Guerra al Pròxim Orient

Israel trenca l’alto el foc amb un atac que causa almenys 413 morts a Gaza

El Govern de Netanyahu llança desenes de bombardejos simultanis de matinada, durant el ramadà i en plena negociació per avançar en la treva i recuperar els 59 ostatges

La portaveu de la Casa Blanca amenaça amb «un infern» els que busquen «terroritzar» els EUA

Israel trenca l’alto el foc amb un atac que causa almenys 413 morts a Gaza
4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Israel torna la guerra a Gaza. Abans que l’alto el foc arribés als dos mesos en vigor, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va optar per tornar a l’acció militar. Ahir a la matinada, l’Exèrcit israelià va llançar un atac massiu sobre la Franja de Gaza. Amb bombardejos simultanis en diferents punts de l’enclavament, almenys 413 palestins han mort i unes 560 persones han resultat ferides, segons el balanç del Ministeri de Sanitat de Gaza. Als dipòsits de cadàvers, els perjudicats serveis d’emergència van acumular els cadàvers un a sobre de l’altre. Famílies senceres van desaparèixer a causa d’aquest atac sorpresa en ple ramadà per part d’Israel, que va volatilitzar qualsevol possibilitat de negociació entre les parts. El seu principal aliat, Estats Units, va donar el vistiplau al retorn a la violència.

"Netanyahu i el ministre de Defensa, Israel Katz, han ordenat a les Forces de Defensa d’Israel que prenguin mesures enèrgiques contra l’organització terrorista Hamàs a la Franja de Gaza", va anunciar l’oficina del primer ministre en un comunicat a les tres del matí (les 2.00 hora peninsular). "Aquestes brutals massacres comeses per l’exèrcit d’ocupació israeliana reafirmen que aquesta ocupació només entén el llenguatge de la matança, la destrucció i el genocidi", va denunciar l’oficina de mitjans del Govern a Gaza. "Exposen les veritables intencions de l’ocupació al vessar la sang de persones innocents sense la més mínima restricció moral o legal, demostrant que tenen un pla premeditat per continuar cometent genocidi contra nens i dones, com es veu sobre el terreny", va afegir.

Per la seva banda, el comunicat de l’oficina de Netanyahu considera que "això segueix la negativa reiterada de Hamàs a alliberar els nostres ostatges, així com al seu rebuig de totes les propostes que ha rebut de l’enviat presidencial dels Estats Units, Steve Witkoff, i dels mediadors". "En aquest moment, les Forces de Defensa d’Israel estan atacant objectius de l’organització terrorista Hamàs en tota la Franja de Gaza per aconseguir els objectius de la guerra tal com han sigut determinats per l’esglaó polític, inclòs l’alliberament de tots els nostres ostatges, els vius i els morts; Israel actuarà a partir d’ara contra Hamàs amb cada vegada més força militar", va concloure. Amb aquestes paraules, Israel retorna l’acció bèl·lica a la Franja després de gairebé dos mesos sense violència a gran escala.

Hamàs va acceptar l’acord d’alto el foc que va entrar en vigor el passat 19 de gener i que incloïa l’alliberament de tots els ostatges segrestats el 7 d’octubre del 2023. A canvi, Israel es comprometia a retirar-se completament de la Franja i a respectar un alto el foc permanent. Però les negociacions sobre la segona fase de la treva es van estancar per la insistència d’Israel a estendre la primera fase fins a mitjans d’abril.

Les famílies dels segrestats

Les famílies dels ostatges, que fan setmanes que advoquen pel diàleg, van denunciar "la decisió de reprendre les operacions militars, que posa en greu perill a 59 ostatges". "La pressió militar podria posar en perill encara més les seves vides i dificultar els esforços per portar-los a casa sans i estalvis", va dir el Foro de les Famílies dels Ostatges i els Desapareguts en un comunicat, trucant al poble d’Israel a sortir als carrers.

Els 413 morts oficials es van repartir per tot l’enclavament palestí. Hamàs considera que aquesta agressió generalitzada posa punt final a l’alto el foc. "Netanyahu i el seu Govern extremista estan prenent la decisió de revocar l’acord d’alto el foc, exposant els presoners de Gaza a un destí desconegut", va declarar el grup palestí en un comunicat, alhora que va instar a la població dels països àrabs i islàmics, així com als pobles lliures del món, a sortir als carrers per protestar per l’atac. Segons el Govern israelià, en els atacs haurien mort quatre alts càrrecs de Hamàs, entre ells el cap de l’Executiu gazià, Essam al Dalis.

Notícies relacionades

Per la seva banda, el Gihad Islàmic Palestina va acusar a Israel de "sabotejar deliberadament tots els esforços per assolir un alto el foc" i va confirmar la mort del seu portaveu, Naji Abu Saif, conegut com a Abu Hamza, la seva dona i diversos membres de la família. El corresponsal d’Al Jazeera, Tareq Abu Azum, informant des de Deir el Balah, va denunciar que els atacs es van concentrar en barris densament edificats, escoles improvisades i edificis residencials en els quals hi havia refugiats.

Karoline Leavitt, la portaveu de la Casa Blanca, va confirmar a Fox News després de ser consultada, que l’Administració Trump va donar el vistiplau als atacs. "Tots aquells que busquen terroritzar no només Israel, sinó també els Estats Units, pagaran un preu: es desencadenarà l’infern", va prometre Leavitt, que va afegir que "la culpa de la represa de les hostilitats és únicament de Hamàs".

Temes:

Gaza Govern Israel