Groenlàndia, entre l’independentisme molt arrelat i la voracitat de Trump

L’interès de Trump no és nou. Però l’accelerat desglaç àrtic facilitarà l’apropiació de les seves matèries primeres, hidrocarburs i les anomenades terres rares, així com l’obertura de rutes de navegació més segures i barates. Es disputen el pastís Rússia, la Xina i els Estats Units. L’interès pel comportament dels electors groenlandesos és inusitat. Trump ha col·locat Groenlàndia "al mapa", com va indicar Falck-Petersen, un dels 17.900 groenlandesos residents en Dinamarca. L’independentisme ja feia dècades que estava arrelat a l’illa. Tots els partits del seu Parlament autònom ho són. Groenlàndia va deixar de ser colònia danesa el 1953 i des del 2009 el seu Estatut contempla el dret a l’autodeterminació. La diferència entre uns i altres partits és en la velocitat a què es vol avançar cap aquest objectiu. Fins a quin punt la voracitat de Trump ha accelerat o frenat aquestes ànsies d’autodeterminació és una de les qüestions que planegen sobre els comicis. Un 85% dels groenlandesos no vol ser part dels EUA.

El partit socialista Inuit Ataqatigiit (IA) del president autonòmic, Múte B. Egede, defensa una via una mica alentida cap a la independència. Del segon partit, Siumut, el seu soci de govern, ha partit la proposta de celebrar un referèndum en la pròxima legislatura. Però hi ha hagut ja notables abandonaments en direcció a un tercer partit, el més rupturista, Naleraq.

"Prendre decisions ara sobre la independència és complex. Influeixen consideracions econòmiques, socials i polítiques", va apuntar Falck-Petersen. A l’illa s’ha convertit en una espècie de mantra la frase de "Groenlàndia no es ven". Geogràficament, Groenlàndia està més a prop dels EUA que de Dinamarca. Però econòmicament depèn de Copenhaguen, que aporta un 50% dels seus pressupostos anuals. El cordó umbilical es manté.

Abusos danesos als inuits

"Els inuits tenen raons de sobres per no estimar els danesos", explica Birgir Thor Moller, programador cultural del Nordatlantens Brygge, o Moll de l’Atlàntic Nord, ubicat al costat de la representació de Groenlàndia. Un 90% de la població groenlandesa és d’ètnia inuit, maltractada o menyspreada per Dinamarca. Exponent d’aquestes "raons" són diverses pel·lícules que es projecten en el seu Filmdage, festival de cine nòrdic. Entre les quals Gronlands Hvide Guld o Or blanc grenlandès, sobre l’explotació practicada a la Segona Guerra Mundial a unes mines de l’illa, els minerals de la qual es van utilitzar per a la fabricació de peces per a 200.000 avions aliats. La seva estrena el febrer passat va causar irritació a Nuuk.

Notícies relacionades

Una comissió oficial investigarà les morts de civils alauites a Síria

La CE organitzarà amb regularitat reunions sobre riscos de seguretat

Per la seva banda, Inuk woman city blues, de Laila Hansen, reflecteix la dura vida de les groenlandeses amb una visió poètica. Fora del cine, la realitat és més crua i està esquitxada per escàndols que arriben fins al present. El 2022 van sortir a col·lació les esterilitzacions forçades portades a terme entre 1966 i 1970 a Dinamarca sobre unes 4.500 groenlandeses, incloses nenes, a qui es van implantar dispositius intrauterins. Així mateix es va conèixer amb dècades de retard l’experiment realitzat el 1950 sobre 22 nens inuits, a qui es va traslladar a Copenhaguen a la recerca d’una elit groenlandesa educada a Dinamarca.

Fa tot just unes setmanes es van suspendre per fi els tests psicotècnics als pares groenlandesos de Dinamarca, difícils de superar pels inuits per les seves diferències culturals. Uns 400 nens en els últims anys havien acabat separats dels seus pares, considerats no aptes i acollits per famílies daneses. Els inuits estan estigmatitzats a Dinamarca. Aquest fet no impedeix el despoblament progressiu de Groenlàndia cap a territori danès, amb conseqüències alarmants per a una illa gairebé deshabitada.