Algèria i Espanya reprenen relacions diplomàtiques i comercials

Els ponts diplomàtics i comercials entre Espanya i Algèria s’han aixecat de nou després de dos anys i mig de crisi. Sense fer gaire soroll, el novembre de l’any passat es van aixecar les restriccions a la importació de productes espanyols. Un gir que s’ha començat a evidenciar en l’àmbit diplomàtic aquest mes de febrer. En un missatge a les xarxes socials, el president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, va parlar d’Espanya com a país "amic", arran d’un premi espanyol que havia rebut un escriptor del seu país. També es van produir dues trobades entre els ministres d’Exteriors i Interior dels dos països. Gestos i reunions amb els quals Algèria deixa enrere l’enuig que li va produir el suport del Govern espanyol al pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental i que va suposar que Alger retirés el seu ambaixador de Madrid, bloquejos econòmics i comunicats acusant Espanya de "violar les seves obligacions legals, morals i polítiques". Malgrat aquestes conseqüències, la crisi no va suposar una frenada a l’arribada de gas procedent del país magrebí.

El primer pas cap al desglaç va ser a finals del 2023 quan Algèria va demanar a Espanya el vistiplau per enviar un nou ambaixador, i va mostrar així la intenció de tornar a comptar amb representant algerià a Madrid gairebé 20 mesos després d’haver-lo retirat. Tot i que no va suposar un canvi en el bloqueig als productes espanyols que les autoritats algerianes havien decretat i que va produir pèrdues importants en diversos sectors, com el de la ceràmica. No va ser fins a un any més tard, el novembre del 2024, que es va donar l’avís perquè els productes poguessin tornar a entrar al país. "A nivell comercial s’ha recuperat el pols", va relatar una font coneixedora de la situació, però va precisar: "Tot i que s’actua com si no hagués passat res, no és com abans, no és fàcil recuperar clients".

"Ara mateix estem funcionant amb normalitat i la nostra idea és que el sector vagi recuperant aquest mercat", va explicar Manuel Breva, secretari general d’ANFFECC (associació empresarial de productors espanyols de frites, esmalts i colors ceràmics). Les vendes d’aquest sector van passar de 2 milions d’euros al novembre a 13,4 al desembre, moment en què es va desbloquejar, segons dades de l’ICEX, l’oficina comercial espanyola. "Sens dubte, és una bona notícia que la xifra de vendes a Algèria al desembre hagi superat els 11 milions d’euros. Confiem que segueixi aquest camí i que Algèria vagi recuperant posicions en el rànquing de destinacions. En el moment del bloqueig, fa dos anys i mig, aquest mercat era el nostre segon país de destí", va explicar Breva.

Trobades entre ministres

La primera encaixada es va produir el 21 de febrer, entre el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg algerià, Ahmed Attaf. Es van reunir en el marc de la trobada del G-20 a Sud-àfrica. Tots dos van acordar "reforçar encara més els llaços". Tres dies més tard, el ministre algerià de l’Interior, Brahim Merad, va viatjar a Madrid per reunir-se amb el seu homòleg, Fernando Grande-Marlaska. "Compartim molts interessos i reptes comuns, amb importants desafiaments que requereixen, avui més que mai, respostes conjuntes", va declarar el responsable espanyol. Un dels temes que va estar sobre la taula va ser l’arribada de pasteres a les costes de la Península i les Balears. Marlaska va agrair a Algèria l’"esforç essencial" que considera que fan. Dues trobades amb les quals s’ha restablert el camí diplomàtic i s’ha trencat el gel després de la crisi, tot i que encara falta saber si es recuperarà el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya, que Algèria va decidir suspendre com a represàlia.

Notícies relacionades

Nens sicaris de Suècia

El repte del Líban amb Hezbol·là

"Objectivament, la situació entre Espanya i Algèria no ha canviat gaire. No hi ha un factor explicatiu per a aquest acostament, més enllà d’alguns gestos", va explicar Laurence Thieux, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. La sensació és que Algèria va tallar llaços amb Espanya i ells mateixos els han reprès, ja que Espanya no ha variat la seva posició sobre el Sàhara Occidental, que va ser el detonant de la crisi. Segons Thieux, "Algèria ha decidit afluixar, però la relació amb Madrid no és estable, poden aparèixer altres crisis".

Algèria "no es pot permetre tants fronts oberts", va afegir l’experta, com la crisi que manté amb França o la pèrdua d’influència al Sahel. Les autoritats algerianes juguen contínuament amb la idea de compensar una crisi amb un altre país, intentant mantenir els llaços amb Europa, diu. Quan Algèria va tallar amb Espanya, va augmentar la cooperació amb Itàlia. A mesura que la disputa actual amb París s’ha agreujat, Algèria s’ha anat acostant a Espanya. Precisament un dels motius d’enuig d’Algèria amb França va arribar després del reconeixement d’Emmanuel Macron de la sobirania marroquina sobre el Sàhara, tot i que la relació entre els dos països és molt més complexa que amb Madrid, tant pel pes de la història com per la important comunitat algeriana que viu a França.