Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

El 14% dels 30 milions d’habitants del Nepal viuen sota el llindar de la pobresa. Les seves principals fonts d’ingressos són l’agricultura i el turisme de l’Himàlaia. El país asiàtic es va quedant sense joves. L’última via d’escapament: lluitar a les files russes contra Ucraïna.

El país té 20 petites formacions polítiques que porten la paraula comunista en la seva nomenclatura

L’oferta és molt atractiva: un sou de 2.000 dòlars al mes i la possibilitat d’obtenir la ciutadania russa

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos
4
Es llegeix en minuts
Kim Amor
Kim Amor

Periodista

ver +

El Nepal és un dels països més pobres del món. El 14% dels seus 30 milions d’habitants viuen sota el llindar de la pobresa. També és un dels més inestables políticament. Al llarg de les últimes tres dècades ha patit una guerra civil, l’assassinat de gran part de la família reial i el naixement d’una república democràtica. També va ser sacsejat fa deu anys per un devastador terratrèmol i és víctima de periòdiques inundacions en època de monsons. Sense sortida al mar, el Nepal comparteix frontera amb els dos països més poblats del planeta, la Xina i l’Índia, que rivalitzen per influir en la política d’aquest país del sud d’Àsia.

La política nepalesa és extremadament enrevessada, esquitxada de contínues traïcions entre socis de Govern i on no falta la corrupció. El país ha tingut 14 primers ministres en tan sols 15 anys. Cap Govern ha aconseguit acabar el seu mandat. Les principals forces polítiques són dos partits comunistes, un de marxista-leninista i l’altre maoista, tot i que avui dia, a la pràctica, fan poc honor a les seves sigles.

El país compta amb unes 20 petites formacions polítiques que porten la paraula comunista en les seves nomenclatures. El tercer gran partit en discòrdia és el centrista partit Congrés Nepalès. "Si preguntes al carrer qui és el primer ministre, molt pocs ho saben. Aquí canvien constantment", explica el barceloní Eduardo Borés, que des de fa 20 anys dirigeix a la capital, Katmandú, l’oenagé Karuna.

Els maoistes van ser els que el 1996 es van alçar en armes contra l’Estat monàrquic, en una guerra civil que va durar 10 anys. En plena contesa fratricida es va produir el regicidi. Els autors de la matança no van ser els rebels, sinó el llavors príncep hereu Dipendra, que en un atac de bogeria va irrompre en una festa a palau i va matar a trets els seus pares i set membres de la família reial i després es va suïcidar. Va assumir el tron el seu oncle, el rei Gyanendra, que va durar poc. El final de la guerra civil, el 2006, va suposar la liquidació de 240 anys de monarquia i el naixement de la República Federal Democràtica del Nepal, amb un sistema multipartidista.

Una economia feble

Entre tantes fatalitats i canvis al capdavant de país, no ha sigut fàcil administrar la nació. El terratrèmol que va devastar part del Nepal, amb 9.000 morts, i la pandèmia pesen encara en la feble economia nacional. El Nepal importa la majoria de subministraments del país, com el petroli i el gas. La seva principal font d’ingressos és l’agricultura, a la qual es dedica més de 75% de la població, a més del turisme de l’Himàlaia i les remeses que procedeixen dels ciutadans que treballen a l’estranger. Prop de quatre milions, principalment als països del Golf. "Aquest país s’està quedant sense joves perquè no hi ha feina", diu Borés. "Està ple d’acadèmies d’idiomes on estudien els que volen marxar", afegeix.

Aquests últims tres anys s’ha obert una nova via d’escapament per a molts joves que volen sortir de la pobresa i l’atur, que afecta prop del 20% dels nepalesos d’entre 15 i 29 anys. Són els que s’apunten com a mercenaris a lluitar en les files de l’Exèrcit rus a Ucraïna. Són gent que mai ha agafat una arma de guerra. La captació de voluntaris es fa de manera clandestina. El Govern, que va condemnar la invasió d’Ucraïna, prohibeix aquesta mena de reclutament, però poc pot fer per evitar-ho. La necessitat no coneix lleis.

Escuts

Una vegada arriben a territori rus, els mercenaris són traslladats a un campament d’entrenament. Un parell de setmanes d’instrucció i cap al front, com a escuts dels soldats russos. L’oferta és molt atractiva. Un sou de 2.000 dòlars al mes i la possibilitat de poder acabar aconseguint la ciutadania russa. El passaport del Nepal està considerat com un dels pitjors per poder moure’s pel món. Els números ballen. Les autoritats xifren en diversos centenars els nepalesos al front rus, tot i que altres fonts independents eleven la xifra fins als 15.000. En tot cas, allà viuen l’infern, segons els testimonis dels que han aconseguit tornar a casa, alguns escapant. D’altres han caigut en combat, entre 40 i 50, segons xifres oficials. Alguns cossos ni tan sols han sigut repatriats.

Notícies relacionades

Els joves que van a lluitar a Ucraïna no tenen res a veure amb els famosos Gurkas, la força d’elit formada per nepalesos integrada en l’Exèrcit britànic i que va participar en la guerra de les Malvines, en les de l’Afganistan i de l’Iraq. Tampoc s’associen amb els nepalesos cascos blaus de l’ONU.

Una història, la del Nepal, poc coneguda per aquestes latituds. El seu territori s’associa aquí per allotjar vuit de les deu cimeres més altes del món. El país té previst celebrar noves eleccions generals el 2027. Des del juliol, els leninistes i els centristes del Congrés Nepalès governen en coalició després d’esquerdar-se l’anterior aliança sorgida en els comicis del 2022, formada pels leninistes i els maoistes. Els líders dels tres partits han sigut primers ministres en diverses ocasions. Una elit que alterna en el poder.