Finançar la defensa

Els líders dels Vint-i-set van acordar en la cimera extraordinària del 6 de març un ràpid augment dels pressupostos de defensa per reforçar la seva seguretat i van fixar la primera llista d’objectius prioritaris per reparar els seus actuals dèficits en capacitats militars. La nova sobirania i autonomia en defensa no aspira a transformar la Unió Europea en una gran potència geopolítica independent, malgrat la imprevisibilitat i la poca fiabilitat mostrada pel seu aliat Estats Units des que Donald Trump va assumir de nou la presidència. Les conclusions de la cimera remarquen que aquest reforçament militar de la UE és per "complementar l’OTAN, que continua sent el fonament de la seva defensa col·lectiva". La proposta del president francès, Emmanuel Macron, d’estendre la protecció del paraigua nuclear francès al conjunt de la UE va ser exclosa de l’agenda de la cimera.

Després de concloure la reunió, la qüestió essencial del finançament d’aquest salt qualitatiu en defensa, que requerirà centenars de milers de milions d’euros addicionals globalment de la UE durant molts anys, segueix poc detallat i amb moltes incògnites. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, parla de mobilitzar 800.000 milions. Però els únics diners frescos són els 150.000 milions en préstecs de la línia de finançament defensada pel pressupost de la UE, considerats insuficients per França, Espanya, Itàlia i Polònia, entre d’altres.

Els governs no poden ampliar la despesa militar a costa de deteriorar encara més la sanitat, l’educació i la vivenda, ni de retallar la despesa social i d’infraestructures, si volen evitar que el malestar social ja existent doni una empenta electoral més gran a la ultradreta. Però algun líder, com Macron, volen aprofitar la nova priorització de la defensa per retallar aquesta despesa social. Macron va destacar en el seu missatge a la nació sobre "l’amenaça russa" del 5 de març que és "indispensable" reorientar el pressupost i que "faran falta reformes, escollir i coratge".

La mateixa falta de concreció afecta els plans per potenciar la indústria militar europea i evitar que les abundants inversions previstes en equips i material serveixin fonamentalment per finançar l’economia i la indústria militar d’altres països, com els EUA, Israel, el Regne Unit i Corea del Sud. Actualment, el 63% dels subministraments militars adquirits pels Vint-i-set procedeixen dels EUA i un altre 15% és comprat a altres països de fora de la UE, segons la Comissió Europea i l’informe sobre les deficiències econòmiques de la UE de l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi. En les conclusions del Consell Europeu no apareix ni tan sols la menció a una possible preferència europea en la compra d’equip i subministraments militars per desenvolupar la indústria de la UE, per oposició de Polònia i altres estats.

Els Vint-i-set van donar suport a la idea d’excloure les despeses de defensa del còmput dels rígids límits del dèficit i el deute públics del pacte d’estabilitat, com va proposar Von der Leyen. Però el redactat de les conclusions de la cimera dissimula les divergències dels líders sobre l’amplitud, les condicions, la durada i els detalls per aplicar aquesta flexibilitat en cada estat. Va delegar la en el Consell de Ministres d’Economia i Finances de la UE.

Préstecs per a inversions

Notícies relacionades

Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques

L’independentisme més moderat guanya a Groenlàndia

La proposta de Von der Leyen de crear un instrument financer de la UE de 150.000 milions per a préstecs als estats per finançar les seves inversions en defensa va tenir una acollida més freda, ja que molts líders creïn la Comissió Europea s’atorga un poder desmesurat per decidir quin estat té dret, en quina quantitat i sota quines condicions. Els líders es van limitar a "prendre nota", van demanar més concrecions i van encarregar un examen detallat al Consell de Ministres de la UE.

Per contra, els Vint-i-set van reclamar a la Comissió Europea mesures addicionals per facilitar l’augment significatiu de la despesa nacional en defensa per a "tots els estats" i que proposi fonts de fons addicionals a la UE per a defensa. La desviació dels fons de cohesió proposada per Von der Leyen va ser rebutjada per Itàlia i Polònia, entre altres. Les conclusions eviten esmentar una emissió de deute comú europeu, que recolzen Espanya, França, Itàlia i Polònia i permetria finançar amb rapidesa el reforçament de la capacitat militar de la UE. Però xoca amb l’oposició d’Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Suècia i Dinamarca.