El calvari dels expressos palestins

Diala Ayesh recorda el so d’unes veus cantant a l’uníson des de la cel·la contigua. Va ser el dia més trist del seu captiveri. Aquesta palestina, advocada de professió, va passar un any en una presó israeliana. Després que determinessin l’extensió de la seva detenció administrativa, Ayesh mirava de dormir, abatuda. De cop i volta, abans que pogués posar-se a plorar, van arribar regals de les seves companyes. "Des de quatre cel·les més enllà em van enviar collarets de comptar, algú va aconseguir bolígraf i paper per enviar-me una carta i, fins i tot, les de la cel·la del costat es van posar a cantar per animar-me, cosa que demostra l’esperit de solidaritat tan bonic entre les preses palestines", recorda, després de gairebé dos mesos d’haver sigut alliberada.

Ara mateix hi ha com a mínim 3.405 palestins retinguts a les presons israelianes sota el règim de detenció administrativa. Aquesta fórmula permet a Israel detenir-los de manera indefinida sense càrrecs ni judici. Són xifres de l’oenagé palestina Addameer, que vetlla pels drets dels presos. "El 99% dels casos que enviem als mateixos organismes d’investigació israelians són arxivats sota l’argument que no hi ha prou proves", reconeix Tala Naser, representant d’Addameer, en una roda de premsa conjunta amb diversos expressos, com Ayesh. Avui queden uns 9.500 reclusos palestins a les presons israelianes i d’aquests n’hi ha 21 que són dones.

Durant la primera fase de l’alto el foc a Gaza, que va expirar aquest 1 de març, 1.777 presoners van ser alliberats com a part de l’acord. N’hi havia molts que mostraven signes de tortura, abús i gana forçada. A més, al llarg d’aquests 42 dies que ha durat la primera etapa, les autoritats israelianes han continuat detenint més palestins. Entre els 9.500 presos actuals, no es compten tots els arrestats a la Franja de Gaza des de l’octubre del 2023. "Hi ha una llei israeliana que estableix que qualsevol persona de Gaza, incloent-hi, per tant, tots els civils, pot ser arrestada i considerada combatent il·legal sense cap mena de justificació ni acusació, sinó només basant-se en confidències", denuncia Naser.

"En una de les seves esmenes, es va establir la prohibició de reunir-se amb els seus advocats durant els sis primers mesos d’empresonament", explica la representant d’Addameer. "D’aquesta manera, tots els rastres que hi hagi de tortura desapareixeran durant aquest temps i els presos no ho podran denunciar", afegeix. El ventall d’organitzacions que defensen els drets d’aquests empresonats i ells mateixos denuncien que, des del 7 d’octubre del 2023, després de l’atac de Hamàs contra Israel, les seves condicions han empitjorat realment molt. "Es va prendre una decisió de matar els presos palestins, ja sigui de manera directa o indirecta", denuncia Shadi Albarghouti, entre reixes des de l’any 2003 i alliberat ara com a part de la treva.

Tres generacions entre reixes

Albarghouti recorda que el seu patiment va començar fa unes quantes dècades quan el seu avi va ser detingut. Després, també el seu pare, que va ser alliberat el 2011 com a part de l’intercanvi de 1.027 presos palestins pel soldat israelià Gilad Shalit. "Dotzenes de màrtirs han perdut la vida a la presó des del 7 d’octubre, ja sigui per inanició al reduir la quantitat de menjar que podíem comprar a la cantina, o passant per alt negligències mèdiques", recorda. "En altres ocasions ho feien d’una manera més directa, deixant que les unitats militars ens entressin a la cel·la i ens peguessin a les parts més sensibles del cos", afegeix.

A la presó, però, no només hi havia patiment. "Creàvem alguna cosa del no-res per donar-nos suport les unes a les altres", recorda Ayesh, que va sortir de la presó a penes uns dies abans de l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc. "No teníem ni paper, ni bolígrafs, ni rosaris [per resar]; només disposàvem d’una mica de menjar, dels pijames i d’un vas", explica, "però encara així innovàvem una cosa cada dia". Ayesh evoca com reutilitzaven els pinyols de les olives que els donaven una vegada a la setmana per fer el collaret de comptar que se sol fer servir per resar en l’islam. "Guardàvem mitja cullerada de melmelada i l’acumulàvem durant dies per donar-la a una altra companya quan era el seu aniversari o estava trista, només per animar-la", diu.

Notícies relacionades

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

Onada de detencions durant les protestes ciutadanes a Turquia

Tant Ayesh com Albarghouti pensen en els companys que segueixen entre reixes. Per això alcen la veu. Parlen i denuncien el que han viscut i assenyalen com han arribat a patir, malgrat el risc de tornar a ser detinguts. Ayesh no sap de què l’acusen. A Albarghouti el van sentenciar a 27 anys de presó per possessió d’armes, pertinença a organització il·legal i complicitat en assassinat, segons el Ministeri de Justícia d’Israel.

Com a part de l’acord, hi ha desenes de palestins amb condemnes semblants que han sigut deportats per Israel després de ser alliberats. "La deportació d’alguns presos forma part d’una política il·legal de càstig col·lectiu que serveix no només per fragmentar la societat palestina de forma física i tallar el seu lideratge mantenint entre reixes els seus líders, sinó també per negar de manera sistemàtica als seus familiars la possibilitat de sortir de Palestina i anar-los a veure", segons denuncia Aseel Albajeh, de l’Institut Palestí per a la Diplomàcia Pública.