Ucraïna seguirà sense els EUA

Davant aquest panorama, dues qüestions estan a l’aire: si Kíiv no vol rendir-se o acceptar una pau humiliant, ¿pot continuar lluitant sense el suport dels EUA? ¿Pujarà l’aposta la UE?

"A nosaltres no ens queda cap altra opció que seguir lluitant fins i tot si Trump retira el suport militar, però el buit serà difícil d’omplir de forma ràpida i completa per Europa", opina Mikola Beleskov, prestigiós analista de guerra ucraïnès de la fundació Come Back Alive. "Podrem aprendre a operar amb dèficit d’armament durant un temps, mentre eventualment Europa augmenta la seva producció", assenyala.

Defensa d’infraestructures

L’expert apunta a diversos materials clau que no té el vell continent en prou quantitats i que pot ser un problema difícil de salvar. Per començar, la munició per als sistemes de defensa antiaèria, sobretot els míssils Patriot.

Són aquestes defenses les que mantenen funcionant la capital, Kíiv, o defensen les infraestructures bàsiques, sobretot energètiques, principal objectiu del Kremlin. EL mateix passa amb la munició per als llançacoets múltiples autopropulsats i blindats, els MLRS nord-americans, o els míssils aire terra i els de curt abast.

La UE prepara un nou paquet d’ajuda d’urgència militar per valor de 6.000 milions d’euros, que pagarien els països socis en funció de la mida de la seva economia. Una aportació que, si es confirma, seria substancial i equivalent a una desena part de l’aportat fins ara en tres anys. Enviaria un missatge rotund de suport a Ucraïna: Europa estarà darrere fins i tot si els EUA es retiren. "Depèn del contingut del paquet, però una entrega de 6.000 milions d’una sola vegada és molt prometedora", aporta Beleskov.

Els països europeus han donat fins ara 60.000 milions d’euros només en ajuda militar, una quantitat equivalent a la dels EUA. Així que, en vista dels números, només caldria doblar l’entregat. Però la realitat és molt més complexa: Els EUA aportaven no només armament i munició, sinó d’intel·ligència, satèl·lits i tecnologia avançada, ja que les seves Forces Armades són molt superiors.

De moment, les Forces Armades d’Ucraïna tenen per a mig any de lluita, apunta Mikola Beleskov, gràcies a les provisions d’armament que va deixar Joe Biden abans de marxar ¿I després? "Mig any és molt temps, s’anirà veient. Dependrà de quant Europa gasti en Defensa. ¿Està llesta per enviar els vehicles de tropes Ucraïna? ¿Els tancs Puma alemanys? ¿Míssils de llarg abast per atacar a Rússia al seu territori?", planteja.

La situació que es viu al front pràcticament no ha canviat en aquests últims dos anys i mig. En els primers dies de la guerra, Rússia va prendre el control de les regions que envolten a la capital, Kíiv i la segona ciutat del país, Khàrkiv. La ràpida contraofensiva ucraïnesa va aconseguir alliberar-les en poc temps i va fer retrocedir a les forces russes fins als territoris controlats a l’est i el sud del país. Des d’aleshores, hi ha hagut pocs canvis substancials sobre el mapa.

Sense canvis territorials

Rússia s’ha atrinxerat després de diverses línies defensives en un front de més de 1.000 quilòmetres. Ucraïna ha aconseguit expulsar les força naval russa del mar Negre, reduint els seus atacs contra poblacions com Odessa. Però, en essència, poc ha canviat al territori ocupat des de la primavera del 2022.

Ucraïna va llançar contraofensives al sud i a l’est a l’estiu del 2022, amb èxit limitat; la batalla de Bakhmut el 2023 va ser una carnisseria que va portar a l’alçament de la milícia Wagner de Sergei Prigozhin contra Putin; la contraofensiva ucraïnesa del 2023 va despertar grans expectatives que van quedar insatisfetes. Després, les batalles van començar a ser més concretes i a tenir nom de ciutat: la batalla d’Avdíivka de començament del 2024 o, ara, la de Pokrovsk, un dels punts més calents del front.

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

La Federació de Rússia s’ha annexionat les regions de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia, a més de Crimea. I promet defensar-les com a part del seu territori natural, és a dir, amb armes nuclears si és necessari. Però Rússia ha demostrat que no té capacitat convencional suficient per conquerir Ucraïna. A més, les sancions contra la flota fantasma russa, que permetia el comerç de petroli, estan fent un mal real a l’economia. Pot aguantar, però no gaire temps.

Ucraïna va aconseguir envair per sorpresa part del territori rus, la primera vegada en vuitanta anys que Moscou patia una cosa similar. Avui dia continua controlant part d’aquest territori que pretén portar a la taula de negociacions.