L’SPD es reorganitza per negociar una ‘gran coalició’ amb Merz a Alemanya

Lars Klingbeil, copresident del Partit Socialdemòcrata (SPD) alemany, serà la figura clau en la negociació de la gran coalició amb què aspira a governar el conservador Friedrich Merz, guanyador de les eleccions generals de diumenge. De 47 anys i al capdavant de la socialdemocràcia des del 2021, Klingbeil va ser elegit per un 85% dels vots entre els seus 120 diputats, un resultat discret i reflex del malestar existent en el partit del canceller Olaf Scholz. La socialdemocràcia es va desplomar des del 25,7% obtingut el 2021 fins al 16,4% d’ara. És un rècord a la baixa històric i a sobre han quedat relegats al tercer lloc, al darrere de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). A Klingbeil li retreuen, a més, haver anunciat diumenge mateix el seu propòsit de dirigir el grup parlamentari, en comptes de plantejar-ho primer als seus diputats. Representa en la cúpula de l’SPD l’ala moderada, davant l’esquerrana de la copresidenta Saskia Esken.

Klingbeil va mantenir un primer contacte amb Merz la nit electoral. Formalment, va ser una trucada de tràmit en la qual Merz va felicitar líder socialdemòcrata el dia del seu aniversari. També va ser una mera formalitat la visita de Merz a Scholz a la seu de la Cancelleria. A Alemanya són habituals aquestes reunions per facilitar que hi hagi un traspàs de poder harmònic. Scholz seguirà en ple exercici del càrrec fins que es constitueixi la nova Cambra, un acte previst per al 24 o 25 de març. Després d’aquest dia continuarà al lloc, tot i que ho farà en funcions, fins que el Parlament elegeixi el seu successor.

Merz aspira a tenir firmat el pacte de coalició i la formació del govern cap a Setmana Santa. Abans haurà de llimar les asprors, ja sigui en política social o en Defensa o en l’àmbit personal. No ha format part de cap govern, ni a escala regional, cosa que a Alemanya és un fet insòlit perquè implica gens d’experiència per gestionar dissensions amb els seus coalitzats.

Marxa enrere

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

De moment, dimarts Merz va fer marxa enrere en la seva suposada disposició a reformar el fre al deute abans de la constitució de la nova cambra. Aquest instrument limita l’endeutament, però perquè prosperi una reforma ha de menester una majoria de dos terços. La idea d’avançar el vot respon al pes que tindrà en la futura cambra l’AfD, ja que els seus 152 diputats units als 64 de L’Esquerra la capacitarien per vetar determinades lleis, com per exemple esmenes o reformes constitucionals.

Amb aquest argument i amb els resultats a la mà, Merz va estudiar la idea de sotmetre’l al Bundestag encara vigent, amb els seus 730 diputats, cosa que a més d’urgència en el temps imposava desafiaments logístics. Al Bundestag s’està treballant per desmantellar i remodelar els seients per als 630 diputats de la nova cambra. Dimarts va matisar el seu propòsit i va proposar una reforma ràpida però només per aprovar un fons especial per a Defensa. Alemanya va complir el 2024 per primera vegada amb l’objectiu de destinar un 2% del seu PIB a Defensa i es va proposar destinar-n’hi més a mitjà termini. El Govern de Scholz va aprovar un paquet especial de 100.000 milions d’euros immediatament després d’haver començat la guerra d’Ucraïna. El seu doble objectiu era posar al dia l’Exèrcit alemany, debilitat per dècades de retallades, i subministrar armes a Ucraïna. Aquest fons està gairebé exhaurit o ho estarà el 2027 pels compromisos adquirits. Merz necessita un nou marc legal per al seu objectiu de mantenir el suport a Kíiv i accelerar els plans d’una defensa europea en vista de la imprevisibilitat dels EUA sota Donald Trump.