La socialdemocràcia defensa Hamburg després de caure a escala nacional

"És un bàlsam per a nosaltres. Tot i que l’èxit es deu a l’alcalde i governador Peter Tschentscher", va admetre el secretari general de l’SPD, Matthias Miersch, després de sortir les primeres dades. També correspondrà a Tschentscher decidir si reedita la seva coalició amb Els Verds o si opta per la CDU, ja que les dues constel·lacions li donen una majoria còmoda.

La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va quedar en cinquena posició amb un 7,5%, al darrere de l’SPD, de la CDU, d’Els Verds i també de L’Esquerra, que va pujar a l’11,5%.

Són resultats molt diferents als dels comicis nacionals de fa una setmana, que van guanyar els conservadors de Friedrich Merz, amb un 28,6%, seguits de l’AfD, amb un 20,8%. Els socialdemòcrates de Scholz es van enfonsar al seu mínim històric (16,4%).

Hamburg, que té 1,3 milions d’electors, està considerat un microcosmos socialdemòcrata. A Alemanya s’acostuma a dir que els hamburguesos funcionen diferent i que prenen les seves decisions polítiques segons els seus interessos propis. És un land elitista, amb els lloguers més alts del país. Però fins i tot aquí hi ha començat a apuntar la precarietat, cosa que segons els analistes ha acabat impulsant el vot en favor de L’Esquerra.

Els comicis regionals es van celebrar quan a escala nacional arrencaven els contactes de tempteig per formar coalició entre el bloc conservador de Merz i els derrotats socialdemòcrates.

És l’única fórmula que permetrà al líder conservador recolzar-se en una majoria parlamentària i, alhora, mantenir el cordó sanitari entorn de la ultradreta, partit qualificable de prorús i trumpista.

Després de l’enfonsament del seu govern entre socialdemòcrates, verds i liberals, Scholz es va plantejar celebrar eleccions anticipades a mitjans de març. És a dir, després del previsible reconeixement que hauria rebut el seu partit procedent d’Hamburg, un land identificat amb figures de la socialdemocràcia com l’excanceller Helmut Schmidt (1974-1982). El mateix Scholz va ser alcalde i governador de la ciutat hanseàtica abans de convertir-se en ministre de Finances i vicecanceller de l’última coalició d’Angela Merkel.

L’estratègia de Scholz es va estavellar en el rebuig dels conservadors, que van veure en això una maniobra dilatòria. Van argumentar que era urgent celebrar nous comicis i que ni Alemanya ni Europa podien esperar tant fins a la definició del Govern. Al final, es va pactar la data del 23 de febrer.

Ascens de L’Esquerra

Al marge del torcebraç a escala nacional entre els grans partits i la ultradreta, els comicis d’Hamburg van servir per constatar l’ascens que ha experimentat L’Esquerrra, un partit que es considerava agònic fins fa uns mesos i que ara s’ha rellançat com a refugi del vot jove, especialment l’urbà.

A Hamburg va guanyar dos punts i va saltar a l’11,5%. Més significatiu va ser l’ascens en els comicis nacionals de la setmana passada. Va pujar el 8,8%, davant el 4,9% que havia obtingut el 2021. A escala nacional, va ser el partit més votat entre els joves de 18 a 24 anys, amb un 27%. En els anteriors comicis generals, el primer lloc entre els joves va ser per a l’AfD.

Encara més reveladors van ser, però, els resultats obtinguts per L’Esquerra a Berlín en els comicis nacionals. Va aconseguir ser la força més votada de la capital, amb un 21,8% dels vots. L’Esquerra és un partit que va néixer a partir de la fusió del postcomunisme i la dissidència socialdemòcrata, que semblava condemnat a morir després de l’escissió que van patir les seves files de la línia prorussa capitanejada per Sahra Wagenknecht.

Notícies relacionades

La UE i les armes nuclears

Europa busca un paraigua nuclear propi davant la Rússia de Putin

En lloc d’aquesta mort anunciada, però, ha aconseguit captar l’electorat perdut en districtes berlinesos on sempre havien guanyat Els Verds, com per exemple Kreuzberg. És l’únic partit que no va fer campanya amb fórmules restrictives en política d’asil, sinó que va centrar les propostes en grans preocupacions del ciutadà mitjà, com ara l’escassetat d’habitatge a preus assequibles.

Els seus líders més veterans, com el fundador Gregor Gysi, i la nova cúpula o la cap del seu grup parlamentari, Heidi Reichinnek, representen les mobilitzacions en defensa del Brandmauer –o tallafoc, que és com s’anomena a Alemanya al cordó sanitari.