¿Rendició o no?

Un càlcul que al terreny militar sembla donar-li la raó, tant si es té en compte que ja més de la meitat dels ucraïnesos es mostren disposats a acceptar algun tipus d’acord (cosa que significa renunciar a part del seu territori), com si s’atén les desenes de milers de desertors i els apressants problemes per mobilitzar prou efectius per reemplaçar els extremadament esgotats soldats de primera línia de combat. És un fet que, malgrat la seva molt limitada aventura ofensiva a la regió russa de Kursk, fa mesos que les tropes ucraïneses perden terreny. I malgrat que ara ja compten amb més i millor material subministrat pels seus aliats, amb una capacitat industrial pròpia més gran i fins i tot amb la munició que tantes vegades han reclamat, no és realista pensar que estiguin en condicions de llançar una ofensiva generalitzada que provoqui un tomb en la guerra.

Si només fos aquesta la variable a considerar es podria suposar llavors que el conflicte està cridat a prolongar-se indefinidament, sense que cap dels contendents pugui cantar victòria. Però si s’afegeix la variable política que es deriva de la tornada a l’escena de Donald Trump, la conclusió pot ser molt diferent. Per molta que sigui la voluntat de resistència ucraïnesa és obvi que, sense l’ajut econòmic i militar dels seus aliats, amb els EUA al capdavant, hauria sigut impossible que haguessin arribat fins aquí. Per tant, si Trump decideix tallar l’ajuda –i a l’esborrany de pressupost que la Casa Blanca acaba d’enviar al Congrés no es contempla cap partida per a Kíiv– Zelenski i els seus semblen irremeiablement condemnats.

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

No pot sorprendre que el dràstic gir de guió decidit per Trump es celebri al Kremlin com una benedicció. No només de partida s’obliga a renunciar a Ucraïna al 20% del seu territori i a l’ingrés a l’OTAN, sinó que a Rússia no se la força a renunciar a res, i això li permet mantenir les mans lliures per tornar a la càrrega quan ho desitgi.

Només queda per veure si, des de la Unió Europea, davant el temor de què es pot esperar d’aquestes de mans lliures russes per a la seguretat dels Vint-i-set, s’accepta passivament el diktat nord-americà o hi ha encara alguna capacitat de resposta.