Lliçons del vot alemany

L’assumpció de l’agenda ultra en immigració pels conservadors, liberals i socialdemòcrates en la Unió Europea (UE) no es tradueix en una recuperació del vot perdut, sinó que reforça els partits d’extrema dreta a l’atorgar-los respectabilitat política i legitimar les seves propostes. Les eleccions alemanyes del 23 de febrer ho han tornat a mostrar, igual que va passar en les eleccions a Àustria, França, els Països Baixos i Itàlia. La preocupació prioritària del votant és la seva situació socioeconòmica més que la immigració, indiquen els sondejos.

Els democristians (CDU/CSU) van obtenir el segon pitjor resultat de la seva història (28,6%), malgrat el descontentament existent per portar dos anys de recessió i la impopularitat acumulada pel Govern de coalició, liderat pel socialdemòcrata Olaf Scholz. Els socialdemòcrates (SPD), que també han endurit el seu discurs migratori, van registrar el pitjor resultat de la seva història (16,4%) al perdre més de 9 punts respecte al 2021. Els liberals (FDP) i l’esquerra populista (BSW), molt durs, també pel que fa a immigració, es van quedar fora del Parlament al no arribar al 5% dels vots. Per contra, l’ultra Alternativa per Alemanya (AfD), gràcies a la propaganda dels altres partits a les seves tesis, va doblar el seu percentatge de vots fins al 20,8% i és ara la segona força política del país.

El líder democristià i futur canceller, Friedrich Merz, es va recolzar en l’AfD per intentar aprovar al Parlament una dura resolució antiimmigratòria. Però això li va impedir arribar a l’objectiu d’aconseguir el 33% dels vots, i al final es va quedar diversos punts per sota del percentatge que auguraven les enquestes durant la campanya electoral abans d’aquest vot.

Agenda ultra

L’AfD ha rebut en aquestes eleccions el suport del 15% dels votants democristians, un 13% dels votants liberals, un 7% dels votants socialdemòcrates i un 14% dels que van votar l’esquerra radical Die Linke el 2021, segons el sondeig de YouGov. Malgrat l’atenció mediàtica centrada en la immigració, els sondejos revelen que la immigració no va ser la prioritat dels alemanys al votar, sinó que ocupava el tercer lloc, empatada amb la crisi econòmica. La primera preocupació dels alemanys al votar va ser la seguretat interior i la segona va ser la protecció social, assenyala el sondeig per a la televisió pública ARD.

El retrocés dels partits tradicionals després d’adoptar posicions cada vegada més extremes en immigració i el reforçament simultani de la ultradreta s’ha estat produint en les successives eleccions a Itàlia, França, Àustria, Països Baixos, Portugal, Suècia i Finlàndia. A Espanya, l’assumpció del PP de l’agenda ultra ha reforçat Vox i el PP no ha recuperat el nivell de vots del 37%-44% de les eleccions de 1996, 2000, 2004, 2008 i 2011.

El model de transició verda via decrets, prohibicions i mesures amb un cost molt elevat per als ciutadans, agricultors i petites empreses, promogut per la Comissió Europea i el Govern sortint, ha passat factura als Verds, que han perdut més de 3 punts en vots (11,6%) i el 28% dels seus escons. Aquest enfocament, en què escassegen els incentius positius, ha penalitzat també els socialdemòcrates, un afegit al malestar després de dos anys de recessió.

Notícies relacionades

L’Exèrcit israelià admet el "complet fracàs" en els atacs del 7-O

La UE i l’Índia es comprometen a tancar un acord comercial aquest any

El descontentament social desatès (desigualtat, pèrdua de poder adquisitiu, vivenda, deteriorament dels serveis públics) és un problema endèmic en molts països de la UE i ha contribuït a l’èxit de l’ultra AfD, que ha sigut el partit més votat pels treballadors alemanys en detriment dels socialdemòcrates. A l’antiga Alemanya oriental, on el descontentament social és molt marcat, l’AfD ha obtingut una folgada victòria amb percentatges que superen el 46% en diversos districtes. El descontentament a Alemanya oriental també es reflecteix en el 23% dels vots a favor dels partits d’esquerra, mentre que els democristians i socialdemòcrates que negocien la nova coalició governamental només van sumar un 29%. El descontentament social desatès ha convertit les forces ultres en els partits més votats pels treballadors a Itàlia, França, els Països Baixos i Àustria.

Les eleccions alemanyes evidencien, a més, la desconnexió de la futura coalició governant de la població jove. Els alemanys menors de 35 anys van votar majoritàriament pels partits d’esquerra i l’AfD (44%-52%, segons franja d’edat), mentre que el vot conjunt per a democristians i socialdemòcrates es va limitar al 25%-29%, indiquen els sondejos.