El Govern confia en la UE per apujar la despesa en defensa

El Govern es manté en el compromís que la despesa en defensa escali fins al 2% del PIB en l’horitzó de 2029, però la pressió financera espanyola (pels nivells de dèficit i de deute) i l’eventualitat d’una nova pròrroga pressupostària el 2025 complica la capacitat de maniobra de Pedro Sánchez, que confia en una solució que vingui d’Europa per acabar de tancar el cercle. En els seus plans, el Govern preveu fer un petit pas aquest any al passar d’un nivell de despesa en defensa de l’1,28% del PIB el 2024 (segons estimacions de l’OTAN) a l’1,32% el 2025, segons fonts socialistes. Això implicaria sumar una mica més de 1.700 milions a la despesa del 2024.

A partir d’aquí, arribar a la meta del 2% del PIB el 2029 podria implicar un increment pròxim als 4.300 milions en cada un dels quatre pròxims anys (segons càlculs conservadores pròpies sobre evolució del creixement econòmic en els pròxims anys). Dotar Espanya d’una nova força aèria embarcada per a una Armada que tindrà tres portaavions, augmentar el programa de submarins S80, desenvolupar un escut antimíssils i crear una artilleria de campanya de llarg abast es perfilen com a necessitats que absorbiran aquest increment anual.

Modificació pressupostària

En supòsits de pròrroga pressupostària –com el que torna a amenaçar el 2025–, aquest pla de successius increments de la despesa és especialment difícil d’encaixar. Jugar amb totes les possibilitats que concedeixen les modificacions pressupostàries (canviar els diners d’una partida a una altra) ha permès al Govern en els últims anys estirar la despesa en defensa per sobre del que s’havia aprovat a l’inici de cada exercici.

El 2024 –quan es van haver de prorrogar els Pressupostos de 2023–, aquestes modificacions van permetre incrementar gairebé en un 20% la dotació inicial prevista per a les polítiques de defensa: uns 2.250 milions addicionals, fins a un total de 14.312 milions d’euros en termes pressupostaris, amb dades fins al novembre de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). No obstant, en cas d’haver-hi una nova pròrroga pressupostària el 2025, seria molt difícil aconseguir apujar aquest llistó.

La major part de les modificacions pressupostàries el 2024 van ser en forma d’ampliacions de crèdit (1.540 milions), tot i que també hi va haver transferències d’unes partides a d’altres (487 milions) i crèdits generats per ingressos extraordinaris (219 milions).

Solució europea

Notícies relacionades

La UE i les armes nuclears

Europa busca un paraigua nuclear propi davant la Rússia de Putin

El marge que concedeixen les modificacions pressupostàries per eixamplar la despesa d’una determinada partida és limitat. A més, aquest camí no sempre és una drecera política, ja que, amb caràcter general, les modificacions han de ser adoptades a través de decrets llei que han de ser validats pel Congrés. Amb aquestes cotilles, el Govern de Sánchez confia en una solució europea per impulsar la despesa en defensa.

A mitjans de març s’espera que la Comissió Europea aclareixi com els països podran gastar més en defensa superant el sostre que a priori marquen les regles fiscals. La presidència polonesa del Consell s’ha marcat maig com a objectiu per arribar a un acord sobre la proposta de la Comissió de relaxar les regles fiscals i permetre que els països de la UE puguin augmentar la seva despesa en defensa sense que comptabilitzi per al deute i el dèficit. Però Espanya no només vol que les regles fiscals li permetin gastar més en defensa, sinó que també està impulsant que Europa emeti deute conjunt per finançar els projectes militars europeus. Però rebutgen aquesta iniciativa països com Alemanya i els Països Baixos.