Dragón 8x8, el blindat emblema

Un grup de mecànics, armers i enginyers treballen des de fa 10 anys a Espanya en el disseny i fabricació d’aquest vehicle de combat. La seva producció obliga a arribar a pactes entre companyies per culminar reptes d’innovació que la indústria no afrontaria de cap altra forma.

Dragón 8x8, el blindat emblema

Julio Muñoz EFE

2
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Encara no han pogut desplegar-lo els militars a cap missió, però fa 10 anys que és el centre del treball d’un nombrós grup de mecànics, armers i enginyers de nord a sud d’Espanya. El blindat de combat Dragón 8x8 "ha de ser el vehicle terrestre més complet, modern, digital i tecnològic del parc de l’Exèrcit de Terra", va afirmar la secretària d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce.

Malgrat moltes crítiques, una derrama de 420 milions d’euros, problemes tècnics pendents i un gran retard en l’entrega d’unitats, el ministeri té tres raons per mantenir-lo com un model emblema: comporta un elevat percentatge de producció espanyola, obliga a pactes entre empreses per a reptes d’innovació que de cap altra manera la indústria no afrontaria i rega d’inversió i ocupació en un eix nord-sud d’Espanya, entorn del qual són "traccionades" –paraula de moda en la indústria de defensa– 400 firmes espanyoles.

El Govern central manté una consigna en cada adquisició per a les Forces Armades, com la UE té la seva a escala continental: que cada programa d’armament, si no hi ha més remei que comprar fora, almenys deixi aquí el màxim possible de la inversió, i generi ocupació i coneixement.

El projecte Dragón 8x8 corre seriosos riscos tecnològics, però la seva estratègia d’inversió és el patró al qual Defensa vol que s’ajusti en la mesura que sigui possible el torrent de despesa militar que s’aproxima.

Paràmetres clau del programa: 2.520 milions d’inversió; un objectiu de producció de 1.000 vehicles en tres fases per a infanteria, sapadors, comandament i observació avançada; una aliança d’empreses, Tess Defence, liderada per Indra i amb l’armera Escribano, la tanquista Santa Bárbara i la motorista Sapa; 400 empreses espanyoles com a proveïdores, cosa que suposa la nacionalització d’un 70% de la fase de desenvolupament.

Un executiu de Tess Defence que volgués recórrer els punts principals de fabricació del Dragón 8x8 hauria de fer una ruta de 1.424 quilòmetres entre Guipúscoa, Astúries, Madrid i Sevilla. A les seves plantes guipuscoanes d’Andoain i Placencia, la firma basca de mobilitat SAPA fabrica el grup motopropulsor del vehicle –per a un motor de la sueca Scania– i els seus sistemes de generació d’energia. A Trubia, a prop d’Oviedo, Santa Bárbara - General Dynamics fa l’arquitectura elèctrica del vehicle i l’estructura blindada, en el difícil afany que el Dragón no pesi tant com per enfonsar-se en terrenys enfangats o dunes, però resisteixi el foc enemic.

Rehabilitació

Notícies relacionades

A Madrid, Indra ha desenvolupat el sistema de gestió del camp de batalla, ànima electrònica del blindat, i un bessó digital. I Escribano hi posa una torre de maneig humà que fa trets del calibre 12,70 i el Guardián, robot metrallador. A la localitat sevillana d’Alcalá de Guadaíra, a la mateixa planta que rehabilita els carros de combat Leopard enviats a Ucraïna, Santa Bárbara integra els sistemes del 8x8 i posa a prova els vehicles.

Aquest eix suposa més de 1.500 llocs de treball directes a les firmes de l’UTE, segons fonts de Defensa, que no compten els treballadors implicats en els 400 proveïdors nacionals. El projecte, a més, té altres impactes geogràfics. A Còrdova es crearà un centre de manteniment per recolzar en el cicle de vida dels Dragón.

Temes:

Moda Govern Indra