Brussel·les demana legalitzar els centres per deportar migrants fora de la UE

L’abril del 2020, el llavors primer ministre britànic, Boris Johnson, va proposar enviar a Ruanda les persones que arribessin al Regne Unit de manera irregular, sense examinar el seu cas i sense possibilitat de retorn. Llavors, la Comissió es posava les mans al cap i qüestionava la legalitat del pla.

El novembre del 2023, la primera ministra d’Itàlia, l’ultra Georgia Meloni, va tancar un acord amb Albània perquè les persones rescatades al mar i que sol·licitessin asil fossin traslladades a centres de retenció al país balcànic per avaluar el seu cas. El model no ha tingut gaire èxit, frenat en gran manera per decisions judicials. Però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en va destacar les virtuts.

Ahir, l’Executiu comunitari va fer el pas de proposar un sistema que beu de les dues idees. El comissari d’Interior i Migració, Magnus Brunner, va defensar en roda de premsa que el que planteja la Comissió és deportar persones amb una ordre d’expulsió en ferm. "El model Ruanda és diferent del model Albània, i del de centres de retorn" que proposa Brussel·les, va recalcar Brunner.

Marc legal

El comissari no va aclarir en quina mesura aquest sistema pot ser més útil que els mateixos centres en territori europeu. Es va limitar a explicar que la Comissió no posa en marxa els centres, sinó que simplement proposa el marc legal per fer-ho. "Els estats membres hauran d’explorar si és possible o no, si podem trobar tercers països... És una qüestió de negociació, acords i organització", va dir.

Brunner va confirmar així que l’Executiu de Von der Leyen no fa més que complir els desitjos d’una quinzena de països que fa un any van demanar "solucions innovadores", però deixa a les seves mans com fer-ho. La proposta, a la pràctica, dona una base legal perquè els governs que ho considerin puguin enviar a un tercer país les persones que estiguin il·legalment a la UE i hagin rebut una ordre definitiva d’expulsió, sobre la base d’un acord o conveni celebrat bilateralment o a escala de la UE.

La proposta exigeix que els acords se celebrin amb països que respectin "les normes i els principis internacionals de drets humans". La Comissió insisteix en la importància de monitoritzar-ho a través d’organismes independents. Només les persones que hagin esgotat tots els recursos possibles a la seva ordre d’expulsió podran ser enviades a aquests centres. A més, exclou de la mesura famílies amb menors i menors no acompanyats.

Segons l’Executiu comunitari, només una de cada cinc persones amb una ordre d’expulsió abandona la UE. La Comissió vol canviar això i ha optat per fer-ho harmonitzant les normes als vint-i-set països membres i endurint les condicions. "La clau d’aquesta regulació està en el fet que volem tenir una estratègia europea i claredat sobre els procediments que segueixen tots els països", va dir la vicepresidenta de la Comissió per a la Sobirania, la Seguretat i la Democràcia, Henna Virkkunen.

Per això, Brussel·les opta per una regulació davant la directiva que establia les bases legals de les deportacions en el passat. Això implica que, en lloc que cada país desenvolupi les normes partint de la directiva europea, les regles siguin les mateixes per a tots els països. L’objectiu és també que qualsevol ordre d’expulsió contra una persona sigui aplicable a tots els països de la UE.

Les noves normes que proposa la Comissió miren d’incentivar els retorns voluntaris, endurint les polítiques contra les persones que ignorin l’ordre d’expulsió en contra seu. La legislació adverteix que les persones que rebin una ordre d’expulsió hauran de cooperar amb les autoritats. Altrament, s’enfronten a la denegació o reducció de prestacions, la confiscació dels documents per viatjar i la detenció en cas de risc de fuga.

Brussel·les va advertir que les deportacions forçoses tindran lloc "quan una persona que es trobi il·legalment a la UE no cooperi, s’escapi a un altre estat membre, no abandoni la UE en el termini establert per a la sortida voluntària o suposi un risc per a la seguretat". Per evitar que això passi, Brussel·les proposa que es pugui sol·licitar a les persones en via d’expulsió una garantia financera, o residir en un lloc designat per les autoritats. A més, la Comissió proposa poder ampliar el període màxim en què una persona pot ser privada de llibertat des dels 18mesos de la legislació actual fins a 24 mesos.

Brussel·les planteja mesures específiques per a persones que puguin suposar un risc per a la seguretat. En aquest sentit, la Comissió insisteix que els governs han d’examinar els casos des de l’inici. Aquestes persones estaran subjectes a normes més estrictes com la detenció en centres específics o prohibicions a l’entrada més prolongades.

La negociació

Notícies relacionades

Milei ofereix a Bahía Blanca només nou milions per les inundacions

Duterte, detingut per crims contra la humanitat a les Filipines

L’ascens de l’extrema dreta en bona part dels països de la UE –des de França fins a Alemanya, passant per Àustria, els Països Baixos o Finlàndia– ha endurit el debat sobre les polítiques migratòries. Una quinzena de països van demanar a la Comissió fa un any traduir aquest discurs també en polítiques més dures explorant "solucions innovadores".

La proposta que va presentar ahir la Comissió era un dels serrells que el Pacte Migratori va deixar pendents. Ara, haurà de ser debatuda i negociada tant pel Consell com per l’Eurocambra. En el primer, sembla que serà més fàcil trobar una majoria de països disposats a explorar aquestes vies. El dubte és com funcionarà el debat al Parlament.