Els EUA lideren el mercat global d’armes i Ucraïna n’és el primer importador
El 64% del material adquirit pels socis europeus de l’OTAN és nord-americà
La urgència per concretar un rearmament dels països europeus no només respon a la creixent desconfiança amb l’Administració nord-americana, també parteix de la necessitat de corregir un desequilibri que ve de lluny. Entre el 2015 i el 2019, i entre el 2020 i el 2024, els membres europeus de l’OTAN van duplicar les seves importacions d’armes, amb un augment del 105% impulsat, en gran manera, pel subministrament dels EUA (64%). Molt per darrere se situen els altres països que alimenten els arsenals d’Europa: França i Corea del Sud (6,5% cadascun), seguits d’Alemanya (4,7%) i Israel (3,9%), segons les dades de l’últim informe de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI).
L’informe remarca que els països europeus de l’OTAN estan prenent mesures per reduir la seva dependència respecte dels EUA en defensa, tot i que serà difícil reconduir el rumb de la seva indústria. "Amb una Rússia cada vegada més bel·ligerant i unes relacions transatlàntiques tenses durant la primera presidència de [Donald] Trump, els estats europeus de l’OTAN han pres mesures per reduir la seva dependència de les importacions d’armes i enfortir la indústria armamentística europea", assegura Pieter Wezeman, investigador del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. "No obstant, la relació transatlàntica en matèria de subministrament d’armes té arrels profundes. Les importacions des dels EUA han augmentat i els estats europeus de l’OTAN tenen comandes de gairebé 500 avions de combat i moltes altres armes encara per rebre", assenyala.
La dependència europea no és l’únic que nodreix el sector armamentístic nord-americà, tot i que sí que és la principal novetat. Per primera vegada en dues dècades, la major part de les exportacions es van dirigir a Europa en lloc del Pròxim Orient. L’últim lustre va ser especialment beneficiós per a Washington, que va consolidar la seva hegemonia amb un augment del 21% de les vendes i va incrementar la seva quota del mercat mundial del 35% al 43%. En aquest context, els EUA s’han consolidat com el principal proveïdor d’armes per a tres dels cinc importadors més grans a nivell global: Ucraïna, que lidera el rànquing, i Qatar i l’Aràbia Saudita, en tercer i quart lloc, respectivament.
Després de l’inici del conflicte a l’est d’Europa, les importacions ucraïneses es van multiplicar per 100 respecte al període anterior. L’informe recull que almenys 35 estats van enviar armes a Ucraïna després de la invasió russa i preveu que hi hagi encara més entregues substancials. Kíiv va rebre el 8,8% de les importacions d’armes entre el 2020 i el 2024, la majoria de les quals provenien dels EUA (45%), seguit d’Alemanya (12%) i Polònia (11%).
Llarg abast
Un punt d’inflexió en la importació d’armes de Kíiv va ser l’autorització per atacar Rússia amb míssils de llarg abast, que va suposar el subministrament d’aquest armament i d’aeronaus per part de França, el Regne Unit i els EUA. I Dinamarca, els Països Baixos i Noruega van proporcionar avions de combat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Segona oportunitat Vídeo | Cristina Serra no fa "cap comentari" sobre el seu retrobament amb Pep Guardiola a Barcelona
- Fenomen natural L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- Sequera a Catalunya Estat dels embassaments avui a Catalunya: puja el nivell de les reserves
- Succés Amputen una mà a un jove en una baralla en un bar de l’Hospitalet
- Esports Marc André Ter Stegen desmenteix la infidelitat de la seva dona