El president de l’Eurogrup assumeix la renúncia a la disciplina fiscal

"Tots reconeixem que som en un món molt molt diferent d’on érem al desembre", va admetre el president de l’Eurogrup, Pascal Donohoe, després de la reunió de l’Eurogrup, cosa que certifica que molt probablement els països de la zona euro hauran de renunciar a la disciplina fiscal per garantir la seva pròpia seguretat, atesa la inestabilitat geopolítica.

El mes de desembre, els membres de l’eurozona van firmar una declaració en la qual es comprometien a una política fiscal "contractiva", és a dir, a gastar menys. Ho van fer amb la inflació encara en cotes elevades i amb la intenció de reduir-la. Però la situació ha canviat notablement, en gran manera a causa del gir en la política exterior dels Estats Units i l’amenaça d’una guerra comercial.

"La invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia continua generant incertesa i suposa un greu desafiament per a l’economia i la seguretat d’Europa. A més, sembla que ja no podem confiar en socis estratègics, ni tan sols per a la nostra seguretat", va dir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, en clara referència a Washington. Malgrat que l’economia europea continua creixent, la incertesa és cada vegada més important.

"Comprensiblement, els estats membres i la Unió Europea han de fer ara inversions addicionals per mantenir-se sans i estalvis", va reconèixer Donahoe. El president de l’Eurogrup va defensar la postura acordada al desembre, però alhora entén que en aquestes circumstàncies, bona part dels països hauran de gastar més.

La Comissió Europea va presentar la setmana passada un pla per rearmar Europa. L’executiu comunitari ha proposat –amb el suport dels Vint-i-set– fer ús de la clàusula d’escapament nacional del Pacte de Creixement i Estabilitat. Així, els governs podran invertir en equipament militar sense que això repercuteixi en el càlcul del dèficit i el deute a efectes de les regles fiscals, que posen el límit en un 3% i un 60%, respectivament. El president de l’Eurogrup va destacar en qualsevol cas que l’ús d’aquesta eina serà "controlat i coordinat" per evitar posar en risc la sostenibilitat fiscal a mitjà termini.

Guerra comercial

A més, Brussel·les proposa un instrument financer per valor de 150.000 milions d’euros en préstecs, utilitzant el pressupost comunitari com a garantia. Dombrovskis va dir que les propostes legislatives arribaran en qüestió de setmanes.

Notícies relacionades

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

Els EUA lideren el mercat global d’armes i Ucraïna n’és el primer importador

Ahir, el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, es va reunir amb el seu homòleg sud-coreà, Cheong In-kyo, per tancar un acord comercial per a l’intercanvi de serveis i béns en l’àmbit digital. Brussel·les continua així una política centrada a estrènyer llaços econòmics i comercials amb socis de tot el món, davant l’amenaça d’una guerra comercial que ja dona per segura.

Brussel·les dona per fet ja que demà els aranzels d’un 25% sobre les exportacions europees d’alumini acer amb els quals va amenaçar el president Donald Trump entraran en vigor.