El poder de Musk, l’impacte dels aranzels i l’acostament a Rússia comencen a passar factura a Trump

La seva pròpia ostentació, les efusives i incomptables ovacions que va rebre dels republicans, l’elogi desencadenat en els mitjans conservadors... La primera intervenció davant del Congrés de Donald Trump en la seva segona presidència ha sigut aquesta setmana un exercici i una exhibició de triomfalisme i agressivitat. No obstant, després de l’halo d’èxit de les seves radicals sis primeres setmanes, i malgrat la promesa que la seva remodelació del govern, de sistemes i aliances no ha fet «més que començar», es detecten ja les primeres ombres que envolten el republicà.

Són problemes, bretxes, crítiques i dubtes que s’obren per l’enorme poder en el seu Govern d’Elon Musk, les accions del qual han representat fins ara el principal front tant polític com en els tribunals, i per l’acostament a Rússia o pel temut impacte de la guerra aranzelària.

S’han començat a vessar per les enquestes i han aparegut en forma de recriminacions i tensió en actes de polítics republicans amb votants. Fins i tot han fet que alguns republicans, sobretot en converses privades amb la Casa Blanca però també tímidament en públic, comencin a qüestionar algunes accions i decisions de Trump.  I aquesta mateixa setmana l’han portat a fer els primers passos correctius sobre les seves pròpies decisions.

Com ha escrit a ‘The Washington Post’ Aaron Blake, «sembla que la gravetat política, després de tot, afecta Trump» també.

Les enquestes

Trump continua de moment gaudint dels millors índexs d’aprovació que ha tingut mai. En la mitjana de Real Clear Politics aquest divendres aquesta valoració positiva (48,9%) continuava per sobre de la desaprovació (47,5%). Però l’1,4% de marge a favor seu és molt inferior al del 8,5% que tenia el 21 de gener.

Els sondejos, a més, mouen el mandatari en terreny negatiu tant quan es pregunta específicament per la seva feina en política exterior (-5,8%) com en economia (-4,2%) i , sobretot, en la doma de la inflació (-10,3%). Només les seves dures accions contra la immigració li donen un balanç positiu (5,1%). I, tot i que nombroses enquestes continuen mostrant el suport contundent entre les seves bases més fidels i votants, es comencen a veure senyals, encara que siguin anecdòtiques, de desencant i fins i tot penediment d’alguns. La lluna de mel es pot donar per acabada.

Musk i DOGE

Les controvertides accions de Musk i el seu anomenat Departament d’Eficiència Governamental (DOGE per la sigla en anglès) són el que més disparen les tensions no només externes, amb resistència ferotge als tribunals a les seves retallades de personal i desmantellament d’agències i crítiques dels demòcrates i molts ciutadans, sinó també internes.

Tot i que de portes enfora el missatge de Trump, de la Casa Blanca i del mateix Musk és que tot continua anant sobre rodes, dijous el president va donar el primer senyal d’estar disposat a posar limitacions al poder de l’home més ric del món, que va donar 270 milions de dòlars a la seva campanya i continua sent el seu principal donant. El mandatari va indicar que seran els caps de departaments els que decidiran les retallades de personal i va anunciar que es faran «amb un bisturí» i no amb un «destral» (tot i que bé podria haver dit motoserra). 

Van ser decisions adoptades després d’una reunió amb membres del gabinet en la qual, segons filtracions a la premsa, hi va haver tensió entre l’«empleat especial del Govern» i alguns dels secretaris, especialment el d’Estat, Marco Rubio; el de Transport, Sean Duffy, i el d’Afers de Veterans, Doug Collins, que ha de fer front a una de les tempestes més grans, desencadenada per la intenció d’acomiadar 80.000 empleats públics dels seus departaments.

Tot i que la idea de retallar la mida del Govern i eliminar despesa innecessària és popular, l’estratègia de terra cremada de Musk genera controvèrsia. En un parell de sondejos, l’11% dels votants de Trump van expressar desgrat amb el paper de Musk en l’Executiu, i en un altre només tres de cada deu d’aquests votants republicans van dir que volen que Musk tingui molta influència. El 37% dels republicans estan preocupats per l’accés de l’equip de DOGE a les seves dades personals.

