L’Iran accelera l’enriquiment d’urani abans de la negociació nuclear

L’últim any, l’Iran s’ha convertit en una gairebé potència nuclear, i té tant urani enriquit al 60% –molt a prop del 90% que és necessari de cara a poder crear una bomba– com per fabricar, en principi, sis bombes atòmiques en pocs mesos, segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA). En tan sols els últims tres mesos, l’Iran ha multiplicat per 1,5 les seves existències d’urani enriquit al 60%.

"La meva impressió és que l’Iran només enriqueix l’urani, i ho anuncia ben alt, per tenir una posició més forta al’hora de negociar. No crec que sigui per realment desenvolupar l’arma", diu Alex Vatanka, director del programa de l’Iran del think tank Middle East Institute (MEI). "[Amb Hamàs i Hezbol·là debilitades i sense Assad a Síria], l’Iran tan sols té una eina de negociació ara, que és el seu programa nuclear. Els EUA tenen les seves sancions econòmiques, i som en aquest moment tens de veure qui fa el primer pas. Ningú vol anar a la guerra, però per evitar una confrontació els dos costats han de mostrar flexibilitat, i l’estil de Trump no ajuda", continua explicant Vatanka.

El primer acord nuclear entre l’Iran i els Estats Units, negociat per l’administració de Barack Obama l’any 2015, conté una clàusula que, com a part del pacte, permet a tots els signants restablir sancions econòmiques i militars duríssimes contra la República Islàmica si l’Iran incompleix la seva part del tracte i enriqueix el seu urani a nivells superiors dels necessaris per a usos nuclears civils. Els EUA van reimposar les seves sancions el 2018, quan Donald Trump, en el seu primer mandat, va treure Washington del pacte, malgrat que fins aquell moment –a diferència d’ara– l’Iran s’havia mantingut fidel a l’acordat.

Eina de pressió

A diferència dels Estats Units, els altres signants –Alemanya, el Regne Unit, França, la Xina i Rússia– no han restablert les seves sancions contra l’Iran. Però l’acord del 2015 caduca aquesta tardor, i el límit per reimposar sancions, l’última eina de pressió de Berlín, París i Londres perquè l’Iran freni el seu enriquiment d’urani, acaba a l’agost.

Per això, segons assenyalen els experts, les negociacions actuals són crucials i arriben amb data caducitat: si fracassen, l’alternativa pot fer perillar l’estabilitat a tot el Pròxim Orient.

"Fa uns dies vaig estar a Europa, i vaig poder parlar amb els delegats i negociadors europeus –explica Ali Vaez, director del programa iranià del think tank internacional Crisis Group, que ha aconseguit mediar en el passat entre Teheran i Occident–. Em van comentar que si no hi ha acord a l’estiu, Europa haurà d’imposar sancions contra l’Iran a partir del juny o el juliol. Si això passa, l’Iran probablement sortirà del Tractat de No Proliferació Nuclear. I si arribem a aquest punt, això podria perfectament ser una línia vermella per a Washington i Israel. Necessitem una solució ja, o tot pot acabar en un resultat altament explosiu".

Notícies relacionades

Irene Tinagli, presidenta de la Comissió sobre la Crisi de l’Habitatge de l’Eurocambra: «Barcelona serà la nostra primera parada»

Veneçuela acusa els EUA d’"enganyar" els migrants deportats

L’Iran encara no ha desenvolupat l’arma nuclear i, segons els experts, no es preveu que ho faci en un futur pròxim. Però això no significa que l’opció de fer-ho no sigui real. "L’Iran tan sols la desenvoluparà si es considera realment en perill, i ara mateix la seva anàlisi de la situació no ha arribat a aquest punt. Consideren, encara, que la millor manera de protegir el règim és arribant a un acord", assegura Vatanka.

En canvi les expectatives no conviden a l’optimisme. "L’Iran sembla no haver entès com lidiar amb Trump. Khamenei es vanta de ser l’únic país que no es doblega davant el president nord-americà, però has de poder permetre-t’ho. I l’Iran no pot, amb la crisi econòmica que pateix, el constant estat de misèria i crisi i la por a una guerra regional", diu Vaez. "Per això estem en un punt mort en aquests moments. I ara mateix, veient com està la situació, crec que les possibilitats d’arribar a un acord abans de l’estiu són menys d’un 10%. Espero, pel bé de tots, estar equivocat", acaba assenyalant.