La UE prepara un ‘big bang’ inversor per finançar l’Europa de la defensa

Un big bang pressupostari, que possiblement inclourà emissió de deute o exempció de les normatives fiscals de la Unió Europea (UE). Aquestes són, segons fonts comunitàries, les paraules utilitzades en converses privades pel comissari de Defensa de la UE, Andrius Kubilius, per afrontar les noves necessitats en matèria militar, davant la certesa que a la frontera oriental s’hi ha instal·lat una potència hostil que intentarà per tots els mitjans, físics i virtuals, destruir o minvar el vincle comunitari. Fins ara, el debat s’ha realitzat de portes endins per evitar que influís en les eleccions legislatives d’Alemanya. Però serà qüestió de setmanes que les propostes comencin a debatre’s en l’esfera pública.

La invasió d’Ucraïna per part del règim de Vladímir Putin ha empès els membres del club comunitari a fer una petita part dels deures acumulats durant dècades. Segons dades proporcionades per l’OTAN, un total de 16 estats membres de la UE ja complien l’exigència de dedicar un 2% del PIB a la defensa. L’augment ha sigut especialment significatiu a Alemanya, que ja supera aquesta xifra i s’ha convertit "en el país que més diners dedica a despeses militars per un marge molt significatiu", afirma Luigi Scazzieri, director adjunt del Centre per a la Reforma Europea, un think tank amb seus a Londres, Brussel·les, i Berlín, en un informe titulat ¿Cap a una unió de defensa?

En total, els pressupostos militars dels estats membre de la UE van ascendir l’any passat a 326.000 milions d’euros, és a dir, un 1,9% del seu PIB, que significa un augment d’un 79% des de 2014, l’any en què va arrencar la crisi a Ucraïna amb l’annexió de Crimea per part de Rússia.

Comparacions necessàries

Les comparacions són odioses, però en el cas de la relació entre el que han gastat els Vint-i-set i el que ha gastat el Kremlin, són fins i tot necessàries. Segons va escriure Pavel Luzin, analista del Centre per a l’Anàlisi de Polítiques Europees (CEPA), el pressupost militar rus l’any passat va superar els 10,9 bilions de rubles, uns 101.000 milions de dòlars, una xifra que a priori, en el moment actual no pot rivalitzar amb l’europea, però que sens dubte s’incrementarà en els pròxims anys.

"És clar que el Govern rus gastarà molt més en les forces armades en els pròxims anys que el 2022-2023", adverteix l’investigador. I ho farà passi el que passi "en el camp de batalla" i independentment "de la inflació i de la caiguda del valor del ruble", constata l’investigador del CEPA en una entrevista amb aquest diari.

La despesa militar, per si sola, no suposarà una força de dissuasió per a una eventual agressió del Kremlin. La despesa conjunta es fa de forma fragmentada, sense que existeixi un mecanisme de coordinació per obligar els diferents països a acordar quins equipaments cal adquirir d’una manera eficient, constata Scazzieri. Això els impedeix, com reconeix Javi López, vicepresident del Parlament Europeu i membre de la recentment creada Comissió de Defensa, aprofitar-se de les "economies d’escala", convertint als exèrcits comunitaris en "menys capaços del que la xifra total de despesa suggereix" constata Scazzieri, abans de confirmar la seva tesi amb un exemple: "els sistemes duplicats que no són interoperables creen costos innecessaris i danyen els esforços de col·laboració".

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

El segon gran desafiament de la UE en matèria de defensa és la limitada mida de la seva indústria militar, a més de la seva fragmentació. Al final de la Guerra Freda del segle XX, la producció de les fàbriques europees del sector es va reduir dràsticament, i les empreses es van acomodar de seguida a aquesta situació. Les dificultats de les indústries europees per subministrar a l’Exèrcit ucraïnès els projectils d’artilleria necessaris per mantenir l’estabilitat del front a l’est del país constitueixen la prova fefaent de tot això. Aquesta circumstància fa que els costos de producció "siguin elevats", afirma Scazzieri, els períodes de producció siguin "llargs" i, per tant, els exèrcits prefereixin aprovisionar-se de material militar en mercats aliens, en particular els EUA. Segons dades de l’analista, un 60% dels pressupostos comunitaris d’adquisicions de material militar són per a compres a l’estranger.

Com assegura el president de França, Emmanuel Macron, el continent està entrant "en una nova era". En aquest període de pau precària que s’obre, la seva ambició és dissuadir "mitjançant la força" Rússia d’emprendre noves agressions. La debilitat davant aquesta potència hostil instal·lada al flanc oriental de la Unió acabarà per sacrificar "a la pròxima generació" de ciutadans de la UE i "la seva seguretat".