L’independentisme, en auge en les eleccions a Groenlàndia d’aquest 11M: ¿qui mana a l’illa que anhela Trump?

Groenlàndia vota aquest dimarts en unes eleccions en què amb prou feines ningú s’hi fixaria si no fos perquè Donald Trump ha situat l’illa més gran del món com una de les dianes de les seves ànsies annexionistes. Totes les institucions i els partits d’aquesta glacera nació pertany a Dinamarca han sortit en bloc a rebutjar la idea del president dels Estats Units de comprar el país i a defensar la seva sobirania, que en alguns casos es tradueix des de fa dècades en la reivindicació de la independència groenlandesa. Les declaracions del nou cap de la Casa Blanca semblen haver esperonat encara més les opcions que defensen la separació.

L’Inatsisartut és el Parlament de Groenlàndia, una cambra legislativa que consta de 31 diputats i elegeix de manera indirecta el primer ministre, que sol ser el líder del partit o coalició amb més escons. Des de l’abril del 2021 és Múte Bourup Egede, president de Comunitat Inuit, la formació que va guanyar les últimes eleccions amb 12 parlamentaris. A l’hemicicle sortint també estaven representats quatre partits més, la majoria dels quals advoquen per la independència de Groenlàndia, tot i que difereixen en les vies i els terminis per arribar-la.

Aquests són els principals partits de Groenlàndia i el seu ideari:

El partit governant en l’actualitat és Comunitat Inuit (Inuit Ataqatigiit), una formació d’esquerres, socialista i ecologista que aposta per la independència de Groenlàndia de manera gradual, prioritzant l’augment de l’autogovern. Defensa una economia de mercat competitiva compatible amb la protecció del medi ambient i la defensa dels drets i la cultura de la població indígena. S’oposa radicalment a l’extracció d’urani. La majoria de les vegades que ha governat ho ha fet en coalició amb l’altra gran força progressista, Endavant, i té un dels escons groenlandesos al Folketinget, el Parlament danès.

Endavant (Siumut) és el partit que més temps ha governat l’illa des de 1979, quan Dinamarca li va reconèixer l’autonomia política. Només va estar en l’oposició entre el 2009 i el 2013. De tradició socialdemòcrata, també defensa la independència groenlandesa de manera gradual, és membre de la Internacional Socialista i compta amb un dels dos seients groenlandesos al Parlament danès. Va aixecar la moratòria sobre l’extracció d’urani, afavorint la inversió en el sector miner.

La tercera força és Punt d’Orientació (Partii Naleraq), una formació centrista i populista que defensa els postulats més radicals en defensa de la independència de Groenlàndia, recolzant obertament la via unilateral amb terminis ràpids i clars. Defensa l’autodeterminació de l’illa en les grans decisions econòmiques, com la gestió dels recursos naturals, i promou el reforçament de la identitat cultural groenlandesa i la llengua inuit.

Notícies relacionades

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

El president de l’Eurogrup assumeix la renúncia a la disciplina fiscal

Els Demòcrates (Demokraatit) és un partit de tall liberal i proeuropeu que defensa la unitat de Dinamarca, mantenint i reforçant els llaços mutus, i és escèptic respecte a l’opció independentista. Aposta pel liberalisme econòmic i social, el foment de l’empresa privada i l’economia de mercat, i la reforma del sistema educatiu. El seu principal calador de vots és la població danesa resident a Groenlàndia.

Sentiment de la Comunitat (Atassut) és una força de centredreta que, a diferència dels seus rivals, rebutja la independència i recolza obertament que Groenlàndia continuï sent una província autònoma de Dinamarca. En el seu programa polític, de tall liberal i conservador, defensa la privatització de les indústries públiques, la cooperació amb l’OTAN i l’agrarisme.