Trump desencadena la guerra comercial amb aranzels a Mèxic, Xina i Canadà

La nova era del proteccionisme comercial als Estats Units està formalment en marxa. Ahir van entrar en vigor els aranzels inicialment ajornats per la Casa Blanca a les importacions des de Mèxic i el Canadà, a la qual cosa s’ha sumat un increment de les taxes aranzelàries als béns procedents de la Xina. Els tres països afectats són els socis comercials més grans de Washington, l’origen del 41% de les mercaderies que els nord-americans van comprar fora de les seves fronteres l’any passat. Tant la Xina com el Canadà no han trigat a imposar contramesures, mentre que Mèxic les anunciarà diumenge. Els mercats han reaccionat amb fortes caigudes als primers compassos d’aquesta guerra comercial, cridada a arribar a una dimensió global si Donald Trump compleix la promesa de fer el mateix amb la Unió Europea (UE) i qualsevol país que taxi les exportacions dels EUA.

El canvi de paradigma no és fútil. Durant dècades Washington va ser el principal abanderat del lliure comerç, un model que va imposar amb agressivitat a moltes parts del món amb grans rèdits per a les seves multinacionals i la projecció del seu poder tou. Però a mesura que la globalització comercial va anar deixant també els seus perdedors pel camí, contribuint a la desindustrialització nord-americana, el model va anar guanyant detractors. Trump va començar a abraçar el proteccionisme durant la seva primera presidència, tot i que per llavors els seus aranzels van ser en gran manera selectius, centrant-se en l’acer, l’alumini, les rentadores o els panells solars. El demòcrata Joe Biden va mantenir aquest mateix camí, però ara tot es disposa a arribar a dimensions insòlites en diverses dècades amb el tràfic de fentanil com a pretext.

Els nous aranzels de Trump, que acusa els seus socis comercials de no prevenir el tràfic de la droga que fa estralls al seu país, són essencialment a granel. No distingeixen entre mercaderies, amb l’excepció del petroli, el gas i els seus derivats. Un 25% per a totes les importacions des de Mèxic i el Canadà, i un 10% addicional per a les de la Xina, que acumulen ja un 20%. En el cas dels seus panells solars, el gravamen ascendeix al 50% i, en el dels vehicles elèctrics, al 100%, una de les herències de Biden.

Entre els economistes, la preocupació és màxima. Els aranzels són essencialment impostos que, tard o d’hora, s’acaben traslladant als preus. També afecten els costos, els inventaris i la capacitat de les empreses per fer plans a mitjà termini. O la seguretat del consumidor a l’hora de fer determinats desemborsaments. I tot i que Trump aspira a reequilibrar les balances comercials, incrementar la recaptació fiscal per reduir el dèficit públic i incentivar les empreses perquè traslladin la seva producció als EUA, la majoria d’economistes discrepen.

"Un tio molt tonto"

Notícies relacionades

El drama dels alauites a Síria

Primavera turca

El consens afirma que rellançaran la inflació i frenaran l’activitat econòmica, ja per si mateix en perill a causa dels acomiadaments massius en el Govern federal, les retallades de la despesa pública o les restriccions a la migració. "La decisió temerària d’avui de l’Administració nord-americana empeny el Canadà i els EUA cap a la recessió, la pèrdua de llocs de treball i el desastre econòmic", va dir la presidenta de la Cambra de Comerç canadenca, Candace Laing.

Entre els veïns dels EUA hi ha ganes de donar batalla. "Aquest és un moment per respondre amb duresa i demostrar que no hi haurà guanyadors en una lluita amb el Canadà", va dir l’encara primer ministre canadenc, Justin Trudeau. El seu país ha imposat aranzels d’un 25% sobre 30.000 milions de dòlars en productes nord-americans, tot i que no ha especificat encara quins, i pretén estendre’ls a d’altres per valor de 125.000 milions si Trump no fa marxa enrere en 21 dies. "Ets un tio molt llest, però això que has fet és molt tonto", li va dir Trudeau a Trump en un discurs en el qual es va referir al líder nord-americà com a "Donald".