Tripartit contra els ultres a Àustria

Canceller per accident

Després d’apartar l’extrema dreta, el conservador Christian Stocker és ja el líder del Govern austríac, al capdavant d’una coalició amb els socialdemòcrates i els liberals que ha requerit cinc mesos de negociacions enrevessades a diferents bandes i dos fracassos.

Les prioritats passen per assegurar la pau, reactivar l’economia i regular la immigració 

Canceller per accident
2
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

El nou canceller austríac podria haver sigut l’ultradretà Herbert Kickl, guanyador de les eleccions del setembre passat. O l’excanceller i exlíder dels populars d’ÖVP Karl Nehammer, en qui va recaure el primer encàrrec per formar govern. O fins i tot el seu correligionari Alexander Schallenberg, titular d’Exteriors i fins ahir canceller en funcions. Però no serà cap d’aquests tres polítics, coneguts dins i fora de les fronteres austríaques, sinó un altre conservador, Christian Stocker, que ahir va jurar el càrrec davant el president del país, Alexander van der Bellen, i així es va posar fi als cinc mesos d’indefinició política que van seguir la victòria de la ultradretana FPÖ de Kickl, amb gairebé un històric 29% dels vots.

"Bé està el que bé acaba... però que acabi bé depèn de tots vostès", va ser el missatge que va deixar el president al cap del nou Govern, un tripartit entre ÖVP, els socialdemòcrates i els liberals. Les seves prioritats han de ser, segons Van der Bellen, assegurar la pau a Europa i a Àustria "en moments de noves amenaces globals", reactivar una economia ara en recessió i aconseguir una "regulació assenyada de la migració irregular" que garanteixi el dret a l’asil.

Han sigut cinc mesos de negociacions a diferents bandes i dos fracassos el que va decantar l’accés al poder d’aquest polític de la família conservadora europeista, de 64 anys, advocat de professió, i no especialment popular entre els seus compatriotes. Bàsicament, perquè ben just té trajectòria a escala nacional, tot i acumular 35 anys en a ÖVP.

El seu ascens es va precipitar quan el 5 de gener el líder del seu partit i encara canceller Nehammer va dimitir després de donar per insalvables els abismes entre els conservadors, els socialdemòcrates i els liberals. És a dir, els tres partits als quals Van der Bellen havia encarregat en primer lloc coalitzar-se, vist que el FPÖ de Kickl estava descartat com a soci per la resta.

La retirada de Nehammer va fer que recaigués en el seu segon del partit, Stocker, la tasca de negociar amb Kickl un govern de lideratge ultra, d’acord amb el nou encàrrec rebut del president del país. FPÖ, partit fundat en els 50 per exnazis, havia format part d’executius nacionals austríacs, però com a soci menor. Ara es tractava de negociar per primer cop una coalició liderada per una ultradreta determinada a tancar les fronteres a la immigració irregular, prorussa i trumpista.

Stocker, el canceller per accident, complirà 65 anys d’aquí 15 dies i, fins a la dimissió de Nehammer, es preparava per jubilar-se.

Notícies relacionades

Retallada de la despesa pública

Stocker i Kickl van acabar trencant negociacions atesa l’obstinació del líder de FPÖ de quedar-se la cartera d’Interior, clau per a la política migratòria i els serveis secrets. Àustria semblava abocada a noves eleccions. Però Van der Bellen va convidar a buscar de nou un consens. I tres setmanes després Stocker va presentar un pacte de coalició que retallarà despesa pública i prestacions. El seu objectiu és rescatar Àustria de la recessió i frenar la immigració irregular. Les dues receptes amb què es pretén contenir l’auge de la ultradreta.