Mentides i mitges veritats

Amb to triomfalista, Donald Trump va repassar en el seu discurs l’aconseguit fins ara per la seva Administració i va esbossar les seves prioritats. Centrat en la seva política interna, amb apunts sobre Ucraïna, el Pròxim Orient o la seva política aranzelària, el president dels Estats Units va llançar mitges veritats i mentides flagrants. A continuació se’n repassen algunes:

"Biden ha autoritzat més diners en aquesta lluita [a Ucraïna] del que Europa ha gastat per un marge de milers de milions d’euros (...) Nosaltres hem gastat potser uns 350.000 milions, com treure els caramels a un nadó". Fa setmanes que Trump repeteix diferents versions d’aquesta frase per exemplificar la suposada inequitat en el repartiment de l’ajuda a Ucraïna, empènyer Europa a augmentar les seves contribucions i convèncer l’opinió pública nord-americana. Aquesta setmana ja va suspendre l’ajuda després del seu sonat desacord amb el president Volodímir Zelenski a la Casa Blanca. Però aquesta afirmació no es correspon amb la realitat. Des del 2022, els EUA han gastat en ajuda militar, econòmica i humanitària 174.000 milions de dòlars (163.000 milions d’euros), segons el Servei d’Investigació del Congrés. Una xifra que l’inspector general del Pentàgon eleva a 182.000 milions, molt lluny del 350.000 esmentats per Trump. A Europa, si se sumen les contribucions de la Unió Europea i els seus països membres, la xifra ascendeix a 145.000 milions d’euros, segons la UE. Una altra comparativa, del Kiel Institute for the World Economy, afirma que Europa ha sigut el principal suport d’Ucraïna, amb 132.000 milions davant els 114.000 dels EUA.

"Lamentablement, Europa ha gastat molts més diners comprant petroli i gas a Rússia del que han gastat defensant Ucraïna"

L’afirmació és certa d’acord amb l’últim informe del Center for Research on Energy and Clean Data (CREA). Almenys si es refereix al 2024. En aquest exercici, les empreses dels Vint-i-set van desemborsar 21.900 milions d’euros en la compra d’hidrocarburs russos davant els 18.700 milions que van aportar en ajuda financera a Ucraïna, segons el Kiel Institute for the World Economy.

"Em vaig retirar de l’injust Acord del Clima de París, que ens estava costant bilions de dòlars que altres països no estaven pagant.

No és cert que Washington hagi desemborsat "bilions de dòlars". En els primers anys de l’acord Washington va prometre aportar 3.000 milions de dòlars al Fons Verd del Clima (GFC), creat per ajudar els països pobres a mitigar els efectes del canvi climàtic. Però quan Trump va trencar per primera vegada amb París havia desemborsat només 500 milions, segons la BBC. Una quantitat molt inferior a la que li correspondria com a més contaminant del planeta, xifrada per alguns experts en 45.000 milions anuals. L’any passat l’Administració Biden es va comprometre a aportar 11.200 milions més abans del final del 2024, molt lluny de les quantitats que va dir Trump.

"He acabat amb la censura governamental i tornat la llibertat d’expressió a Amèrica"

Tant a Trump com al seu consigliere Elon Musk els agrada presentar-se com a defensors de la llibertat d’expressió, que diuen interpretar en termes absolutistes. La realitat és bastant més complicada. La Casa Blanca va prohibir a Associated Press entrar al Despatx Oval i embarcar-se en l’Air Force One per negar-se a utilitzar Golf d’Amèrica per referir-se al golf de Mèxic en les seves informacions. A més ha ordenat eliminar nombrosos termes del que anomena "ideologia de gènere" i "woke" dels documents oficials i ha amenaçat d’eliminar el finançament públic a totes les organitzacions que promoguin la inclusió i la diversitat. També va firmar una ordre executiva per retirar els fons a les escoles i universitat que permetin "protestes il·legals" i ha promès arrestar els "agitadors". Per decret també amenaça d’utilitzar l’Exèrcit als campus on hi hagi mobilitzacions en suport a la causa palestina.

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Macron demana als aliats tractar la dissuasió nuclear

"Com saben, hem heretat de l’Administració prèvia una catàstrofe econòmica i un malson inflacionari"

L’afirmació és falsa, segons la majoria de mètriques. El 2024, l’economia nord-americana va créixer un 2,5% del PIB, amb un atur que va rondar el 4% de la població activa i modestes pujades dels salaris. I si bé és cert que amb Biden la inflació va arribar al 9%, d’acord amb altres economies avançades arran de la guerra d’Ucraïna, l’IPC estava en el 3% quan Trump va jurar el càrrec al gener, molt a prop de l’objectiu del 2% que estableix la Reserva Federal.