"Continuem lluitant"

Res uneix més Ucraïna que una derrota. Va passar el 2014 després de l’annexió il·legal de Crimea, el 2015 amb la pèrdua de l’aeroport de Donetsk i el 2022 després de la rendició d’Azovstal a Mariúpol. En el tercer aniversari de la invasió russa a gran escala, els pitjors auguris s’han complert. Donald Trump diu "dictador" a Volodímir Zelenski, i repeteix la narrativa del Kremlin paraula per paraula. ¿La conseqüència inesperada? Que la divisió interna, creixent en a la societat ucraïnesa per la dilatació de la guerra, s’ha dissipat. La unió ha tornat al país.

"Continuem lluitant. Estem preparats per ser desplegats a Washington si és necessari", diu fent broma Andrí, un soldat ucraïnès que està combatent a Kursk des de l’agost passat. Malgrat la ironia, les seves paraules ressonen entre els soldats de l’exhaust Exèrcit de Kíiv. El seu comandant és més cautelós. El terreny està enfangat, les trinxeres són escasses i Vladímir Putin anhela fer-los fora set mesos i mig després de la violació de les seves fronteres. "No tinc temps per pensar en política. Els russos empenyen i no podem cedir ni un centímetre. Aquesta és la nostra missió: lluitar".

¿Com s’ha de fer? Aquest és el gran dubte ara. Els Estats Units han aportat 64.100 milions d’euros en assistència militar des del 2022. Un 4,7% més que la suma de tots els països europeus. I tot i que la unió d’ajuda civil i armamentística de la resta d’Estats occidentals és superior, la Casa Blanca ha sigut el millor aliat d’Ucraïna per sostenir el front fins ara. Una realitat que podria canviar aviat. "No hi ha gana" per continuar el finançament, va dir Mike Johnson, president de la Cambra de Representants nord-americana, dijous, el supòsit nou fent lliscar rumb de l’Administració Trump. Si és cert o una mera estratègia per forçar un acord per les terres rares, només el temps ho dirà.

A les trinxeres ucraïneses se sent el so de les botes sobre la neu, es veuen cada vegada més xarxes antidrons i hi ha un mem de dues imatges que s’ha tornat viral. En la primera, diversos homes lluiten a terra. Sota la foto, un text: "Ucraïnesos discutint de política interna". En la segona, un grup nombrós vestit de vint-i-un botó seu al voltant d’una taula rodona. El missatge: "Ucraïnesos quan Trump insulta Zelenski".

L’acudit reflecteix bé el sentiment del país. Des de la línia zero del camp de batalla fins a l’últim poble de la rereguarda. L’última enquesta de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv mostrava un 57% de suport a Zelenski entre la població. Dues setmanes després, després de fer detonar la tensió diplomàtica, el suport s’ha multiplicat i els missatges de ciutadans que mai van votar el president mostrant el seu suport i demanant no cedir sorgeixen en tota conversa.

"El 2019 vaig pensar que ens trairia, que debilitaria l’Exèrcit. Ara volen forçar la seva sortida, per vendre’ns després", sospita Maksim, ajagut en un forat sota terra al nord del país, on amb prou feines caben tres lliteres.

"Encara que ens donin pocs dies"

Notícies relacionades

La UE i Israel escenifiquen un diàleg de sords al Consell d’Associació

Els tancs israelians es despleguen a Cisjordània per primer cop en 20 anys

"No ens vam rendir quan ens van donar tres dies i l’ambaixada dels EUA feia les maletes. No ens vam rendir quan la nostra capital estava envoltada per les tropes d’elit russes [...], i per primera vegada en la història, entrem al territori d’una potència nuclear per forçar l’agressor a fer la pau –escriu el veterà Orest Drimalovski, a la xarxa social X–. Tot i que ens tornin a donar pocs dies de nou, això no significa que sigui veritat".

S’ha escrit molt sobre la resiliència ucraïnesa en aquests últims tres anys. A Kíiv, Ievhen Hlibovitski, director de l’institut Frontier, teoritza per què el país no s’ha partit en dos. Segons l’acadèmic, l’amenaça exterior és tan capital com "la sort històrica" del mandat de Zelenski perquè va arribar al poder amb el suport dels ciutadans més pròxims a Rússia i va complir totes les seves promeses de pau: va intentar parar la guerra del Donbàs, va buscar acords amb Putin i va plantejar alternatives no maximalistes.