Les empreses de defensa es concentren davant el rearmament

El protagonisme d’aquest procés, en el qual els mitjans consultats hi veuen "moviments, tot i que poc concrets encara", recau a Indra, amb el seu nou president, Ángel Escribano, al capdavant. Escribano, que fins fa poques setmanes presidia la firma familiar Escribano Mechanical & Engineering, una de les firmes de referència en la indústria de defensa espanyola i que al seu torn té el 14,3% d’Indra, ha reconegut en una entrevista amb Prensa Ibérica que la seva companyia està disposada a comprar l’ara nord-americana Santa Bárbara.

Pla estratègic

Aquesta companyia, filial de General Dynamics des que es va privatitzar el 2001, està especialitzada en armes, municions i vehicles blindats, factura més de 300 milions i és un dels proveïdors de les forces armades espanyoles. Però el de Santa Bárbara no és el primer pas. Aquest procés de concentració va començar en la pràctica a principis d’aquest mateix any quan Indra (l’empresa que lidera aquesta carrera d’unions i aliances) va comprar a Redeia el 89,68% d’Hispasat (especialitzada, entre altres coses, en comunicacions segures de defensa via satèl·lits) per 725 milions. És una compra que Escribano ha inscrit en un pla estratègic que busca créixer en valor i en capacitat de gestionar grans programes.

El pla, per tant, passa per aglutinar en l’entorn d’Indra bona part del voltant de 25 companyies que conformen l’ecosistema empresarial espanyol vinculat a la defensa, on hi ha firmes com Indra o Escribano, però on també juguen un paper destacat Navantia (controlada al 100% per l’Estat i el principal proveïdor tecnològic de la qual és Indra), Airbus, ITP, Grupo Oesía, Sener, SAPA o GMV... Un ecosistema amb un volum de negoci d’uns 14.000 milions. Com sol repetir l’actual secretària d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce, Espanya necessita una indústria de la defensa robusta, i "robusta és el contrari de fragmentada". Fonts d’Airbus ressalten que "anys d’inversió insuficient, combinats amb estratègies nacionals fragmentades, han limitat el potencial de la base tecnològica i industrial de la defensa Europea".

Els tentacles de l’Estat

A Indra adverteixen que no es tracta que l’empresa (que va facturar 4.800 milions el 2024) doni continuïtat a l’operació Santa Bárbara amb un agressiu i generalitzat pla de compres. L’expressió campió nacional "no és una de les meves preferides", adverteix Escribano. Fonts pròximes a la companyia expliquen que prefereixen parlar de ser una empresa tractora, que lideri i arrossegui les altres. Aquí es pot emmarcar el consorci Tess Defence, creat el 2020 i liderat per Indra, amb un 51%, que també dona cabuda a Santa Bárbara, Escribano i SAPA.

I tampoc s’ha d’oblidar el paper de l’Estat en aquest procés. La Sepi, el braç inversor del Govern central, és present amb capacitat de decisió a totes les principals empreses implicades: a Indra té un 27,99%; a Navantia, un 100%; a Airbus, un 4,12%... fins i tot a Telefónica, que té un paper estratègic amb referència a les comunicacions i a la qual no li falta qui situa en tot aquest univers d’una més gran o més petita manera, hi controla un 10%.

Notícies relacionades

Irene Tinagli, presidenta de la Comissió sobre la Crisi de l’Habitatge de l’Eurocambra: «Barcelona serà la nostra primera parada»

Veneçuela acusa els EUA d’"enganyar" els migrants deportats

En el que sí que hi ha coincidència és que aquesta nova era del rearmament europeu, conseqüència del temor de Rússia i de la gradual retirada dels EUA del seu paper a l’OTAN, "és una oportunitat total per desenvolupar la indústria espanyola", diuen fonts del sector. "Es tracta d’augmentar ràpid la capacitat industrial sobre el que tenim", explica Enrique Navarro, president de la consultora MQGlobalnEt. "La indústria de defensa és petita i ha de reagrupar-se per desenvolupar grans projectes", rebla Olivares.

Un directiu d’Airbus explica que "les empreses anglosaxones i franceses acudeixen al mercat com manades de llops, juntes i coordinades; nosaltres anem com uns coiots: petits i dispersos". Del que no hi ha dubtes és de la competitivitat de la indústria de defensa espanyola i europea.