Els EUA s’ofereixen a gestionar les centrals energètiques d’Ucraïna

No ha començat bé l’acord de mínims assolit dimarts entre Donald Trump i Vladímir Putin per al cessament dels atacs contra les instal·lacions energètiques a Ucraïna i Rússia, un compromís bastant més limitat del que ambicionava la Casa Blanca. Tant Kíiv com Moscou es van acusar ahir de violar el pacte amb incidents puntuals que posen de manifest la desconfiança que persisteix entre les parts. El líder nord-americà va mantenir durant la jornada una conversa telefònica de gairebé una hora amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. Trump la va definir com una "molt bona conversa" entorn dels assumptes que va tractar la vigília en la seva trucada amb el president rus, en la qual va intentar "alinear els requisits i les necessitats" de totes dues parts. "Anem molt ben encaminats", va afegir el líder republicà.

En una lectura posterior, la seva Administració va assenyalar que els dos líders estan d’acord a treballar conjuntament per posar fi a la guerra. Paral·lelament, van abordar la situació a la província russa Kursk, on les tropes ucraïneses s’han vist obligades a recular últimament davant l’avenç rus. "S’ha acordat compartir informació estretament entre els nostres equips de Defensa a mesura que evoluciona la situació", van dir el secretari d’Estat, Marco Rubio, i el conseller de Seguretat Nacional, Mike Waltz, en el seu resum de la trucada. Zelenski va demanar a Trump nous sistemes antiaeris, sobretot míssils Patriot, per protegir el cel ucraïnès, però el nord-americà es va limitar a dir que "l’ajudarà a veure què hi ha disponible, particularment a Europa".

Trump també va suggerir durant la conversa que els EUA podrien gestionar en el futur les infraestructures energètiques i nuclears ucraïneses. "La propietat nord-americana d’aquestes plantes podria ser la millor protecció per a aquestes infraestructures i el sistema energètic ucraïnès", va dir la Casa Blanca. Els seus funcionaris van confirmar, a més, que diumenge vinent tornaran a reunir-se els seus representants amb els negociadors russos a l’Aràbia Saudita amb la intenció d’estendre l’alto el foc parcial. Concretament, perquè inclogui també el cessament de les operacions navals al mar Negre. Des de Kíiv, les autoritats ucraïneses van confirmar que no han sigut convidades a la cita, cosa que indica que Washington pretén mantenir els dos canals de negociació separats i sense incloure la Unió Europea, que no ha participat de forma directa en cap dels contactes fins ara.

Interès a parts iguals

Notícies relacionades

Fons espanyols de defensa preveuen invertir 550 milions en el rearmament

Brussel·les llança el pla per impulsar la fabricació d’armes ‘made in Europe’

Malgrat l’optimisme de la Casa Blanca, que ha aconseguit obrir una via diplomàtica per mirar d’aturar la guerra després de tres anys d’agressió russa sense interrupció, de moment no ha aconseguit extreure cap concessió significativa del Kremlin. La pausa en els atacs contra la infraestructura energètica interessava per igual les dues parts, atesa la recurrència dels atacs ucraïnesos contra les refineries russes, els seus magatzems de combustible i altres instal·lacions. L’any passat van ser més de 80 atacs, segons el diari ucraïnès Kíiv Post, que van reduir en un 17% les capacitats russes per refinar els seus hidrocarburs, d’acord amb les estimacions de l’OTAN, contratemps que han obligat el Kremlin a imposar algunes restriccions a les exportacions de cru.

Però més enllà d’això, Moscou manté unes condicions maximalistes per acceptar la treva de 30 dies plantejada per la Casa Blanca, que havia d’afectar tant les operacions al front com el combat naval al mar Negre.