Una onada de violència posa en risc la transició pacífica a Síria

Pocs agafen el son a Síria des de dijous passat, amb l’inici de l’atac organitzat a gran escala per milicians lleials el deposat i fugit expresident sirià, Bashar al-Assad. Segons l’Observatori Sirià per als Drets Humans (OSDH), més de 1.400 persones –almenys 970 d’elles civils– han mort en aquests combats i en actes de venjança posteriors, realitzats, en gran part, per milicians vinculats amb Damasc, que culpen la minoria alauita –de la qual provenia Assad– dels crims de guerra i tortures comeses durant el mandat del Bashar al-Assad, ara exiliat a Moscou.

La cronologia dels fets. Tot va començar dijous passat a la nit. En diversos atacs coordinats a la costa siriana, a prop de les ciutats de Latakia i Tartús, homes armats van parar una emboscada i van assassinar, en diversos punts, forces de seguretat de Damasc a la zona. Durant divendres a la matinada i fins a ben entrat dissabte, aquests homes armats lleials a Assad que estaven amagats a les muntanyes des de la caiguda del règim, el desembre del 2024, van arribar a controlar completament diversos pobles i localitats. Des de diumenge, no obstant, soldats de Damasc van reprendre el control i els combats han cessat en la seva gran majoria. No obstant, la tensió continua disparada.

Atacs contra civils. Davant els atacs dels grups lleials a Assad, el Govern de Damasc, liderat per Ahmed al-Sharaa, va anunciar una mobilització general de soldats i milicians cap a Latakia i Tartús, en el primer gran examen de l’acabat de reformar Exèrcit regular sirià, creat a partir de la milícia que liderava Al-Sharaa, Hayat Tahrir al-Sham (HTS), i altres milícies opositores sirianes. Així, grups de combatents lleials a Damasc, sense un pla ni jerarquia clars, es van dirigir a la regió i van assassinar a sang freda famílies i pobles sencers en actes de venjança i violència sectària contra la minoria alauita del país. Aquesta minoria musulmana, de la qual provenien els Assad, és vista per molts antics rebels i opositors com a còmplice de l’anterior règim de Damasc.

Resposta i transició política. "Qualsevol que hagi estat involucrat en assassinats, maltractaments o hagi sobrepassat l’autoritat de l’Estat en contra de la població civil serà ajusticiat amb tota la decisió possible. Ningú està per sobre de la llei", va dir, en un discurs diumenge a la nit, Al-Sharaa, que va anunciar la creació d’un comitè judicial i civil per jutjar tots els soldats o milicians que hagin atacat o assassinat civils durant els últims dies. Fins ara, tan sols uns quants han sigut detinguts i empresonats. La setmana passada, Síria havia d’anunciar un nou govern de transició que serveixi per dirigir el país fins a les primeres eleccions presidencials post-Assad, d’aquí a "dos o tres anys". Aquest full de ruta ha quedat en segon pla.

Notícies relacionades

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

El president de l’Eurogrup assumeix la renúncia a la disciplina fiscal

¿Qui són els milicians? Quan, el 8 de desembre passat, Assad va fugir de Damasc en direcció a Moscou, el seu Exèrcit es va desintegrar per complet. Els seus soldats van desaparèixer. Molts, els rangs més baixos, van tornar als seus pobles. Els oficials i alts càrrecs, no obstant, temorosos de ser encausats, van intentar escapar en direcció, sobretot, al Líban i l’Iraq. Uns quants es van refugiar a les muntanyes de Latakia i de Tartús, on s’han mantingut fins ara.

Rússia i l’Iran, ¿involucrats? Tot i que sense anomenar-los, el Govern sirià ha estat, cada vegada de manera més oberta, culpant Rússia i l’Iran –els aliats d’Assad– d’estar darrere i incitar l’ofensiva llançada pels milicians lleials a l’expresident sirià, que ha sigut acompanyada per una gran onada de desinformació a les xarxes socials. Damasc assegura haver confiscat armament i eines de comunicació abans no disponibles per a Assad, i que haurien arribat a Síria de la mà de Hezbol·là –una altra milícia aliada de l’Iran– des de la frontera del Líban.