Trump intensifica la croada contra la premsa amb denúncies i amenaces

Donald Trump s’ha presentat com un ferm defensor de la primera esmena, que protegeix la llibertat d’expressió i de premsa als EUA. Malgrat això, la seva Administració ha redefinit aquests conceptes a l’atorgar-se el poder de decidir quins periodistes tenen accés a la Casa Blanca. Així, ha retirat les credencials a l’agència de notícies nord-americana Associated Press (AP) i, en canvi, ha acreditat bloguers, podcasters e influencers alineats amb les faccions de més a la dreta del Partit Republicà.

Control del discurs mediàtic

Mentrestant, el president demanda sistemàticament els informadors que són crítics amb ell o simplement amenaça de fer-ho, sabent que les elevades despeses legals en dissuadeixen d’altres de qüestionar Trump. A això s’hi afegeixen les reformes legals que impulsa aquesta Administració amb la intenció de minimitzar la transparència i controlar el discurs mediàtic sobre la seva figura i èxits, que sovint les dades no recolzen.

La Casa Blanca va expulsar recentment de l’anomenat pool presidencial –el grup reduït de periodistes que cobreixen diàriament les activitats del president i comparteixen la informació amb la resta de mitjans– AP després de negar-se a reanomenar el golf de Mèxic com a golf d’Amèrica. En canvi, va estendre noves acreditacions a webs com Reial America’s Voice, l’enviat especial de la qual va aprofitar el seu primer torn de pregunta per elogiar les enquestes de popularitat del president.

"És alarmant que l’Administració Trump castigui AP pel seu periodisme independent", va dir l’editora executiva de l’agència, Julie Pace, en un comunicat. "No només impedeix greument l’accés del públic a notícies independents, sinó que viola clarament la primera esmena", va afegir.

Aquest canvi de rumb radica en la decisió unilateral de l’Administració Trump d’atribuir-se el poder de decidir qui accedeix al president. Aquest ha sigut històricament el mandat de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, a fi de garantir la diversitat d’interlocutors sense sobresaturar la sala de premsa o l’avió oficial, l’Air Force One. "Aquesta mesura atempta contra la independència de la premsa lliure als EUA. Suggereix que el Govern escollirà els periodistes que cobreixin el president. En un país lliure, els dirigents no han de poder escollir el seu cos de premsa", va dir Eugene Daniels, president de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca.

La restricció de l’accés a informació per part dels mitjans també ha agafat altres formes. L’Administració Trump va intentar protegir el Departament d’Eficiència Governamental, dirigit per Elon Musk, eximint-lo dels estàndards de transparència de la llei de llibertat d’informació. Van argumentar que era part de l’oficina executiva del president, que té immunitat. Tot i això, un jutge federal va desestimar aquest argument assenyalant que Musk és independent del Despatx Oval i havia de posar fi al "secretisme inusual" mentre ordenava acomiadaments massius i desmantellava agències federals. Malgrat tot, aquest cas podria ser un altre vaivé judicial.

Trump ha revifat una antiga demanda ultraconservadora per eliminar les proteccions del Tribunal Suprem que defensen la premsa de demandes per difamació sense proves. Establir un estàndard per acceptar casos prevé litigis sense fonament de poderosos que pretenen intimidar els periodistes. Els ultraconservadors miren de convèncer els jutges designats per ell de derogar aquesta protecció. També en aquesta croada, Trump ha utilitzat l’amenaça de tallar els fons públics. La Comissió Federal de Comunicacions investiga la CBS i la PBS per determinar si operen "en l’interès públic", una mesura vista com a represàlia per verificar fets o oferir anàlisis crítiques del president. Voice of America, dependent de fons federals, va perdre la independència editorial després de l’arribada de càrrecs de confiança de Trump que van obrir investigacions internes contra reporters per una línia informativa que el president va considerar "crítica".

Els experts legals adverteixen que això tan sols és el principi. El Departament de Justícia pot processar periodistes en virtut de lleis contra l’espionatge, i alguns mitjans ja es preparen per a possibles investigacions en represàlia per haver fet algunes cobertures crítiques, sobretot pel que fa a temes d’economia i immigració.

Trump ha fet servir els litigis per intimidar la premsa des d’abans de ser president, presentant demandes indiscriminades per suposada difamació. La primavera passada, va demandar ABC News per afirmar erròniament que havia sigut declarat responsable de "violació" en lloc d’"abús sexual". També va demandar The Des Moines Register, al·legant que una entrevista editada i una enquesta errònia eren contingut enganyós. Per a mitjans locals com aquest, els litigis impliquen despeses difícils d’assumir, ja que les companyies d’assegurances eleven les primes o retiren cobertures a redaccions amb demandes reiterades, i per això molts editors eviten la crítica.

Notícies relacionades

Trump llança un atac "decisiu" contra els houthis del Iemen

Starmer anuncia una coalició de països per desplegar-se a Ucraïna

Disney i Paramount

Els grans conglomerats també tenen pressions polítiques. Disney, propietària d’ABC, va pagar 16 milions de dòlars per concloure una demanda contra Trump i evitar més conflictes. Paramount, matriu de la CBS, necessita l’aprovació federal per a una fusió multimilionària i també està considerant arribar a un acord en una demanda de Trump. I, cosa que és pitjor, retrocedir amb caràcter preventiu. The Washington Post, propietat de Jeff Bezos, fundador d’Amazon, va retirar el suport a Kamala Harris. Així, molts mitjans s’enfoquen a garantir la supervivència i la viabilitat econòmica, encara que això impliqui autocensura.