Els líders de la UE se citen a Brussel·les per avalar el pla de rearmament europeu

Va ser la trucada de telèfon entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, i la primera reunió entre els EUA i Rússia entre ministres d’Exteriors a l’Aràbia Saudita, el que va precipitar que António Costa, president del Consell Europeu, convoqués aquesta cimera extraordinària. L’esdevingut divendres al Despatx Oval, on Trump va esbroncar Zelenski, només ho ha fet més urgent. Ningú vol dir-ho obertament, però Europa ja no pot comptar amb Washington per garantir la prevalença d’Ucraïna davant la invasió russa, ni la seva pròpia seguretat davant les amenaces del Kremlin. La resposta de la UE davant el buit que deixa la retirada dels EUA del terreny de la seguretat global és clara: cal rearmar-se.

Dimarts, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va esbossar les línies d’un pla que es basa sobretot que els governs inverteixin més en defensa. Abans que es reuneixin a Brussel·les, el pla sembla comptar ja amb un ampli suport dels països membres, conscients de la gravetat de la situació.

La Comissió proposa fer ús de la clàusula d’escapament nacional de les regles fiscals i que la despesa militar no compti per al càlcul de deute i dèficit. Brussel·les calcula que si els països se cenyeixen al límit d’un 1,5% del PIB de despesa extra a l’any, en quatre anys es podria augmentar la inversió en 650.000 milions.

Acudir als mercats

El segon gran pilar del pla de Von der Leyen és un instrument financer que, utilitzant de garantia el pressupost comunitari, recapti als mercats fins a 150.000 milions. Aquests diners, en forma de préstecs, aniran als països que ho sol·licitin per adquirir armament, munició i equipament militar, des de defensa aèria fins a protecció d’infraestructures crítiques.

A més, Brussel·les ha posat sobre la taula la possibilitat de ressituar part dels fons de cohesió, i insisteix en la necessitat de mobilitzar capital privat i ampliar la capacitat de finançament del Banc Europeu d’Inversions. En principi aquests diners haurien d’anar a reforçar la indústria de la defensa europea per reduir dependències. No obstant, alguns països advoquen per col·laborar amb socis no comunitaris "que tenen la seva cadena de subministrament de defensa molt entrellaçada amb la nostra" com Noruega o el Canadà. Aquest serà previsiblement un dels temes de debat.

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Mentides i mitges veritats

Bona part dels governs europeus valoren positivament la proposta de la Comissió. Però per a alguns, aquest és –o hauria de ser– només el primer pas. En suspens segueix la possibilitat de fer ús dels actius russos congelats o l’eterna qüestió del deute conjunt.

La mateixa setmana en què els EUA han suspès la seva ajuda militar a Ucraïna, la proposta de la Comissió no inclou explícitament cap forma de suport a Kíiv. Com abans de cada cimera, tot i que aquesta vegada amb el suport implícit de Washington, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha escrit al president del Consell Europeu per demanar que no hi hagi una declaració sobre Ucraïna. Orbán al·lega "diferències estratègiques del nostre enfocament sobre Ucraïna que no poden resoldre’s".