Sabotatges i ruptures intensifiquen la guerra dels cables submarins

El 99% del trànsit de dades del món passa per cables submarins, incloses internet i trucades, així com tota l’estructura digitalitzada de l’economia, que mou uns 10.000 milions de dòlars en transaccions financeres diàries. Tota aquesta informació circula entre països i continents a través d’1,4 milions de quilòmetres de cables submarins, una mica més que el diàmetre del Sol. Aquesta xarxa invisible sosté l’economia global i és clau per a la seguretat nacional de tots els països.

"Els cables són invisibles, però són una infraestructura física fonamental", explica a EL PERIÓDICO Tomas Lamanauskas, secretari general adjunt de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l’agència més antiga de les Nacions Unides, fundada el 1865 per coordinar les primeres xarxes telegràfiques. "Fins i tot quan un senyal va per satèl·lit ha de tornar a terra, i a través dels cables submarins va on ha d’anar i després torna a la xarxa terrestre o al satèl·lit", afegeix. És per això que s’han convertit en un altre blanc de les tensions geopolítiques en una mena de guerra dels cables submarins.

Lluita geopolítica

Els cables submarins són vitals per a la seguretat nacional, les xarxes d’intel·ligència i les comunicacions entre governs. La lluita geopolítica pel control d’aquests cables s’està intensificant ara que els Estats Units i els seus aliats treballen per excloure les empreses xineses de la indústria, ja que temen l’espionatge i les amenaces cibernètiques. Mentrestant, gegants de la tecnologia com Google, Amazon i Meta estan forjant els seus propis imperis submarins.

"El 80% de les ruptures de cables són a causa de l’activitat humana, sobretot pesca o àncores de vaixells. És difícil saber quins talls són intencionals", assenyala Lamanauskas des de Ginebra, on es troba establerta aquesta agència de l’ONU, que té el mandat de vetllar per les infraestructures submarines i la seva regulació i resiliència, però no té competències per investigar els sabotatges, que queden en mans de les autoritats de cada país. Les altres ruptures de cables es produeixen per causes naturals, com terratrèmols, esllavissaments de terra o l’erosió de roques al fons del mar.

A Espanya, Temasa és l’única empresa especialitzada en reparació de cables submarins, que té les seves arrels en una filial de Telefónica d’Espanya i va ser responsable de construir el primer vaixell cabler modern del país, l’Atlántida. Ignacio Ugalde, cofundador i president de la companyia, explica a aquest diari que "hi ha ruptures que són voluntàries, atesa la importància del sistema tant per a la població com per a la geopolítica", i posa com a exemples Alemanya i Finlàndia, que investiguen si el tall del cable que uneix els dos països va ser intencionat.

"Els cables es consideren unes infraestructures crítiques, i als països més poderosos hi ha cables dedicats únicament a les comunicacions dels seus exèrcits i forces de seguretat", explica Javier de la Cruz, també cofundador de Temasa. "Per exemple, els EUA, la Xina i Rússia tenen no només cables propis, sinó també vaixells de les seves armades capaços d’estendre i reparar cables submarins".

"El mapa dels cables submarins és esfereïdor: són autèntiques autopistes de quilòmetres i quilòmetres de cables. Amb l’aparició de la fibra òptica, aquests cables van guanyar la batalla als satèl·lits", emfatitza Ugalde, que concedeix que satèl·lits com Starlink ajuden a millorar les connexions en llocs als quals la fibra no pot accedir. Es calcula que el 2024 es van instal·lar quasi 200.000 quilòmetres de nous cables submarins, un creixement que s’espera que es mantingui en els pròxims anys. Per exemple, per la costa de Barcelona passen tres d’aquests cables, que la connecten amb la resta d’Europa i donen la volta al continent africà.

Els cables submarins actuals utilitzen fibra òptica per transmetre informació. Làsers situats en un extrem envien senyals a través de fibres de vidre ultrafines –més fines que un pèl humà– fins als receptors a l’altre extrem a velocitats vertiginoses. En aigües profundes els cables no són més gruixuts que una mànega de jardí, però a prop de la costa arriben a la mida d’un braç humà, reforçats amb capes d’acer per resistir l’impacte de les activitats humanes.

Es produeixen entre 150 i 200 talls a l’any, de mitjana tres talls per setmana i, quan això passa, si és a prop de la vora del mar, equips de bussejadors s’encarreguen de la reparació. Però si l’avaria es produeix a més de cinc quilòmetres de profunditat, el cable ha de ser pescat amb un ham des d’un vaixell especialitzat per ser reparat a bord. "Hi ha un exèrcit de vaixells de reparació en punts estratègics arreu del món amb l’objectiu de trigar un màxim de 10 o 12 dies de trajecte fins arribar als cables més llunyans", calcula Ugalde.

Enclavaments vulnerables

Algunes àrees són especialment vulnerables. El mar Roig és un pas crucial per a les comunicacions entre Europa, Àsia i l’Àfrica. Després del recent tall de cables es va perdre immediatament un quart del flux de dades entre dues de les regions econòmiques més grans del món. Taiwan també és un enclavament estratègic, un node essencial per a les connexions d’Àsia-Pacífic, i la seva ubicació geopolítica la converteix en un punt de risc.

Notícies relacionades

La UE i les armes nuclears

Europa busca un paraigua nuclear propi davant la Rússia de Putin

El continent australià està connectat a la resta del món per només 15 cables pels quals passa el 95% de les comunicacions del país. A l’Àfrica, un tall a la costa occidental a causa d’un terratrèmol l’any passat va interrompre les connexions en 13 països.

"Cada vegada som més dependents d’una economia digital. Això és positiu, però cada vegada és més difícil establir sistemes alternatius", valora Lamanauskas. "Els cables submarins són la infraestructura que connecta el món. Per això és crucial mantenir-la unida", acaba dient.