El futur desarmament del PKK

La milícia kurdoturca del PKK, el líder empresonat del qual, Abdullah Öcalan, va demanar dijous en una declaració històrica la dissolució del grup i l’entrega de les armes, acceptava ahir seguir la crida d’Öcalan i declarar un alto el foc que serveixi, en el futur pròxim, per acabar amb un conflicte de més de quatre dècades.

El PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) va ser creat per Öcalan el 1984, i en el seu conflicte amb l’Estat turc han mort més de 40.000 persones, tant en mans del grup, considerat terrorista per Turquia, la Unió Europea (UE) i els Estats Units, com en mans d’operacions de l’Exèrcit turc, tant al sud del país anatoli com al nord de l’Iraq i Síria.

Avui, el lideratge militar del grup ha sigut completament expulsat de Turquia i es concentra, sobretot, a les muntanyes del Kurdistan iraquià de Kandil.

"Estem d’acord amb la crida i declarem que, per la nostra banda, reconeixem totes les necessitats que n’emergeixen i les acatem. Aturem totes les hostilitats a menys que siguem atacats", va assenyalar el PKK en un comunicat a través de la seva agència de notícies afí, Firat.

"Més enllà d’això, qüestions com l’entrega de les armes tan sols poden ser portades a la pràctica sota el lideratge actiu del líder, Apo (el sobrenom d’Abdullah Öcalan que utilitzen els seus seguidors)", continuava la nota de la guerrilla, que demanava, per seguir amb el procés, l’alliberament d’Öcalan, empresonat a Turquia des de 1999. No és la primera vegada que Turquia i el PKK surten davant un possible acord de pau. Ja va passar el 2013, quan les dues parts van arribar a un alto el foc trencat violentament el 2015. Des d’aleshores, el grup ha patit grans pèrdues en territori turc i iraquià i només manté fort el seu aliat al nord-est de Síria, les milícies kurdosirianes de les YPG, que van servir de punta de llança a Washington en la seva guerra contra l’Estat Islàmic (EI).

Ara, no obstant, les YPG viuen sota l’amenaça d’una ofensiva militar de les noves autoritats exrebels de Damasc –després de la caiguda de Bashar al-Assad– si aquest grup no es dissol i entrega el seu territori al nou Estat sirià. Els experts consideren que, amb l’alt del foc declarat pel PKK, un acord a Síria és ara una mica més fàcil.

Malgrat això, hi continua havent molts dubtes. "No sabem gaire de tot el que està passant. Desconeixem si la crida d’Öcalan arriba després d’haver dissenyat tot el procés durant molt temps amb ell amb la cúpula a Kandil, que és qui realment mana. I això és un problema: demanar desarmament incondicional sense abans establir uns termes de negociació és una barbaritat. No només en qüestió de memòria col·lectiva kurda, que ha patit danys irreparables, sinó també en termes d’aspectes tècnics", explica a aquest diari Baris Tugrul, expert en la guerrilla i professor de la Universitat de Hacettepe, a la ciutat d’Ankara.

Presos polítics

Notícies relacionades

La UE i les armes nuclears

Europa busca un paraigua nuclear propi davant la Rússia de Putin

"¿Què faran ara els milers de guerrillers que no saben fer res més que lluitar? –continua–. Això és el que han fet en tota la seva vida. No sabem res. ¿El Govern turc posarà en llibertat tots els presos polítics i traurà els administradors nomenats en lloc d’alcaldes electes kurds? Espero que hi hagi un acord darrere de tot això i que sigui de garanties en aquests termes".

A Turquia, el Govern de Recep Tayyip Erdogan ha venut aquesta crida a la premsa i a la població no com un procés de negociació, sinó com una invitació a la guerrilla perquè es rendeixi. Mai han parlat de concessions ni negociacions, sinó d’esclafar el grup. "Tenim una oportunitat per derrotar el mur de terrorisme que tenim davant de nosaltres", va afirmar Erdogan.