Les intrusions de Trump crispen el final de campanya a Groenlàndia

"El president Donald Trump no està tractant els groenlandesos amb el respecte que ens mereixem", va denunciar el president autonòmic de Groenlàndia, Múte B. Egede, a la televisió pública danesa DR. "Està mirant d’influir en els groenlandesos, i això és inacceptable", va afegir la diputada Aaja Chemnitz, del mateix partit socialista, Inuit Ataqatigiit (IA), que Egede i una de les dues representants d’aquesta immensa illa al Parlament danès, juntament amb Aki-Matilda Hoegh-Dam, de l’així mateix independentista Naleraq.

La ultimísima oferta de Trump per apoderar-se amb Groenlàndia ha crispat la recta final de la campanya electoral groenlandesa, el territori autònom danès que avui elegeix nou Parlament. "Els continuem proporcionant seguretat com hem fet des de la Segona Guerra Mundial. Estem disposats a invertir bilions de dòlars per crear ocupació i fer-los rics", va escriure Trump des de la seva xarxa Truth Social, en vigílies de la cita amb les urnes en aquest enorme territori d’ínfima població. Són 57.000 habitants per 2,2 milions de quilòmetres quadrats, un 80% dels quals, sempre gelats.

L’"oferta indecent", en paraules de Chemnitz, va acaparar ahir els comentaris dels diputats del Folketinget, el Parlament de Dinamarca. També les portades de diari groenlandès Semitsiaq i la ràdio pública del territori autònom, KNR, en un final de campanya que a Nuuk, la capital groenlandesa, discorre sota tones de neu. "És indecent que just un negacionista climàtic vulgui treure profit del dramàtic desglaç de Groenlàndia", apuntava la diputada ecologista del Folketinget, Franziska Rosenkilde. A ningú se li escapa que les ànsies de Trump per controlar Groenlàndia procedeixen de la riquesa del seu subsol i de les noves vies de navegació polars que possibilitarà el desglaç accelerat de l’Àrtic.

Les provocacions de Trump i els seus propòsits de comprar o annexionar Groenlàndia no són noves. Hi ha insistit des de la seva tornada a la Casa Blanca, però ja les va fer el 2019, en el seu primer mandat. La resposta de Nuuk i de Copenhaguen sempre ha sigut un Groenlàndia no es ven compartit per tot l’espectre parlamentari, en un territori autònom amb nun estatut que contempla des del 2009 el dret a l’autodeterminació. En rigor, ni tan sols és un invent de Trump. El 1867, després de comprar Alaska a Rússia, els EUA van considerar fer el mateix amb Groenlàndia i Islàndia. Durant la Segona Guerra Mundial, amb Dinamarca ocupada pels nazis, els EUA van assumir també la defensa de Groenlàndia amb un contingent de 10.000 soldats.

"Garant de la seguretat"

Notícies relacionades

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

El president de l’Eurogrup assumeix la renúncia a la disciplina fiscal

Per Trump, Washington és un "garant de la seguretat" de l’illa. Un acord firmat el 1951 entre Washington i Dinamarca reconeix el dret dels EUA a construir allà les seves bases, com l’anomenada Pituffik, amb uns 200 soldats. És a dir, més del doble dels que té l’exèrcit danès, malgrat que a les competències en política exterior i Defensa de Groenlàndia corresponen a Copenhaguen.

Són unes eleccions de les quals, en rigor, no poden esperar-se grans canvis. Tant l’IA d’Egede com el seu soci de Govern i segona força, Siumut, comparteixen l’objectiu independentista. Siumut es planteja terminis més ràpids i fins i tot convocar un referèndum en la pròxima legislatura. L’independentisme més rupturista el representa Naleraq, que es disputa el tercer lloc amb Demokratiit. Els últims sondejos apunten a una reedició de l’aliança entre IA i Siumut, els dos partits que s’han alternat el poder des de 1979.