Israel trenca l’alto el foc amb una onada d’atacs a Gaza que deixen més de 400 morts

Israel retorna la guerra a Gaza. Abans que l’alto el foc arribés als dos mesos en vigor, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha optat per tornar a l’acció militar. Aquesta matinada, l’Exèrcit israelià ha llançat un atac massiu sobre la Franja de Gaza. Amb bombardejos simultanis en diferents punts de l’enclavament, almenys 404 palestins han mort i unes 560 persones han resultat ferides, segons el balanç del Ministeri de Sanitat de Gaza. Als dipòsits de cadàvers, els delmats serveis d’emergència acumulen els cadàvers l’un a sobre de l’altre. Famílies senceres han desaparegut per sempre a causa d’aquest atac sorpresa en ple Ramadà per part d’Israel, que ha volatilitzat qualsevol possibilitat de negociació entre les parts. El seu principal aliat, els Estats Units, ha donat el vistiplau al retorn a la violència.

«Netanyahu i el ministre de Defensa, Israel Katz, han ordenat a les Forces de Defensa d’Israel que prenguin mesures enèrgiques contra l’organització terrorista Hamàs a la Franja de Gaza», ha anunciat l’oficina del primer ministre en un comunicat a les tres del matí (les 2.00 hora peninsular). «Aquestes brutals matances comeses per l’exèrcit d’ocupació israeliana reafirmen que aquesta ocupació només entén el llenguatge de la matança, la destrucció i el genocidi», ha denunciat l’oficina de mitjans del Govern a Gaza. «Exposen les veritables intencions de l’ocupació al vessar la sang de persones innocents sense la més mínima restricció moral o legal, demostrant que tenen un pla premeditat per continuar cometent genocidi contra nens i dones, com es veu sobre el terreny», ha afegit.

Bloqueig israelià de les negociacions

Per la seva banda, el comunicat de l’oficina de Netanyahu considera que «això segueix per la negativa reiterada de Hamàs a alliberar els nostres ostatges, així com al seu rebuig de totes les propostes que ha rebut de l’enviat presidencial dels Estats Units, Steve Witkoff, i dels mediadors». «En aquest moment, les Forces de Defensa d’Israel estan atacant objectius de l’organització terrorista Hamàs a tota la Franja de Gaza per aconseguir els objectius de la guerra tal com han sigut determinats per l’esglaó polític, inclosa l’alliberament de tots els nostres ostatges, els vius i els morts; Israel actuarà a partir d’ara contra Hamàs amb cada vegada més força militar», ha conclòs. Amb aquestes poques paraules, Israel retorna l’acció bèl·lica a la Franja de Gaza després de gairebé dos mesos de cel serè, sense violència a gran escala.

Hamàs va acceptar l’acord d’alto el foc que va entrar en vigor el 19 de gener i que incloïa l’alliberament de tots els ostatges segrestats el 7 d’octubre del 2023. A canvi, Israel es comprometia a retirar-se completament de la Franja i a respectar un alto el foc permanent. Però les negociacions sobre la segona fase de l’acord de treva s’han estancat a causa de la insistència d’Israel a estendre la primera fase fins a mitjans d’abril. Les famílies dels ostatges, que fa setmanes que advoquen pel diàleg, han denunciat «la decisió de reprendre les operacions militars, que posa en greu perill 59 ostatges». «La pressió militar podria posar en perill encara més la seva vida i dificultar els esforços per portar-los a casa sans i estalvis», ha dit el Fòrum de les Famílies dels Hostatges i els Desapareguts en un comunicat, junt a una crida al poble d’Israel perquè surti als carrers.

Morts per tot l’enclavament

Els 404 morts oficials s’han repartit per tot l’enclavament palestí. Unes 77 persones han perdut la vida a Jan Yunis al sud de Gaza i almenys una vintena han mort a la ciutat de Gaza i al nord del territori. Els atacs israelians també han arribat a diversos punts de la central Deir el Balah i la meridional Rafah. Hamàs considera que aquesta agressió generalitzada posa punt final a l’alto el foc en vigor des del gener. «Netanyahu i el seu govern extremista estan prenent la decisió de revocar l’acord d’alto el foc, exposant els presoners de Gaza a un destí desconeguda», ha declarat el grup palestí en un comunicat, alhora que ha instat la població dels països àrabs i islàmics, així com als pobles lliures del món, a sortir als carrers per protestar per l’atac.

Per la seva banda, el Gihad Islàmic Palestina ha acusat Israel de «sabotejar deliberadament tots els esforços per arribar a un alto el foc». Davant la prohibició israeliana de l’entrada de premsa estrangera a la Franja, el corresponsal d’Al Jazeera, Tareq Abu Azum, informant des de la central Deir al-Balah, ha denunciat que els atacs s’han concentrat en barris densament edificats, escoles improvisades i edificis residencials on la gent s’ha estat refugiant, ja que la brutalitat dels atacs israelians de l’últim any i mig ha provocat la destrucció de la majoria de les llars.

2025, un any de guerra

Notícies relacionades

Trump tensa el seu pols amb la justícia amb les deportacions de migrants

La tragèdia de la disco de Macedònia del Nord deriva en protestes

Durant els 42 dies de la primera etapa, Hamàs ha alliberat unes tres dotzenes de captius a canvi de gairebé 2.000 presoners palestins. Israel s’ha negat reiteradament a negociar les condicions per a la segona fase, que implicaria la retirada de les seves tropes de la Franja. Molts analistes, membres de l’oposició i, fins i tot, del mateix Govern de Netanyahu afirmen que el pla ja era aquest: el retorn dels combats en una guerra a gran escala, abans que qualsevol concessió a Hamàs. Fa setmanes que els seus socis ultradretans l’hi exigeixen. El nou cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Eyal Zamir, va afirmar que el 2025 serà un any de guerra, amb molts objectius militars per complir a Gaza. El ministre de Finances, l’ultradretà colon Bezalel Smotrich, ha celebrat obertament el retorn dels atacs, que, segons mitjans israelians, es va acordar fa una setmana.

«Potser aquesta vegada no sobrevivim», escriu el farmacèutic i escriptor gazià Omar Hamad a X, des de Beit Hanoun, al nord. «Però, sincerament, preferiria que ens bombardegessin a tots junts, perquè ningú hagués de patir l’insuportable dolor de perdre l’altre, un dolor que s’ha arrelat profundament en nosaltres», implora sota les bombes. Durant els 15 mesos de guerra previs, Israel va matar gairebé 50.000 palestins i, al llarg dels dos mesos d’alto el foc, ha arrabassat la vida de 150 més, en una clara violació de la treva. Al seu torn, va bloquejar l’accés de l’ajuda humanitària a l’enclavament com a mesura de pressió a Hamàs «Vull acabar amb un missatge per a tots els que ens veuen morir en directe: recordin que tenim somnis com vostès i estimem la vida com vostès, però sembla que la nostra vida està destinada només a la mort», lamenta.