La croada de Trump contra la premsa: més ‘influencers’, menys mitjans, denúncies i amenaces

Donald Trump s’ha presentat com un ferm defensor de la Primera Esmena, que protegeix la llibertat d’expressió i de premsa als EUA. No obstant, la seva Administració ha redefinit aquests conceptes a l’atorgar-se el poder de decidir quins periodistes tenen accés a la Casa Blanca, retirant les credencials a l’agència de notícies nord-americana Associated Press (AP) i, en canvi, acreditant bloguers, podcasters i influencers alineats amb faccions més a la dreta del Partit Republicà.

Mentrestant, el president demanda sistemàticament els informadors que són crítics amb ell o simplement amenaça de fer-ho, sabent que les elevades despeses legals en dissuadeixen d’altres de qüestionar Trump. A això se sumen les reformes legals que impulsa aquesta Administració per minimitzar la transparència i controlar el discurs mediàtic sobre la seva figura i èxits, que sovint les dades no recolzen.

Menys mitjans, més ‘influencers’

La Casa Blanca va expulsar recentment de l’anomenat ‘pool’ presidencial –el grup reduït de periodistes que cobreixen diàriament les activitats del president i comparteixen la informació amb la resta de mitjans– AP després de negar-se a canviar el Golf de Mèxic com el ‘Golf d’Amèrica’. En canvi, va estendre noves acreditacions a webs com Real America’s Voice, l’enviat especial de la qual va aprofitar el seu primer torn de pregunta per elogiar les enquestes de popularitat del president.

«És alarmant que l’administració Trump castigui AP pel seu periodisme independent», va dir l’editora executiva d’AP, Julie Pace, en un comunicat, i va afegir: «No només impedeix greument l’accés del públic a notícies independents, sinó que viola clarament la Primera Esmena».

Aquest canvi de rumb rau en la decisió unilateral de l’Administració Trump d’atribuir-se el poder de decidir qui accedeix al president. Aquest ha sigut històricament el mandat de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, amb l’objectiu de garantir la diversitat d’interlocutors sense sobresaturar la sala de premsa o l’avió oficial, l’Air Force One. «Aquesta mesura atempta contra la independència de la premsa lliure als EUA. Suggereix que el Govern elegirà els periodistes que cobreixin el president. En un país lliure, els dirigents no han de poder elegir el seu propi cos de premsa», va dir Eugene Daniels, president de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca.

«Secretisme inusual»

La restricció de l’accés a informació per part dels mitjans ha pres també altres formes. L’Administració Trump va intentar protegir el Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), dirigit per Elon Musk, eximint-lo dels estàndards de transparència de la Llei de Llibertat d’Informació (FOIA). Van argumentar que era part de l’Oficina Executiva del President, que té immunitat. No obstant, un jutge federal va desestimar aquest argument, assenyalant que Musk és independent del Despatx Oval i havia de posar fi al «secretisme inusual» mentre feia acomiadaments massius i desmantellava agències federals com USAID. No obstant, aquest podria ser un altre vaivé judicial.

En paral·lel, Trump ha revifat una antiga demanda ultraconservadora per eliminar les proteccions del Tribunal Suprem que defensen la premsa de demandes per difamació sense proves. Establir un estàndard per acceptar casos prevé litigis sense fonament de persones poderoses que busquen intimidar els periodistes. Els ultraconservadors, liderats per Sarah Palin, intenten convèncer els jutges designats per ell per derogar aquesta protecció.

Demanda i acovardeix

També en aquesta croada, Trump ha utilitzat l’amenaça de tallar els fons públics. La Comissió Federal de Comunicacions està investigant CBS i PBS per determinar si operen «en l’interès públic», una mesura vista com a represàlia per verificar fets o oferir anàlisis crítiques del president. Voice of America, totalment dependent de fons federals, va perdre la seva independència editorial després de l’arribada de càrrecs de confiança de Trump que van obrir investigacions internes contra reporters per una línia informativa que el president va considerar «crítica».

Els experts legals adverteixen que això és només el principi. El Departament de Justícia pot processar periodistes en virtut de lleis contra l’espionatge, i alguns mitjans ja es preparen per a possibles investigacions en represàlia per cobertures crítiques, especialment en temes d’economia i immigració.

Trump ha utilitzat els litigis per intimidar la premsa des d’abans de ser president, presentant demandes indiscriminades per suposada difamació. La primavera passada, va demandar ABC News per afirmar erròniament que havia sigut declarat responsable de «violació» en lloc d’«abús sexual». També va demandar ‘The Des Moines Register’, al·legant que una entrevista editada i una enquesta errònia constituïen contingut enganyós. Per a mitjans locals com aquest, els litigis impliquen despeses que no sempre poden assumir, ja que les asseguradores eleven les primes o retiren cobertures a redaccions amb demandes reiterades, cosa que porta molts editors a evitar cobertures crítiques.

Notícies relacionades

Starmer anuncia una coalició de països disposats a desplegar-se a Ucraïna si es firma un acord de pau

El primer ministre britànic assegura que Putin s’haurà d’asseure «tard o d’hora» a la taula de negociació

Fins i tot els grans conglomerats pateixen pressions polítiques. Disney, propietària d’ABC, va pagar 16 milions de dòlars per concloure una demanda contra Trump i evitar més conflicte. Paramount, matriu de CBS, necessita l’aprovació federal per a una fusió multimilionària i també està considerant arribar a un acord en una demanda de Trump contra la cadena. I el que és pitjor. Retrocedir amb caràcter preventiu. ‘TheWashington Post’, propietat de Jeff Bezos, fundador d’Amazon, va retirar el seu recolzament a Kamala Harris.

Així, a través d’acords forçats per evitar judicis que els mitjans no podrien costejar-se, a través de blindar l’accés a informació crucial, de limitar proteccions legals als informadors, són molts els mitjans nord-americans que s’enfoquen a garantir la supervivència i la viabilitat econòmica, fins i tot quan això implica una preocupant autocensura.