Ilan Pappe, historiador i politòleg: "Estem assistint al principi del final del sionisme"

Israel ha vulnerat la treva a Gaza retardant l’alliberament de l’última tanda de presos palestins. ¿Què passarà amb l’alto el foc?

Netanyahu no vol la treva. Tampoc els membres d’extrema dreta del seu Govern. Però crec que els nord-americans sí que la volen. I Netanyahu està sota una gran pressió. Pressió de Washington per continuar la treva i del seu propi Govern perquè hi posi fi. És un joc de poder que només allarga el patiment dels ostatges israelians i les seves famílies, així com d’un enorme nombre de palestins. El problema de fons és que gran part del poder a Israel veu la guerra com el millor mitjà per aconseguir interessos polítics. I mentre prevalgui aquesta mentalitat, es podrà aconseguir un alto el foc, però no es podrà mantenir gaire temps.

La societat israeliana reaccionava amb espant i està rabiosa davant l’estat molt desmillorat d’alguns ostatges o davant la notícia de l’assassinat de la família Bibas, però mantenia un silenci indiferent davant la tortura de presos palestins. ¿Com explica aquest contrast?

Per sorprenent que sembli, la majoria de jueus israelians no confia en cap font d’informació que no siguin els seus propis mitjans. Veuen quatre canals de televisió que, més o menys, els donen el mateix missatge. Aquests canals no mostren res del que passa a Gaza o el que està passant amb els presoners palestins. A això cal sumar-hi, a causa de l’adoctrinament, la completa deshumanització dels palestins. Així que a Israel et dirien: "Torturar o matar de gana un presoner palestí està bé, però no es pot fer amb éssers humans», és a dir, amb jueus.

¿Com hem arribat a aquest punt, tenint en compte el massiu patiment del poble jueu al llarg de la història?

Hi ha dues respostes a aquesta important pregunta. Per a la primera cal anar a l’essència mateixa del projecte d’Israel. Aquest projecte és una solució europea a un problema europeu perquè Europa mai va acceptar els jueus. ¿Com ho va resoldre? Imposant per la força un Estat jueu europeu al cor del món àrab i musulmà. I per mantenir-lo, cal deshumanitzar la població local, com van fer els europeus per exterminar els indígenes a Amèrica del Nord. La segona part de la resposta té a veure amb l’educació a Israel. El 1999 vaig examinar el contingut dels programes escolars i vaig concloure que els graduats d’aquest sistema en 20 anys serien persones racistes, fanàtiques i teocràtiques. Em temo que tenia raó.

Vostè va documentar l’expulsió organitzada dels palestins el 1948. Ho va anomenar "la neteja ètnica de Palestina». ¿Estem assistint a l’última fase d’aquest projecte?

Estem veient l’intent, segons la meva opinió, l’últim intent, de completar la neteja ètnica de 1948. Hi ha forces polítiques en el poder israelià que creuen que hi ha una oportunitat històrica per completar la Nakba de 1948. Diferencio entre el que volen fer i el que aconseguiran fer perquè crec que només tindran èxit parcialment. Però el seu intent tindrà una altra conseqüència a llarg termini: acabarà amb Israel, no amb els palestins.

¿És el que ha descrit com l’última etapa del sionisme?

Exactament. El principi del final. Soc historiador, així que crec que serà un període llarg. Però Israel no pot continuar així. D’aquí a 20 anys, ¿quina persona raonable al món recolzarà Israel? Un Estat que va cometre un genocidi a Gaza el 2023 i neteja ètnica a Cisjordània el 2024 i el 2025. Els polítics d’extrema dreta, els populistes i els militars el continuaran recolzant, però no sé si n’hi haurà prou. ¿Pot l’Estat jueu permetre’s ser una Corea del Nord? La meva resposta és que no.

Però es podria argumentar que fa dècades que Israel fa el mateix, tot i que fos a una escala menor. ¿Què li fa pensar que aquesta vegada podria ser diferent?

L’auge de líders populistes com Trump o de partits feixistes en diverses parts d’Europa està alentint l’aïllament d’Israel i la reacció del món. Però aquests líders no duraran eternament i, al seu degut temps, hi haurà una tornada a idees més liberals o fins i tot més socialistes. I quan el món sigui una mica més democràtic i es torni a preocupar pels drets humans, Israel estarà en una posició molt diferent. Ja tenim senyals d’això, com el fet que per primera vegada en unes eleccions nord-americanes, una candidata del Partit Demòcrata [Kamala Harris] hagués de preguntar-se si no li costaria la Casa Blanca la seva postura massa tova amb Israel i no prou propalestina. Una cosa impossible fa 30 anys.

A Cisjordània 40.000 palestins han sigut expulsats de les seves cases i s’estan destruint zones en els camps de refugiats. ¿Què intenta fer allà Israel?

Aquest Govern creu que té una finestra d’oportunitat per desfer-se de tants palestins com sigui possible amb el pretext de la guerra. I això està connectat amb el tancament de la UNRWA. Senten que hi ha un entorn internacional que els permet implementar una neteja ètnica a gran escala a Cisjordània. Crec que la següent fase serà annexionar l’Àrea C de Cisjordània [el 61% del seu territori] i mirar de traslladar els palestins a les Àrees A i B. No sé si ho aconseguiran. També intentaran quedar-se a la Síria occidental i el sud del Líban. I paral·lelament esperan que els EUA els doni llum verda per atacar l’Iran. Els bojos d’aquest Govern no només són un perill per a Israel i els palestins, són un perill per al món.

Notícies relacionades

Ucraïna i els EUA arriben a un acord sobre els minerals

Incertesa per la pressió de Musk als funcionaris

¿Què opina del pla de Trump per prendre Gaza?

Mai es materialitzarà, però legitima l’extrema dreta del Govern de Netanyahu.