El 80% dels ciutadans de la UE tenen un primer ministre de dretes

"La socialdemocràcia a Europa són Olaf Scholz i Pedro Sánchez. Una trucada entre ells resol la nostra posició a la UE". Un alt càrrec socialista europeu presumia fa mesos de la influència d’Espanya en presa de decisions d’aquesta família política en la Unió, quan era, juntament amb Alemanya, l’últim gran ressort de poder dels socialistes. El tomb electoral alemany deixa ara el nostre país com el principal referent progressista en un continent on l’empenta de la dreta obliga l’esquerra a replegar-se cada vegada més.

Un estudi del CIDOB elaborat per l’investigador Roberto Ortiz de Zárate Arce reflecteix que 14 dels 27 estats de la UE estan governats per partits o coalicions conservadores, mentre que els progressistes s’han quedat amb només cinc governs. Cinc països més tenen executius que podrien situar-se en el centre i tres estan (o estaran) dirigits per grans coalicions com la que s’obre pas a Alemanya. Un lleu consol per a l’esquerra, des de fora de la UE, és que governa la segona economia europea: el Regne Unit.

El bloc conservador

Bèlgica, Bulgària, Txèquia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Portugal i Suècia tenen governs de centredreta sense presència ultra a les seves files. Al bloc conservador en la UE s’han de sumar també Croàcia, Finlàndia, Hongria, Itàlia i els Països Baixos, dirigits per coalicions que conjuguen partits d’extrema dreta i de dreta moderada. Aquests 14 països sumen 230.375.826 habitants, és a dir, al 50,38% de la població de la UE (457.308.045 persones) el governen executius netament conservadors.

Però a aquests 14 estats cal sumar-ne cinc més que tenen governs que integren forces de dreta i d’esquerra, però que estan presidits per primers ministres conservadors. Són Estònia, Letònia i Polònia, països amb executius de centre als quals sumaran pròximament la gran coalició que s’acaba de pactar a Àustria i la que es perfila a Alemanya. Això augmenta la població governada per primers ministres de dreta a 368.274.675 habitants, el 80,53% de tota la UE. Ja sigui amb una fórmula o una altra, la dreta està present en 22 dels 27 governs comunitaris.

El bloc progressista

L’hegemonia conservadora ha relegat a l’esquerra només els governs d’Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània i Malta. És a dir, les coalicions netament progressistes governen 60.336.283 habitants de la UE, el 13,19% de la població total.

Amb tot, la família socialdemòcrata lidera tres executius més: Xipre i Romania, en els dos casos amb minories liberals o conservadores, i Dinamarca, on també hi ha una gran coalició entre les tres primeres forces (socialistes, conservadors i liberals). 89.033.370 persones estan governades per primers ministres d’esquerra, el que representa el 19,47% de la població total de la UE. D’una manera o d’una altra, l’esquerra forma part de 13 dels 27 governs comunitaris i Sánchez és l’únic socialista europeu que governa amb partits situats més a la seva esquerra.

L’extrema dreta

L’empremta de l’extrema dreta europea es pot mesurar de dues maneres: en termes de poder o de suport popular. Els ultres encapçalen tres dels 27 governs de la UE (Itàlia, Països Baixos i Hongria) i formen part de dos més (Finlàndia i Croàcia), i això significa que governen sobre 95.886.920 persones, el 20,97% de la població de la UE. L’altre termòmetre és el suport electoral. Una primera dada: 54.628.142 europeus han votat partits d’extrema dreta en l’últim cicle electoral legislatiu. El percentatge de vot més alt s’ha registrat a Hongria, on més de la meitat dels votants (54,10%) van triar la papereta de Viktor Orbán. A Polònia i a França el suport ja ha superat el 30%, i se situa per sobre del 20% d’Àustria, Txèquia, Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Suècia i Finlàndia.

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Mentides i mitges veritats

Espanya, amb el 12,38% de vot per a Vox en les generals de 2023, està en el grup de sis estats on el suport electoral a la ultradreta se situa entre el 10% i el 20%, juntament amb Portugal, Romania, Estònia, Bèlgica i Bulgària. En els vuit països restants, el percentatge queda per sota del 10%, i els únics estats sense formacions ultres són Luxemburg i Malta.

Més enllà del percentatge de vot, l’extrema dreta és la primera força en set països (Hongria, Polònia, França, Àustria, Txèquia, Itàlia i Països Baixos), la segona en sis (Alemanya, Suècia, Finlàndia, Romania, Estònia i Bèlgica) i la tercera en quatre (Espanya, Portugal, Bulgària i Croàcia).