La UE s’inclina per una definició "àmplia" de la despesa en defensa

Els governs europeus aposten per utilitzar una definició "àmplia" de la inversió en defensa, a l’hora de definir quines despeses es podran beneficiar de la relaxació de les normes fiscals que la Comissió Europa presentarà en les pròximes setmanes, en el marc del pla de rearmament de la Unió Europea (UE). El pla de rearmament d’Europa passa principalment per augmentar la despesa nacional en defensa. La proposta de la Comissió, a la qual els líders van donar el vistiplau la setmana passada, aposta per relaxar les normes pressupostàries perquè els Vint-i-set inverteixin més sense que això repercuteixi per al càlcul del deute i el dèficit a l’efecte de les regles fiscals. El dubte continua sent què es podrà treure d’aquest càlcul.

Els ministres d’Economia i Finances de la UE van instar ahir la Comissió a utilitzar una definició "àmplia". Aquesta definició utilitzaria com a referència el marc estadístic internacional COFOG. Dins d’aquest marc, es consideren com a despeses en defensa des de les operacions militars fins a la investigació i el desenvolupament, les operacions de protecció civil, el desenvolupament de plans de contingència i fins i tot l’ajuda a tercers països.

Després de la reunió, el ministre de Finances polonès, Andrezj Domanski, el país del qual presideix aquest semestre el Consell de la UE, va explicar que els ministres van recolzar fer ús d’aquesta definició àmplia de despesa en defensa. El comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, va reconèixer que utilitzar el marc COFOG "té diversos avantatges". Entre d’altres, que proposa una definició que estaria en línia amb la que utilitza l’OTAN per establir els objectius d’inversió i despesa militar. "Ens permetria avançar ràpid, utilitzant un concepte que té una sòlida base estadística", va dir el letó. Dombrovskis va destacar que hi va haver "un ampli suport" entre els ministres per activar la clàusula de fuita nacional, tot i que tenint en compte les particularitats de cada país, especialment aquells la despesa militar dels quals ja és alta. El comissari també va destacar que els Vint-i-set coincideixen en la idea que l’activació de la clàusula ha de ser "orientada i temporal".

Brussel·les ja va avançar la setmana passada que la relaxació de les normes permetria excloure del càlcul de dèficit i deute tant la despesa corrent com les inversions. Això sí, sempre que es tractés de desemborsaments addicionals. A més, imposava un límit de l’1,5% del PIB a l’increment anual de la inversió, amb l’objectiu d’arribar a 650.000 milions d’euros en quatre anys.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

La Comissió treballa ara en una proposta final que presentarà en les pròximes setmanes. En aquesta proposta es definirà exactament què cobreix i què no la suspensió. Després, el Consell hi haurà de donar el vistiplau. També està pendent el text final que defineixi les normes que regiran un nou instrument financer per valor de 150.000 milions d’euros en préstecs, utilitzant el pressupost comunitari com a garantia.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va celebrar que el debat vagi en aquesta direcció. En una roda de premsa després de la reunió, Cuerpo va assegurar que Espanya està a favor que la relaxació de les normes vagi més enllà d’una definició "estricta" de defensa i cobreixi també conceptes com la protecció de les fronteres, la ciberseguretat o la protecció de les infraestructures crítiques.