Nens sicaris de Suècia

Vàndal, sicari o nen soldat són termes que s’associen a països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina. Però d’un temps ençà formen part del relat que descriu la violència que pateix Suècia. Fa només una dècada, el paradís de l’Estat de benestar, figurava entre els països més segurs d’Europa. Avui està entre els que registren un nivell més alt de tirotejos mortals. "Ens enfrontem a un crim organitzat sistèmic", va dir el ministre suec de Justícia, Gunnar Strömmer.

Poderoses bandes rivals del crim organitzat mantenen des de fa anys una pugna pel control de negocis il·lícits, com el narcotràfic. Les autoritats estimen que unes 62.000 persones estan vinculades a aquestes bandes. Els assassinats per venjances s’han estès pel territori i, el que és encara més preocupant, molts dels que premen el gallet són adolescents. Segons dades de la policia, més de 100 nens suecs menors de 15 anys, l’edat penal, van participar en la planificació d’assassinats l’any passat, tres vegades més que el 2023.

Una de les vies habituals de captació d’assassins a sou són les xarxes socials. "Germà, no puc esperar per al meu primer cadàver", escriu un nen d’11 anys en un xat encriptat interceptat per la policia. "Mantén-te motivat, ja arribarà", li respon el reclutador, un jove de 19 anys que ofereix al nen 150.000 corones sueques (13.433 euros) per un assassinat. "És una espècie de mercat laboral on les missions es publiquen en fòrums, i la gent que les accepta és cada vegada més jove", afirmava Johan Olsson, un alt cap policial. El Govern estudia imposar límits d’edat per accedir a les xarxes socials.

Discurs xenòfob

Segons les autoritats, molts dels quadrillers són suecs fills d’immigrants, factor que ha alimentat el discurs xenòfob de Demòcrates de Suècia (SD), el partit d’extrema dreta i segona força política del país. Els ultres van obtenir el 20,5% dels vots en les eleccions del 2022 i donen suport extern a l’Executiu del primer ministre Ulf Kristresson, una coalició de conservadors, demòcrates–cristians i liberals. Kristresson ha donat més poder a la policia i ha endurit les regles d’immigració assumint part de l’agenda de Demòcrates de Suècia. L’any passat, Suècia va reduir dràsticament els permisos de residència a sol·licitants d’asil.

El 20% dels 10,4 milions d’habitants del país nòrdic no han nascut a Suècia. Un percentatge elevat que respon a la política de "portes obertes" aplicada al llarg de les últimes dècades. Una gestió que el dirigent conservador no va dubtar a titllar d’"irresponsable" i que, segons la seva opinió, a banda de les "fallides" polítiques d’integració, han conduït el país a la situació de violència actual.

El fracàs del model d’integració suec és un fet. I no són pocs els experts que atribueixen part de la responsabilitat a les polítiques neoliberals aplicades pels últims governs, que han anat, poc a poc, privatitzant l’Estat del benestar. L’Estat ha deixat d’estar present en les zones més desfavorides, de les quals procedeixen els esbirros. Barris convertits en autèntics guetos i on regna l’atur –que afecta més del 24% dels joves de la perifèria–, el fracàs escolar, l’addicció a les drogues i la frustració per sentir-se marginats i no tenir les mateixes oportunitats que aquells que tenen nom i cognoms suecs. La segregació en aquests barris no ha fet més que dificultar la cohesió social i cultural.

Desigualtat

La baixada d’impostos a les grans fortunes, la cessió a empreses privades de la gestió de sectors com l’educació i la sanitat i l’aplicació de dràstiques retallades en matèria de prestacions socials han convertit Suècia en un dels països més desiguals d’Europa. El 10% de la població més adinerada acumula el 58% de la riquesa total del país, mentre que el 50% més pobre tan sols el 6%, segons l’informe de 2022 del World Inequelity Database.

"En els últims 25 anys, els multimilionaris suecs han fet el seu agost i mentrestant ha crescut la població més vulnerable, que ja afecta el 15% dels suecs", va destacar a Euronews el periodista suec Andreas Cervenka, autor del llibre Girig-Sverige (Suècia cobdiciosa), que apunta també com a responsable els socialistes. "Suècia és l’únic país del món en el qual algú pot fer-se multimilionari dirigint escoles que són finançades pels contribuents".

Notícies relacionades

Algèria i Espanya reprenen relacions diplomàtiques i comercials

El repte del Líban amb Hezbol·là

La violència a Suècia traspassa les fronteres i afecta també els països veïns. Grups del crim organitzat danesos contracten els nens sicaris suecs per "fer la feina bruta", segons assenyala la policia danesa. "Una violència totalment malaltissa i depravada", en paraules del ministre danès de Justícia, Peter Hummelgaard, que va qualificar els menors com a "nens soldat". L’any passat es van detectar 25 casos de joves suecs contractats per cometre assassinats.

L’augment de la criminalitat està afectant el sistema penitenciari de Suècia. El Govern estudia enviar criminals a altres països per complir condemna. Les autoritats estimen que per al 2033 necessitaran fins a 16.000 places més de les 11.000 disponibles actualment.