Netanyahu utilitza la massacre de civils per sobreviure al poder

Sobre l’horitzó polític de Benjamin Netanyahu tot era negre. Una vegada més. Ahir a la nit s’havia convocat una manifestació massiva a Jerusalem per protestar contra la seva decisió d’acomiadar el cap del poderós servei de la seguretat interna, una concentració que amenaçava de reactivar les multitudinàries protestes contra el seu govern. Abans d’això, al matí, estava citat per declarar davant el jutge per una de les causes penals que enfronta per corrupció. I en menys de dues setmanes es jugava la seva continuïtat en el càrrec amb la votació dels pressupostos de l’Estat al Parlament. Un tràmit que, de fracassar, hagués precipitat eleccions anticipades. Però fidel al seu estil, el primer ministre israelià va moure fitxa per desactivar el perill de la forma més crua. Abans dels primers llums d’ahir va ordenar dinamitar la treva a Gaza, deixant pel camí una muntanya de més de 400 morts, inclosos 174 nens palestins.

Desviar l’atenció

"És la manera clàssica de Netanyahu de desviar l’atenció", va assegurar a aquest diari l’historiador israelià Meir Margalit. "La represa de la guerra és una cortina de fum per retardar els múltiples problemes que li sotgen". Els israelians fa temps que es van cansar del seu lideratge. Ja fos per les seves maniobres autoritàries per controlar a la judicatura, els mitjans o els cossos de seguretat. Per la seva renuència a assumir cap responsabilitat pel devastador atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, l’esdeveniment que va posar en marxa la posterior campanya d’Israel que organitzacions de drets humans qualifiquen de genocida. O per menyspreu cap als ostatges segrestats per la milícia palestina, una trentena dels quals segueixen a la Franja. En les últimes enquestes fins i tot un 70% dels israelians vol que dimiteixi, segons un sondeig recent de l’Israel Democracy Institute.

"Des del primer dia, Netanyahu ha tingut un sol interès: continuar amb la guerra. No té cap altra opció. D’una altra manera, perdrà el poder", afirma el politòleg Menahem Klein. "Va acceptar la treva temporal, però sol per violar-la a la primera oportunitat que se li presentés".

Notícies relacionades

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

Onada de detencions durant les protestes ciutadanes a Turquia

Una de les primeres coses que va fer el primer ministre va ser apartar de l’equip de negociadors els caps del Mossad, Nahum Barnea, i del Shin Bet, Ronen Bar, aparentment per la seva insistència a prioritzar l’alliberament dels ostatges sobre altres consideracions. I després va mirar de canviar els termes de l’alto el foc a Gaza. En lloc de negociar la seva segona fase, que implicava la devolució de tots els ostatges a canvi de la completa retirada de les tropes israelianes com a pas previ al final de la guerra, va exigir a Hamàs que els alliberés sense rebre a canvi res més que l’extensió de la treva. Una maniobra que ha explicat amb el suport de l’Administració de Donald Trump, que ja va negociar l’acord junt amb Egipte i Qatar.

I quan els islamistes es van negar a mossegar l’esquer, Netanyahu va reimposar el bloqueig total de menjar, medicines i ajuda humanitària sobre l’enclavament. Amb un afegit, fa 10 dies va tallar també el subministrament d’electricitat que proveïa a l’última planta dessalinitzadora d’aigua operativa a l’enclavament.