "Hi ha persones molt vulnerables: gent gran, malalts, mares soles amb molts fills... Hi ha persones de 92 anys, amb càncer, que estem cuidant. Tenen moltes dificultats per treballar", confirmava també Montserrat Compte, responsable del programa d’asil i refugi a Catalunya de Moviment Por La Paz (MPLP). Segons les dades del ministeri, més de la meitat dels ucraïnesos que van entrar en el programa de protecció internacional l’han acabat.