La ultradreta es fa forta a l’est

L’evolució del vot a Alemanya reflecteix que l’extrema dreta ha avançat sobretot als estats de l’antiga Alemanya de l’Est, on el descontentament ciutadà és més palpable. El mapa electoral mostra un país dividit en dues meitats: AfD domina a la part oriental, i la CDU, a l’occidental.

L’ascens de l’extrema dreta en les eleccions d’aquest diumenge a Alemanya dibuixa el mapa d’un país partit per la meitat, on la polarització creix i s’endinsa en les profundes divisions entre l’Est i l’Oest, més de tres dècades després de la reunificació. Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit un resultat històric i s’ha consolidat com una de les forces polítiques més influents, especialment a la zona oriental, i, tot i que el cordó sanitari imposat als ultres li impedeixi entrar al Govern que formarà Friedrich Merz, reflecteix una desconnexió política i social amb la resta del país.

Als estats de l’antic Est d’Alemanya, que inclouen cinc regions i la meitat oriental de Berlín, AfD va obtenir el 34% dels vots, gairebé duplicant el resultat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el seu partit germà a Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU), que van assolir només el 17,8%. Aquest resultat ressalta les tensions històriques entre les dues regions, amb AfD guanyant terreny en una àrea marcada pel descontentament amb l’statu quo i la recerca d’un canvi radical.

Les enquestes prèvies a la votació ja indicaven que els alemanys de l’Est mostren una simpatia prorussa més marcada, cosa que ha impulsat l’ascens de partits amb postures pro Kremlin en els dos extrems de l’espectre polític. La retòrica antiimmigració i nacionalista d’AfD ressona amb força a la regió, especialment entre els que se senten desconnectats de la cultura política nacional.

L’èxit d’AfD s’aixeca també sobre l’anterior precedent històric en les eleccions a l’estat de Turíngia l’any passat, que van consolidar la seva presència a l’est del país. El partit d’esquerres Die Linke (L’Esquerra), hereu del Partit de la Unitat Socialista de l’extinta República Democràtica Alemanya, va quedar en tercer lloc a l’Est d’Alemanya amb un 13,2%. La populista Aliança Sahra Wagenknecht, que es va escindir de Die Linke, va aconseguir un 10,2% dels vots.

En altres estats com Mecklenburg-Pomerània Occidental, Saxònia, Turíngia i Saxònia-Anhalt, AfD ha superat el 35% de suport, cosa que reflecteix una insatisfacció creixent amb els partits tradicionals i la disposició a buscar alternatives a qualsevol preu. Aquesta tendència ha sigut una constant a la regió, on la volatilitat electoral continua sent alta, amb votants que canvien de partit en un parlament fragmentat.

Caiguda socialista

Notícies relacionades

Els resultats electorals també han assenyalat una caiguda en el suport al Govern de coalició del canceller socialista Olaf Scholz, el percentatge de vots del qual es va desplomar a causa dels desafiaments de la pandèmia de covid-19, l’alta inflació i la guerra a Ucraïna. El Partit Socialdemòcrata de Scholz va obtenir només un 11,3%, i els Verds i els Demòcrates Lliures van rebre el 6,8% i el 3,3%, respectivament.

Els resultats d’aquestes eleccions remarquen una vegada més com les divisions històriques continuen sent una característica clau de la política alemanya.

Temes:

Govern CDU

Inicia sessió 0 Comentaris

La UE i Israel escenifiquen un diàleg de sords al Consell d’Associació

Els tancs israelians es despleguen a Cisjordània per primer cop en 20 anys