Kevin Casas-Zamora: "Als EUA hi ha senyals d’alarma importants per a la democràcia"

¿És possible celebrar unes eleccions amb legitimitat democràtica a Ucraïna actualment?

La idea de celebrar eleccions enmig d’un conflicte bèl·lic és un despropòsit per moltes raons que comencen per les legals. Ucraïna té una prohibició de celebrar eleccions mentre es mantingui l’estat de llei marcial i aixecar-la en un país que ha sigut envaït i està sotmès a atacs quotidians per part de Rússia em sembla que és demanar-li més enllà del que és raonable. Però a part del tema legal, hi ha tota mena d’obstacles d’índole pràctica que fan molt dubtosa la viabilitat d’uns comicis celebrats fins i tot en condicions d’alto el foc.

¿Quins són aquests obstacles?

Una tasca tan bàsica com la d’assegurar-se que existeix un padró electoral confiable és enormement complicada en un país amb milions de persones desplaçades tant internament com a l’estranger. A això se li afegeix la gran quantitat de riscos de seguretat, d’índole física i digital, que afectarien totes les funcions més bàsiques, des de la possibilitat de fer campanya fins a la d’emetre i comptar els vots de manera confiable. O sigui, si se celebren eleccions en les condicions actuals, el resultat més probable serà una elecció fallida i les conseqüències serien catastròfiques per a Ucraïna, per a la democràcia i per a la pau. Una elecció fallida el que faria seria exacerbar els conflictes interns, erosionar la legitimitat de les institucions i comprometre greument les perspectives de desenvolupament d’Ucraïna com a sistema democràtic.

¿I per què Trump està pressionant Zelenski?

Aquesta és una pregunta sobre la resposta de la qual només podem especular. Hi ha moltíssims casos de països en situació de conflicte que han posposat eleccions, des del Regne Unit fins a Israel. També en situacions de gran emergència nacional, com vam veure de manera molt recent amb la pandèmia. Qualsevol que conegui aquests precedents i conegui una miqueta la realitat que en aquest moment està vivint Ucraïna s’ho pensaria dues vegades abans de proposar la celebració d’eleccions. Jo vaig ser a Kíiv al novembre i em va quedar claríssim, després de parlar amb els membres de la Comissió Electoral, que és impossible celebrar eleccions.

¿Quines condicions s’haurien de donar per poder celebrar comicis a Ucraïna?

S’ha de seguir una seqüència d’esdeveniments, una seqüència de fites, molt clara. Un cessament d’hostilitats primer i després algun tipus d’acord de pau amb garanties de seguretat que permeti una situació estable. Només amb un alto el foc, sense un acord de pau raonablement sostenible, el que tindràs és una situació en què Rússia té un incentiu infinit per boicotejar i entorpir el procés electoral, fins i tot amb actes de violència abans, durant i després de la votació. Necessites un acord de pau en què Rússia estigui compromesa. Si alteres la seqüència, les eleccions fracassaran amb conseqüències catastròfiques.

Durant el viatge que va fer a Kíiv, ¿va percebre un interès de la ciutadania per les eleccions, que estan previstes inicialment per al 31 de març del 2024?

M’imagino que hi deu haver qui estigui incòmode amb l’assumpte, però l’àmplia majoria de la gent entén que en la situació actual i en absència d’algun tipus d’acord de pau sostenible i amb garanties de seguretat no es poden celebrar eleccions. I després hi ha un tema que no és menor i també té a veure amb Trump, que és que la Comissió Electoral a Ucraïna pràcticament no té recursos, perquè òbviament tots estan anant a recolzar l’esforç bèl·lic. L’autoritat electoral ha estat funcionant i fent el que pot per preparar-se per a uns comicis futurs recorrent a la cooperació internacional. Una part molt important d’aquesta cooperació venia d’entitats nord-americanes finançades per USAID. El més pervers de tot el que està passant és que alguns dels actors que estan posant pressió sobre la Comissió Electoral perquè organitzi les eleccions ràpidament al mateix temps li estan traient el suport que és indispensable perquè ho pugui fer. Estan posant la Comissió Electoral en una posició completament impossible.

¿Diria vostè que Trump erosiona el concepte de democràcia amb aquestes pressions?

Aquí hi ha una cosa paradoxal però molt important assenyalar que és que en el cas d’Ucraïna la decisió de posposar eleccions, lluny de ser un símptoma de debilitat democràtica, és un símptoma de compromís amb la integritat electoral i amb la legitimitat democràtica. Llavors, correlativament, les pressions per accelerar la celebració d’eleccions a Ucraïna, lluny de ser un símptoma de compromís democràtic, són un símptoma que la integritat electoral i la legitimitat democràtica, en el fons, importen poc. Aquestes pressions no suggereixen que la viabilitat a llarg termini d’Ucraïna com una democràcia vibrant i robusta sigui una de les principals preocupacions de Trump.

¿Com definiria la situació actual que viu la democràcia nord-americana?

Es evident que hi ha una intenció per part de l’Administració actual d’identificar el resultat electoral obtingut el novembre com una espècie de carta blanca que li dona el governant la possibilitat de fer qualsevol cosa que se li acudeixi. Em recorda molt a les discussions que hi havia a Amèrica Llatina als 90 sobre la democràcia delegativa, quan els que resultaven electes interpretaven que tenien un mandat il·limitat i podien governar per decret. Això és el que estem veient en el cas dels EUA. Clarament hi ha un intent d’interpretar el mandat electoral de forma il·limitada i, en conseqüència, incompatible amb la democràcia liberal.

¿Cap a on pot derivar?

Una prova important en aquesta discussió serà si el president Trump o l’equip del poder executiu decideixen desobeir una ordre del Tribunal Suprem. Una resolució judicial no es fa valer per si mateixa, requereix la concurrència del poder executiu, per la qual cosa si com a poder executiu no estàs disposat a observar una regla tan bàsica, ets a la selva. Allà estaríem ja molt a prop de creuar el Rubicó, estaríem davant una evidència incontrovertible que el sistema ha deixat de tenir frens i contrapesos adequats per limitar el poder. No som allà, però jo crec que hi ha senyals d’alarma importants.

Notícies relacionades

Nens sicaris de Suècia

Algèria i Espanya reprenen relacions diplomàtiques i comercials

Amb l’afegit de les implicacions a la resta del món...

Clar. No és el mateix que això passi a El Salvador, que que passi als EUA. El que passa als EUA té implicacions globals, com hem vist. Poso dos exemples. Una de les coses més nocives que ha passat en termes de la salut global de la democràcia en els últims anys és la proliferació del negacionisme electoral. O sigui, que els perdedors d’eleccions, gairebé sempre sense cap evidència, es neguin a acceptar els resultats. Això és una cosa que abans passava molt excepcionalment, però ara s’ha convertit en una tendència global que es va accelerar a partir del que va passar el 2020 als EUA. Un altre exemple és l’atac al Capitoli del 6 de gener del 2021. Va ser replicat de manera gairebé idèntica al Brasil. Això que estem veient, aquests senyals d’alarma que clarament estan emergint dels EUA poden tenir conseqüències molt ominoses per a la salut de la democràcia a escala global.