Les diferències entre els Vint-i-set dilaten un acord per armar Ucraïna

El mantra europeu és que recolzaran Kíiv "tant temps com sigui necessari" per posar-lo en una "posició de força" de cara a una negociació de pau. Ahir, els ministres d’Exteriors han posat preu a l’ajuda militar a Ucraïna per a aquest any: 40.000 milions d’euros. El problema és que no es posen d’acord en què pagarà qui, ni quan. Mentrestant, Washington ha suspès la seva ajuda militar i el president dels EUA, Donald Trump, va confirmar que parlarà avui amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

"Tothom a la taula ha entès que hem de mostrar determinació en aquest moment i recolzar Ucraïna perquè pugui defensar-se", va dir Kallas, que espera una decisió ràpida sobre el fons. Segons fonts diplomàtiques, no obstant, queda molt feina per fer fins que hi hagi un pla sòlid sobre la taula. Part d’aquesta feina hauran de fer-la els ministres de Defensa.

Un acord sense Hongria

La qüestió serà previsiblement part de l’agenda del Consell Europeu que es reuneix aquest dijous, però un acord llavors és també poc probable. Els líders van instruir Kallas el passat dia 6 perquè avancés el treball tècnic, però moltes de les decisions pendents sobre la forma són purament polítiques.

El pla de Kallas porta setmanes sobre la taula, però les diferències entre els governs no han disminuït amb el pas del temps. El que planteja Estònia és un mecanisme amb contribucions voluntàries, per esquivar el més que probable veto d’Hongria. La UE busca un acord a 27 però es prepara per treballar a 26.

Budapest manté des de fa mesos bloquejat l’Instrument Europeu de Suport a la Pau. Aquest mecanisme permet als governs ser reemborsats de manera parcial per les seves donacions d’equipament militar i munició a Ucraïna, però augmentar els fons disponibles requereix unanimitat. Per això, augmentar l’ajuda a Kíiv passa previsiblement per un acord fora dels marcs establerts.

Fonts comunitàries parlaven de "països participants" en relació amb la proposta i evitaven parlar de "compromisos" optant per "contribucions". El llenguatge posa de manifest que els europeus estan lluny de posar-se d’acord en com ha de funcionar el mecanisme malgrat la urgència. Tot i que els europeus obren la porta que puguin participar en el mecanisme tercers països com Noruega i el Regne Unit.

Altres de les qüestions divisives tenen a veure amb com comptabilitzar aquestes contribucions i si hi haurà, o no, una data límit per fer-les. Kallas aposta per establir quotes partint del pes econòmic de cada país. Però alguns governs, particularment al sud d’Europa, defensen les contribucions purament voluntàries i ampliar el concepte d’ajuda militar, incloent-hi la formació de soldats o les garanties de seguretat.

La part d’Espanya

En cas que s’optés per una contribució partint de la renda nacional bruta, a Espanya li tocaria contribuir al voltant d’un 8,68%, és a dir, uns 3.000 milions. Preguntat a la seva arribada, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va evitar confirmar si Espanya augmentaria la contribució, tot i que va destacar que Espanya "no ha necessitat una proposta de l’alta representant per comprometre 1.000 milions d’euros per a aquest any", amb referència al pla d’ajuda militar que el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar a Kíiv amb motiu de l’aniversari de la invasió russa d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

L’oposició promet continuar al carrer si l’alcalde d’Istanbul no és alliberat

En qualsevol cas, totes aquestes qüestions continuen obertes i un acord, de moment, sembla lluny encara. L’escenari en què es prendran les decisions també és incert. Kallas ha celebrat els primers contactes entre Kíiv i Washington, tot i que la pilota està ara a la teulada de Moscou. "El que veiem és que Rússia no està interessada en la pau", va dir la cap diplomàcia europea, insistint que el Kremlin "no és de confiança".

5.800 milions d’ajuda a Síria

La comunitat internacional es va reunir ahir a Brussel·les en una conferència de donants per recolzar la transició a Síria, després de la caiguda de Bashar al-Assad, en què la UE i els seus socis van anunciar un nou paquet d’ajuda de 5.800 milions, mentre Damasc demana aixecar les sancions. Per primer cop en 10 anys, el Govern sirià va participar en una conferència de donants. Ho fa després del final d’una guerra que s’ha allargat una dècada, però també després del pitjor repunt de violència després de la caiguda d’Al-Assad. El repte és enorme per a les autoritats i la comunitat internacional, que busca un equilibri entre rebaixar la pressió i augmentar l’ajuda.