Què és el model Baviera? Així funciona la 'custòdia compartida' sobre les fronteres com la que han pactat PSOE i Junts

Söder atribueix el seu èxit a les competències adquirides des de 2018 per la policia del seu 'Land' en matèria fronterera. A escala del conjunt d'Alemanya, aquestes competències corresponen exclusivament a la policia federal. Però Baviera va ampliar les seves, en virtut d'una llei que Söder es va encarregar d'encaminar i que va ser en el seu moment el seu cavall de batalla electoral a escala regional. Més o menys és el model pactat per a Catalunya pel PSOE, enfront de les competències exclusives que buscava Junts, el partit de Carles Puigdemont.

Gestions compartides

L'objectiu ara del líder bavarès és anar més enllà. És a dir, assumir també les competències en la gestió de les expulsions i uns controls fronterers que teòricament són temporals, però que a la pràctica s'han anat prorrogant per raons diverses. D'acord amb les lleis alemanyes, aquests dos aspectes són matèria exclusiva de la policia federal.

L'anomenada 'llei Söder', aprovada el 2018 i que buscava el control absolut, es va estavellar parcialment dos anys després al Tribunal Constitucional de Baviera. Va ser a instàncies d'una demanda presentada pels Verds, que va acabar en victòria parcial per a ambdós flancs. Si bé la Cort no va fer enrere tot el paquet, sí va declarar inconstitucional el concernent als controls efectius a la pròpia frontera i la gestió de les expulsions. Segueix sent competència de la policia federal i del Ministeri de l'Interior. A la pràctica, això implica una mena de custòdia compartida i una coordinació entre ambdues policies, la regional bavaresa i la federal.

El control sobre la immigració com a tema de campanya

El model bavarès té les seves arestes. La CDU/CSU ha vingut culpant el Govern federal del socialdemòcrata Olaf Scholz del descontrol sobre la immigració irregular. També sobre els aproximadament 42.000 refugiats que haurien d'haver abandonat el país, però que no ho van fer per obstacles administratius o humanitaris.

Una sèrie d'atacs mortals comesos per refugiats en els últims mesos van exacerbar aquestes crítiques i van dominar el debat polític en plena campanya electoral. Un d'ells, l'atac a ganivetades contra un grup de nens d'una guarderia perpetrat per un afganès amb trastorns psiquiàtrics, va ocórrer a Baviera. El canceller Scholz va recordar allà a les autoritats bavareses que el descontrol o les fallades van ocórrer al seu territori i sota les seves competències. A Söder, aquest dramàtic cas, en què va morir un nen de dos anys i un adult que va tractar de contenir l'atacant, no fa més que reforçar la seva reclamació d'atorgar a la policia bavaresa les plenes competències i la gestió de les expulsions.

Un 'land' amb identitat pròpia sense horitzó independentista

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Mentides i mitges veritats

L'anomenat 'Estat Lliure de Baviera', amb gairebé 14 milions d'habitants, és un 'land' identificat amb la prosperitat, amb el conservadorisme i amb un alt grau d'identitat pròpia. La CSU és el seu partit dominant des de fa dècades, encara que va deixar enrere el terreny de les majories absolutes. Söder governa des de 2018 en coalició amb els Freie Wähler, els Electors Lliures, un partit amb postulats no tan allunyats de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Söder va lluitar en el passat per convertir-se en el candidat del bloc conservador a la cancelleria, sense èxit. En la recent campanya va refermar sense fissures a Merz.

La CDU i la CSU no competien entre si a les urnes. A escala federal, pacten qui serà el seu candidat comú. A canvi, la CDU dóna suport a la CSU en els comicis regionals bavaresos. No sempre es comporten com a partits germanats harmònics. Històriques van ser les hostilitats que es van dispensar Helmut Kohl i el patriarca bavarès, Franz Josef Strauss. O, més recentment, les reprensions públiques que va rebre Angela Merkel dels seus aliats bavaresos. Però no hi ha una agenda independentista a la CSU. El Bayernpartei, o Partit Bavarès, que sí defensa aquesta via, va obtenir a les últimes eleccions regionals un 0,4%.