El treball de Musk, a més, ja ha rebut un revés del Tribunal Suprem, on dos jutges conservadors es van afegir a les tres progressistes per frenar la tisora de 2.000 milions d’ajuda internacional de USAID (ja aprovats pel Congrés). Tots els congressistes tenen als seus districtes persones i projectes, programes o serveis afectats per les retallades ja implementades o per les que promet Musk, que aquesta setmana es va veure forçat a anar a Capitol Hill a mantenir reunions a porta tancada per mirar de calmar preocupacions. I també la cap de gabinet de Trump, Susie Wiles, ha anat al Congrés a mirar de reduir pors, i ha escoltat dels republicans reclams de més transparència.

Són reunions que els congressistes han sol·licitat després que les tensions esclatessin en diversos actes amb els seus constituents, on aquests han expressat enuig i por amb els acomiadaments i amb retallades ja fetes o d’altres que es temen en programes i serveis com Medicaid. I, malgrat que Trump i els seus aliats hagin mirat d’atribuir les mostres de descontentament «agitadors pagats» i demòcrates infiltrats, alguns dels congressistes increpats saben que la frustració és real. «Cal anar amb compte amb el missatge per no semblar que som despietats», ha dit Rich McCormick, un representant de Geòrgia que es va enfrontar a la ràbia ciutadana. I líders del partit a les Cambres, inclòs l’‘speaker’ Mike Johnson, han suggerit als congressistes que evitin aquest tipus d’esdeveniments.

Aranzels i inflació 

L’economia és una altra amenaça per a Trump, que va edificar la seva victòria en bona part en el descontentament dels nord-americans amb els alts preus que van quedar com a herència de la inflació, però ara la seva agressiva i també erràtica i impredictible política d’aranzels ha disparat els temors.

El sentiment de confiança del consumidor està caient i, tot i que Trump ha pogut presumir del suport d’importants sindicats al seu pla de gravàmens, les borses, que tant li ha agradat tradicionalment utilitzar com a referent per apuntar als seus èxits, han patit per les caòtiques batzegades que ha pegat aquesta setmana. Dimarts va posar en marxa aranzels del 25% per a Mèxic i el Canadà, però un dia després, després de la petició dels tres grans del motor, els va donar una pausa d’un mes per al sector de l’automoció, i dijous va ampliar aquesta moratòria a totes les importacions dels dos països veïns cobertes pel tractat de lliure comerç.

«Estic nerviós», va reconèixer a ‘The Wall Street Journal’ Stephen Moore, un veterà assessor extern de Trump per a assumptes econòmics. «L’Administració de Trump s’ha de mantenir atenta al que passa amb els preus. Ha de ser una prioritat. La tendència és una mica preocupant».

Ucraïna i Rússia

Notícies relacionades

Detenen l’alcalde de Lió per una possible malversació de fons públics

Brussel·les contraataca Trump amb aranzels a un miler de productes dels EUA per valor de 21.000 milions

Tampoc l’acostament a Vladímir Putin i a Rússia i el tracte brutal que ha dispensat a Volodímir Zelenski estan fent que Trump guanyi punts. En una enquesta d’Economist i YouGov, el 45% dels sondejats desaproven el seu maneig de la guerra, enfront del 40% que l’aproven. Tot i que no és una gran bretxa, són números per sota dels seus índexs d’aprovació general, i només el 43% dels republicans aproven contundentment la seva gestió. 

Un altre sondeig de Reuters (en el qual només el 9% dels consultats van coincidir amb Trump a no culpar Rússia de la invasió) també mostra el deteriorament dels seus números en política exterior en les sis setmanes de mandat. Si al gener l’aprovació era del 39% enfront del 37%, en l’última enquesta la desaprovació ja és del 50%, i l’aprovació, del 37%.