La UE ha de creure en ella

Davant l’actitud imperial i imprevisible adoptada pels Estats Units sota la presidència de Donald Trump, la Unió Europea (UE) ha de creure més en si mateixa i en les seves pròpies capacitats, que són moltes. La UE és una gran potència econòmica, industrial i comercial i podria actuar, si volgués, com una gran potència geopolítica estabilitzadora per contribuir a rebaixar les tensions de l’inestable món multipolar actual.

La UE ha de reforçar la seva defensa i la seva indústria militar, però no està indefensa, ni de bon tros. La UE i els seus aliats europeus de l’OTAN (sense Turquia) disposen d’una capacitat defensiva formidable, tant en nombre de tropes en actiu (1,56 milions) com en avions militars (6.200), tancs (4.416), vaixells militars (2.098, inclosos submarins) i armes nuclears (515 ogives), segons dades de l’OTAN, de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS) i de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI).

La UE, amb 450 milions d’habitants, constitueix la segona economia mundial en valors absoluts (17,16 bilions d’euros) després dels EUA (25,59 bilions d’euros), superant encara a la Xina (16,43 bilions), segons les últimes dades, del 2023, del Banc Mundial, que assenyalen que la potència econòmica de la UE és a més quatre vegades superior a la del Japó (3,88 bilions d’euros) i nou vegades superior a la de Rússia (1,87 bilions d’euros).

Malgrat el retard tecnològic i al deteriorament industrial causats per la política d’austeritat imposada des del 2009 per la Comissió Europea i l’excancellera alemanya Angela Merkel, la UE continua sent una gran potència industrial i tecnològica. No s’ha d’oblidar que l’empresa biotecnològica alemanya BioNTech va crear i va desenvolupar la innovadora vacuna de l’ARN missatger contra la covid distribuïda per la firma nord-americana Pfizer.

Alemanya ha enterrat la política d’austeritat amb la reforma constitucional aprovada aquesta setmana, i s’obre la via perquè la UE segueixi les recomanacions de l’informe d’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i incrementi la inversió anual en 800.000 milions, principalment en transició energètica, tecnologia i indústria, per recuperar l’endarreriment respecte dels EUA i la Xina. A més la UE té la seva pròpia moneda, l’euro, que és la segona divisa a escala mundial després del dòlar, molt per davant de les divises japonesa i xinesa, indica el BCE.

La UE ha d’invertir en reforçar la seva capacitat militar per defensar el seu territori i per dissuadir altres potències de la temptació d’atacar els seus estats membre. Però la UE, sobretot, ha de gastar millor: en equipament militar, en potenciar la seva pròpia indústria de defensa i en desenvolupar la interoperabilitat, la coordinació i la capacitat de desplegament ràpid i d’actuació conjunta de les forces armades dels seus estats membre. La guerra d’Ucraïna ha evidenciat els dèficits militars europeus en matèria de drons de combat, defenses contra els atacs de drons i robots, míssils, sistemes de precisió i guerra electrònica, així com la insuficient capacitat de producció de munició i armament, l’excessiva disparitat d’equips i la dependència del material militar dels EUA.

Despesa davant de Rússia

Notícies relacionades

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

Onada de detencions durant les protestes ciutadanes a Turquia

Els estats de la UE van invertir en defensa 332.324 milions d’euros el 2024, segons l’OTAN. Si s’hi afegeixen les despeses militars dels seus aliats Noruega i el Regne Unit, la xifra puja a 417.736 milions. Les dues xifres són més del doble de la despesa militar russa el 2024 en plena guerra d’Ucraïna (13,1 bilions de rubles, equivalents a 142.332 milions d’euros), segons l’IISS. I el nombre de tropes en actiu de la UE, Noruega i el Regne Unit (1,56 milions), segons l’OTAN, és més alt que el de Rússia en plena guerra contra Ucraïna (1,4 milions).

Per això, semblen injustificats l’alarma i el pànic que transmeten declaracions d’alguns líders europeus sobre el risc d’invasió del territori de la UE i l’OTAN per part de Rússia. Fa tres anys que l’exèrcit rus està empantanegat a Ucraïna i no aconsegueix derrotar un país amb quatre vegades menys població que Rússia, que la UE triplica.