El repte del Líban amb Hezbol·là

Després d’elegir un president i formar un govern després de gairebé tres anys de bloqueig polític, la classe política libanesa s’enfronta al seu repte més important: el desarmament de Hezbol·là. La milícia xiïta ha sigut severament delmada al llarg dels 14 mesos de conflicte amb Israel. La brutalitat dels bombardejos de la tardor passada va arrasar amb gran part de la cúpula política i militar del grup: van matar la mateixa setmana el seu líder durant els últims 32 anys, Hassan Nasrallah, i a qui havia de ser el seu successor. Però el partit polític continua mobilitzant gran part de la comunitat xiïta i és una força política destacada que es resisteix a renunciar a l’hegemonia que li donen, en part, les armes.

"Hezbol·là ha perdut la guerra, i l’anomenat acord d’alto el foc imposat al Líban era en realitat un acord de rendició, cosa que veiem cada dia", afirma Michael Young, editor sènior del Malcolm H. Kerr Carnegie Middle East Center a Beirut. Des de l’entrada en vigor de la treva a finals de novembre, les forces israelianes han continuat atacant el Líban sense gairebé cap retret del comitè de monitoratge de l’alto el foc, presidit pels Estats Units. "En tots els sentits, és una derrota per a Hezbol·là i, per descomptat, és també una derrota en termes de sobirania libanesa", diu a EL PERIÓDICO.

Malgrat aquesta tràgica realitat, no tots la veuen igual. "Els diferents camps polítics al Líban intenten explicar la guerra de la manera que millor s’adapta a la seva posició política: no és sorprenent que Hezbol·là hagi assenyalat èxits que demostren la seva victòria en la seva guerra contra Israel, i tampoc és sorprenent que els seus oponents assenyalin les seves derrotes per demostrar que Hezbol·là ha perdut la guerra", explica David Wood, analista sènior per a l’International Crisis Group, a aquest diari. L’acord d’alto el foc que impera ara mateix al Líban es basa en la resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Aquest text té gairebé 20 dècades de recorregut, ja que va ser aprovat unànimement després de la guerra del 2006, l’últim conflicte obert entre Hezbol·là i Israel. L’esmentada resolució, acceptada per les dues parts, demanava la retirada del Líban d’Israel, el desarmament de Hezbol·là, i el desplegament al sud del país de soldats libanesos i els cascos blaus. Més de tres mesos després de l’última guerra, les forces israelianes continuen presents en cinc punts estratègics de la frontera entre els dos països, en una clara violació de l’alto el foc. La milícia libanesa, l’única que no va entregar les armes al final de la Guerra Civil (1975-1990), està més a prop que mai de fer-ho.

Delicat equilibri sectari

"Tot és possible", va reconèixer Wood. "Certament era difícil si més no imaginar tenir una conversa sobre el desarmament de Hezbol·là fins i tot fa sis mesos; això demostra com de significatius han sigut aquests canvis al llarg de la guerra", va afegir l’analista. La milícia està en una posició debilitada després que Israel destruís gran part del seu arsenal militar, matés milers de combatents i en ferís molts altres de gravetat. Per això, molts al Líban, i especialment els seus detractors, creuen que ara cal aprofitar l’impuls del moment per plantejar aquesta alternativa. Però disposen de poc temps per aconseguir-ho, perquè d’aquí a 14 mesos el país tornarà a celebrar eleccions.

Una font política pròxima a Najib Mikati, el primer ministre sortint, que tenia una línia moderada cap a Hezbol·là, va afirmar que "cap dels partits polítics acceptarà la tornada de la capacitat militar del grup [després de la guerra]". No obstant, el delicat equilibri sectari que sustenta el fràgil sistema polític libanès exigeix cautela. "Si bé Hezbol·là s’hauria de desarmar eventualment, hauria de fer-ho de manera gradual perquè, altrament, hi podria haver un gran risc d’una resposta violenta per la seva banda o d’una paràlisi política estatal en què Hezbol·là i els seus aliats trobin maneres de bloquejar l’activitat política", va advertir Wood.

Paper de l’Exèrcit libanès

"Si el Govern no avança ràpidament cap al desarmament, aquest impuls del moment es podria escapar, els equilibris regionals poden canviar [la caiguda de Bashar al-Assad, el seu gran aliat, a Síria ha afectat greument el grup] i Hezbol·là es pot tornar més fort en l’escena nacional", indica Wood. Una de les vies per les quals la milícia podria entregar les armes és a través del feble i infrafinançat Exèrcit libanès. Les tropes nacionals són les que suposadament han de prendre posició al sud del país, on, fins fa tan sols uns mesos, Hezbol·là tenia el seu regnat. Però, entre els soldats, es compten grans nombres de membres xiïtes, la comunitat que Hezbol·là representa. La possibilitat d’un enfrontament directe amb el grup motivaria molts d’ells a desertar, aplanant el camí d’un conflicte civil.

Per a Young, aquest escenari queda lluny. "No veig gaire probable que ens involucrem en una acció militar de l’Exèrcit contra Hezbol·là", va assenyalar. "Intentarem avançar de manera consensuada cap a una solució; el Líban no s’involucrarà en una guerra civil només perquè la comunitat internacional, els nord-americans o els israelians vulguin veure debilitat Hezbol·là", va remarcar, entre crides a la "paciència". "La comunitat internacional hauria d’evitar involucrar-se o interferir en la manera en què el poble libanès ha d’afrontar el desarmament de Hezbol·là i el seu paper polític", va destacar Wood. "Aquestes són qüestions que afecten la vida quotidiana dels libanesos; per tant, només els libaneses haurien de decidir el futur del Líban", va destacar.

«No sorprèn que [la milícia] mostri els seus èxits contra Israel»

DAVID WOOD

Analista sènior international Crisis Group

«El Líban no s’involucrarà en una guerra civil només per debilitar Hezbol·là»

Notícies relacionades

Nens sicaris de Suècia

Algèria i Espanya reprenen relacions diplomàtiques i comercials

MICHAEL YOUNG

Editor M. H. Kerr CarneGIE Middle East Center, beirut