El desconegut capaç de fer ombra al president

Era un autèntic desconegut. Era hivern del 2019 i l’home de mitjana edat, ulleres, ni alt ni baix, ben afaitat i amb la clàssica cara de polític –somrient, rialler, que vol agradar– s’enfrontava a una tasca del tot impossible: guanyar per primera vegada el partit del Govern turc, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, en turc), que des de 1994 dirigia l’alcaldia d’Istanbul.

No passaria, anunciaven totes les enquestes, era una cosa impensable, tant per motius històrics com perquè el candidat del president turc, Recep Tayyip Erdogan, no era altre que el primer ministre del país, Binali Yildirim, un pes pesant dins de l’Administració d’Erdogan, que governa Turquia des del 2001.

Però va passar, i va passar dues vegades: Imamoglu va guanyar aquell hivern les eleccions a Yildirim per un petit marge, i el Govern, llavors, va decidir cancel·lar la votació i repetir-la uns quants mesos més tard. El juny del 2019, tres mesos després, Imamoglu va guanyar de pallissa Yildirim.

I el polític, membre del principal partit de l’oposició turca, el socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP, per les seves sigles en turc), es va acabar convertint en estrella.

En l’aire

A partir d’aquí, la seva figura va canviar. Imamoglu va començar a ser considerat com el pròxim contendent; el destinat, dins de l’oposició, a enfrontar-se a Erdogan, polític que ha convertit la seva llarga carrera política –que va començar, precisament, el 1994 a l’alcaldia d’Istanbul– en una carrera de supervivència i de victòries electorals aclaparadores quan ningú ho espera.

Imamoglu havia de ser declarat ahir com el candidat oficial del CHP a les pròximes eleccions presidencials. La seva detenció, el dimecres, en una macroperación policial, el seu empresonament—i la subsegüent onada de protestes i repressió a tot Turquia— ho deixa tot en l’aire.

Notícies relacionades

Trump amenaça amb sancions a Putin després de reunir-se amb Zelenski

Més de 400.000 persones donen l’últim adeu al Papa a Roma

"És l’únic polític a Turquia que ja ha guanyat Erdogan en diverses eleccions municipals. Tot i que els seus contrincants, oficialment, eren candidats d’alt calibre nomenats per Erdogan, era el mateix president turc el que liderava les campanyes electorals. Els seus candidats en repetides ocasions van perdre amb un marge que Erdogan mai podia imaginar-se", explica el professor de la Universitat d’Hacettepe, a Ankara, Baris Tugrul.

"Erdogan sap que Imamoglu el guanyaria en unes eleccions lliures, tot i que no fossin justes. Li té por perquè en ell es veu a si mateix: un líder carismàtic que sap mobilitzar a les masses, amb un enorme potencial de captar vots. No només agrada als mateixos votants fidels al CHP, sinó que fins i tot és popular entre els sectors conservadors moderats i kurds, que tenen molt pes en la política turca", continua el sociòleg.