Satèl·lits que sacsegen el cel i la política internacional

El 2019, SpaceX, l’exitosa empresa aeroespacial comandada pel magnat tecnològic, va activar Starlink, un ambiciós projecte la missió del qual és portar internet de banda ampla a pràcticament tots els racons del planeta. Va ser llavors quan va posar en òrbita els seus primers 60 satèl·lits, cada un de 227 quilos. "Serà com connectar un cable al cel, un nou endoll", va vaticinar dos anys després en una conferència a l’MWC.

Llavors, el seu objectiu semblava un somieig llunyà, però, sis anys després, el projecte compta amb una flota de 7.052 satèl·lits actius, segons les dades que van ser recopilades per l’astrònom Jonathan McDowell a la seva pàgina web. Però Musk en vol més. L’home més ric del món ja ha sol·licitat autorització perquè la seva xarxa satel·litària superi els 42.000 en els pròxims anys.

Starlink ho està aconseguint. El seu vast eixam de cossos metàl·lics equipats amb antenes i panells solars s’ha convertit, sovint, en l’única manera d’accedir a internet en zones de guerra, llocs afectats per catàstrofes naturals i àrees remotes on no arriben ni els cables submarins de fibra òptica, ni les torres de telecomunicacions ni les antenes de wifi. Els seus serveis, en alguns casos més barats que els dels proveïdors tradicionals, estan disponibles en més d’un centenar de països, segons les seves pròpies dades, la majoria d’aquests a Amèrica del Nord, Europa i Llatinoamèrica. Amb aquesta estratègia, Musk i el seu equip estan aconseguint expandir la connectivitat a la xarxa també a l’Àfrica.

Notícies relacionades

Veneçuela acusa els EUA d’"enganyar" els migrants deportats

Meloni s’allunya de Zelenski a l’assumir els postulats de Trump sobre la pau

Aquest èxit és possible perquè, a diferència dels primers satèl·lits que donaven accés a internet, els de Starlink no estan a més de 30.000 quilòmetres de la superfície planetària, sinó a un màxim de 2.000. Aquests sofisticats artefactes habiten l’òrbita terrestre baixa, una distància que permet reduir la latència, el temps que triga un senyal a enviar-se i tornar, i ampliar la xarxa a un cost més baix. Altres operadors globals com Amazon, Telesat o OneWeb –però també companyies emergents com la catalana Sateliot– han seguit els mateixos passos i han llançat les seves pròpies constel·lacions satel·litàries.

Malgrat els èxits, la influència de Starlink desperta la preocupació d’experts. En part aquest recel es deu a l’acumulació de poder de Musk, reconvertit en mà dreta del president Trump. Més de la meitat dels satèl·lits de baixa òrbita que connecten el planeta a la xarxa són propietat de SpaceX, un control que ja ha causat diverses polèmiques. El 2023, la biografia autoritzada de Musk va revelar que va impedir que Ucraïna utilitzés els serveis de Starlink per torpedinar la flota naval de Rússia a Crimea, fet que va indignar Kíiv.