Europa guanya Rússia en potència militar però té carències tecnològiques

Ara que en aquest costat de l’Atlàntic ningú sap a què atenir-se amb Washington, quan Europa es planteja el seu rearmament, totes les sumes que es fan en el paper donen com a resultat un poder militar convencional europeu superior al rus, però la realitat de la guerra d’Ucraïna també ha evidenciat importants forats en una Europa autònoma del seu gran aliat atlàntic.

"Ningú pot fer apostes sobre una guerra convencional d’Europa contra Rússia si els EUA ens neguessin sistemes de comandament i control, o sigui, ens deixessin cecs", explica gràficament un general de divisió retirat, amb importants responsabilitats a Terra en el passat i avui actiu en la indústria de defensa. Es refereix a l’ajuda que ha sigut clau, més enllà del material, perquè Ucraïna hagi aguantat tres anys complets d’embat rus: quan es dispara una onada de coets o de drons, saber on enviar cada un, poder guiar-los fins allà i comprovar quin efecte han tingut.

Un altre significat: carència

Els militars de l’OTAN l’anomenen amb una sigla simple: C2. Fa referència a les dues lletres C de command and control. És, en matèria de defensa, la decisió i autoritat d’una operació militar, però també el sistema satel·litari, electrònic i de comunicacions que assisteix per conèixer la situació del camp de batalla i dirigir els recursos als seus objectius. A Europa, C2 té a més un altre apressant significat: carència.

Aquesta debilitat de la defensa europea és la necessitat que, amb les puntades de peu de Trump a la taula, apressa els governants de la UE tant com la falta de munició. Europa no és militarment autònoma dels EUA en nombrosos aspectes materials, però especialment en matèria d’intel·ligència i sistemes de comandament i control, l’espina dorsal tecnològica de l’OTAN. "Trump podria amenaçar de retirar aquest tipus d’ajuda, però és improbable que arribés a l’extrem d’encegar Europa davant Rússia", matisa la font referida.

Descomptant, doncs, aquest problema del tauler, els 27 països de la UE més el Regne Unit –excloent Hongria i Eslovàquia, díscols en l’actual tensió amb Rússia, i sense comptar tampoc amb Turquia–, reuneixen una potència militar convencional molt superior a la del Kremlin, que podria aturar l’exèrcit rus al terra d’Ucraïna, al mar i en l’aire... abans que es plantegés una guerra nuclear.

Aquest ja és un altre escenari, que Europa no es pot plantejar sense els EUA: 515 ogives franceses i britàniques davant 5.580 de Rússia. Durant aquests tres anys de tensió per la invasió d’Ucraïna, Vladímir Putin ha advertit repetidament que "no es pot vèncer una potència nuclear".

Però en una guerra que no arribés a aquest extrem, una Europa no encegada electrònicament és superior. Ho és sens dubte en l’aire: d’un total de 6.203 aeronaus militars, l’aviació de combat europea oscil·la, segons les estimacions més esteses, entre 1.800 i 2.000 caces Eurofighter, Gripen, Rafale, Mirage 2000, F-16, F-18, F-35 i exsoviètics Mig29, contra no més de 1.200 operatius a Rússia. En militars en actiu, la UE més el Regne Unit en reuneixen poc més d’un milió i mig, la mateixa quantitat que es planteja com a objectiu l’últim pla de reclutament del Kremlin, però la població de la UE, 449 milions, multiplica gairebé per quatre els 143 milions d’habitants de la Federació Russa.

En carros de combat no hi ha estimacions rigoroses perquè Rússia n’emmagatzema milers sense que es conegui el seu grau d’operativitat. Hi ha, no obstant, xifres publicades en diverses fonts obertes: 4.416 de disponibles a la UE contra 2.400, d’uns 12.000, en mans del Kremlin. I en PIB, dada determinant en la guerra, Europa, amb 17 bilions d’euros, supera els 2,02 de Rússia.

L’altre amic americà

Notícies relacionades

Canceller per accident

Un atropellament massiu a Alemanya causa dos morts i 15 ferits

Amb aquestes sumes, i traient de l’equació la força nuclear, Europa és militarment més potent, si bé és una opinió estesa entre els militars que no compta amb suficient grau de coordinació per defensar-se amb eficàcia, i que, projectant cada país la seva pròpia defensa, moltes forces estan duplicades.

Hi ha a més, un altre esglaó que separa decisivament Europa dels EUA, i està en l’espai. Des d’allà es dirigeixen armes, es condueixen comunicacions entre unitats, es mira el camp de batalla... Quan, el 29 de gener passat, l’empresa espanyola Hisdesat va posar en òrbita l’SpainSat NG1, es dotaven Espanya i els seus aliats del més modern sistema de comunicacions encriptades militars d’Europa. De fet, el satèl·lit espanyol és el centre d’un contracte de subministrament de servei a l’OTAN. Ara bé, hi ha un detall d’importància no menor: el sistema SpainSat NG consta de dos satèl·lits. El segon té previst el seu llançament al setembre, des de cap Canaveral i en un coet Falcon IX propietat d’Elon Musk.