El perill per a Europa d’un Putin acompanyat per Trump

Allò tenia l’aparença d’un atac híbrid gairebé realitzat amb traïdoria i nocturnitat, que a més desprenia una inquietant percepció d’impunitat per part dels seus autors. A mitjans de novembre, en dos dies consecutius, el vaixell de càrrega a granel Yi Peng 3, de 225 metres d’eslora, presumptament va tallar amb la seva àncora dos cables de comunicació submarina al mar Bàltic. Les sospites dels serveis d’intel·ligència occidentals apuntaven a una acció "teledirigida" per agents russos per danyar la infraestructura fent servir l’àncora.

Després d’un mes d’estira-i-arronsa, el vaixell va poder reprendre la navegació cap a Àsia Oriental, després que les autoritats xineses autoritzessin que fos abordat per inspectors d’Alemanya, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, els països concernits. Però la repetició d’aquests incidents marítims permet entreveure una inquietant tendència, ara que la nova Administració nord-americana de Donald Trump ha donat a entendre a Europa el seu escàs interès a participar en la seguretat del continent. "No crec que Rússia envaeixi Europa, però les possibilitats d’una guerra no convencional o híbrida són elevades", assegura a EL PERIÓDICO des del Regne Unit John Foreman, exagregat de Defensa a les ambaixades del Regne Unit a Moscou i Kíiv.

D’acord amb xifres proporcionades per la Universitat de Leiden, a Holanda, durant l’any 2024 s’ha constatat un significatiu increment dels atacs híbrids a Europa, i s’ha passat de 13 en l’exercici anterior a 44 en l’actual. Unes activitats malignes que engloben un ampli espectre d’hostilitats, des d’un incendi en un centre comercial de Varsòvia a l’assassinat a Espanya de Maksim Kuznetsov, un pilot d’aviació rus que havia desertat a Ucraïna i s’havia instal·lat a la costa alacantina. Segons la publicació The Parliament Magazine, des del 2022 han sigut comptabilitzats un total de 56 actes de sabotatge atribuïts a Rússia. Un dels més incidents més sonats, a causa de les seves enormes implicacions polítiques, ha sigut l’operació d’interferència electoral a Romania, un estratègic Estat membre de l’OTAN pròxim als fronts bèl·lics d’Ucraïna, en favor del candidat ultra prorús Colin Georgescu, descobriment que va acabar forçant la cancel·lació de la segona volta de les eleccions presidencials i la repetició pel Tribunal Constitucional.

Un eventual armistici o cessament de les hostilitats a Ucraïna no modificarà substancialment la realitat geopolítica en els anys següents. Europa, i no únicament la Unió Europea, sinó el continent en el seu conjunt, incloent països neutrals com Suïssa o fora del club comunitari, com el Regne Unit, han d’afrontar els pròxims anys els embats d’una potència obertament hostil instal·lada a la seva frontera oriental del continent, amb un sofisticat aparell propagandístic, i uns serveis secrets que en nombre d’efectius superen àmpliament els dels aliats europeus. Precisament, en un discurs pronunciat dijous passat davant la direcció del Servei Federal de Seguretat (FSB, una de les branques en què va ser dividit l’antic KGB) el president Vladímir Putin va instar la seva diplomàcia i els seus serveis secrets a incrementar els atacs esmentats a Europa i fer servir "tots els mitjans" al seu abast per "desbaratar" el que va qualificar de temptatives de sabotejar l’acostament entre Rússia i els Estats Units per part de tercers països, una velada al·lusió al continent europeu.

Tot el continent

Segons l’opinió de Foreman, els atacs híbrids tindran lloc a tot el territori continental, i ni tan sols països allunyats de les línies de cara a Ucraïna, com puguin ser la península Ibèrica o Europa Occidental, podran sentir-se en relativa seguretat. "Ningú és immune, ni pot dir que no és el seu problema… el Kremlin és incapaç de mantenir una relació sana amb Europa; considera el continent i els valors que representa una amenaça existencial al putinisme i als seus valors conservadors", remarca l’acadèmic britànic. Els mètodes que es faran servir inclouen un ampli elenc, i molts són coneguts. "Sabotatges, ciberatacs, campanyes de desinformació, finançament d’organitzacions extremistes…", enumera.

Viena, "centre d’espionatge"

Notícies relacionades

La UE i les armes nuclears

Europa busca un paraigua nuclear propi davant la Rússia de Putin

Per a aquesta situació, hi ha països més ben preparats i estats que són percebuts com un objectiu fàcil per als agents d’influència de Rússia o els seus propagandistes. En concret, Foreman esmenta Alemanya i Àustria, després de comprovar en un informe que són els mateixos russos els que consideren els dos països com un objectiu "fàcil". En el cas austríac, recorda que Viena ha sigut històricament un "centre d’espionatge", mentre que la relativa debilitat alemanya davant els embats del Kremlin té el seu origen en raons històriques. En concret, en la tradicional actitud dels governs alemanys, siguin del color polític que siguin i especialment patent durant la Guerra Freda del segle XX, de mantenir els ponts polítics i econòmics oberts amb Moscou. Això podria canviar pròximament, ja que qui probablement s’erigirà com el nou canceller d’Alemanya, el conservador Friedrich Merz, ha mostrat en les seves intervencions en la campanya i posteriorment després de la victòria electoral un inusitat to de duresa respecte a Putin i a l’entorn de Donald Trump, com el magnat Elon Musk, a qui va acusar d’haver mirat d’interferir en les recents eleccions alemanyes.

La dispersa i poc compromesa actitud de Trump respecte a Ucraïna en particular i a Europa en general està tenint un altre efecte col·lateral: acostar el Regne Unit als aliats europeus, després de la crisi originada pel Brexit. Foreman és partidari que qualsevol pas per enfortir la cooperació militar entre el seu país i el continent s’ha de materialitzar mitjançant tractats bilaterals amb els estats, més que amb la mediació de la Comissió Europea.